Régimen jurídico de las cláusulas de igualdad de género en la contratación pública

Abstract

En el marc de la contractació pública estratègica s'ha gestat la possibilitat d'instrumentalitzar els contractes públics per assolir objectius de les polítiques socials. Igualment, el caràcter transversal de la perspectiva de gènere ha permeat tots els àmbits de la tasca administrativa, inclosa la contractació pública. Ambdues perspectives configuren un espai adequat per a la inclusió de clàusules d'igualtat de gènere en els contractes públics que ha de ser aprofitat pels poders adjudicadors per contribuir, a través d'aquests, a aconseguir objectius de les polítiques d'igualtat entre dones i homes. En aquest treball, es revisa el règim jurídic de les clàusules esmentades en el dret espanyol. Per això, es parteix dels fonaments jurídics i doctrinals d'ambdues visions per passar a analitzar les possibilitats i els límits de les clàusules d'igualtat en cadascun dels moments del procés de contractació pública. En primer lloc, en la fase de preparació de l'expedient, se centra l'atenció en la planificació i les consideracions de gènere que es poden introduir a l'objecte del contracte ia les prescripcions tècniques del mateix. En segon lloc, durant el procediment de licitació s'estudien les clàusules de gènere quan funcionen com a prohibicions de contractar, criteris de selecció, d'adjudicació o de desempat, així com el procediment de baixes anormals. Finalment, a l'etapa d'execució contractual, s'examinen les possibles condicions especials d'execució en matèria de gènere i el seguiment i l'avaluació dels contractes que responen a una estratègia d'igualtat.

En el marco de la contratación pública estratégica se ha ido gestando la posibilidad de instrumentalizar los contratos públicos para lograr objetivos de las políticas sociales. Igualmente, el carácter transversal de la perspectiva de género ha permeado todos los ámbitos del quehacer administrativo, incluida la contratación pública. Ambas perspectivas configuran un espacio adecuado para la inclusión de cláusulas de igualdad de género en los contratos que debe ser aprovechado por los poderes adjudicadores para contribuir, a través de los mismos, al logro de objetivos de las políticas de igualdad entre mujeres y hombres. En este trabajo, se revisa el régimen jurídico de dichas cláusulas en el derecho español. Para ello, se parte de los fundamentos jurídicos y doctrinales de ambas visiones y se analizan las posibilidades y límites de las cláusulas de igualdad en cada uno de los momentos del proceso de contratación. En primer lugar, en la fase de preparación del expediente, se centra la atención en la planificación y las consideraciones de género que pueden introducirse en el objeto del contrato y en las prescripciones técnicas. En segundo lugar, durante el procedimiento de licitación, se estudian las cláusulas de género cuando funcionan como prohibiciones de contratar, criterios de selección, de adjudicación o de desempate, así como el procedimiento de bajas anormales. Por último, en la etapa de ejecución contractual, se examinan las posibles condiciones especiales de ejecución en materia de género y el seguimiento y evaluación de los contratos que responden a una estrategia de igualdad.

Within the framework of strategic public procurement, the possibility of instrumentalizing public contracts to achieve social policy objectives has been developing. Likewise, the transversal nature of the gender perspective has filled in all areas of administrative work, including public procurement. Both perspectives create an adequate space for the inclusion of gender equality clauses in public contracts that must be taken advantage of by contracting authorities to contribute, through them, to the achievement of the objectives of policies about equality between women and men. In this work, the legal regime of these clauses in Spanish law is reviewed. To do this, we start from the legal and doctrinal foundations of both visions to analyze the possibilities and limits of equality clauses at each moment of the public procurement process. Firstly, in the file preparation phase, attention is focused on planning and gender considerations that can be introduced into the object of the contract and its technical requirements. Secondly, during the bidding procedure, gender clauses are studied when they function as prohibitions on hiring, selection, award or tiebreaking criteria, as well as the abnormally low tenders procedure. Finally, in the contractual execution stage, possible special execution conditions regarding gender issues and the monitoring and evaluation of contracts that respond to an equality strategy are examined