Características psicológicas, familiares y escolares en menores con sospecha de TDAH de una zona de bajo nivel socioeconómico de la República Dominicana

Abstract

[spa] El trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) inicia en el período del desarrollo infantil, dando señales antes de comenzar la educación primaria, produciendo dificultades en el funcionamiento personal, social, académico y familiar. La mayoría de los estudios que analizan el impacto del TDAH en la vida de los niños se han llevado a cabo en países anglosajones y europeos. Por lo que, para una mejor comprensión del TDAH y sus efectos, es importante incrementar los estudios transculturales, no solo basados en residentes de países anglosajones que provienen de culturas y lenguas diferentes, sino en los propios países de origen, ayudando a entender el papel que juegan los aspectos socioculturales y socioeconómicos en el TDAH. Por lo tanto, el objetivo del presente proyecto fue analizar características psicológicas, familiares y escolares presentes en menores susceptibles de presentar TDAH en comparación con sus compañeros que estudian en escuelas públicas del sector Pekín de Santiago de Los Caballeros, República Dominicana. Se analizaron las diferencias de los dos grupos en medidas internalizadas, medidas externalizadas, medidas de funcionamiento cognitivo, algunos problemas del desarrollo infantil, funcionalidad familiar, estilos parentales y de comunicación, estado psicológico de los padres, percepción del TDAH de padres y maestros, rendimiento académico de los menores, e interacciones sociales. Esta investigación se llevó a cabo bajo un enfoque cuantitativo con un diseño no experimental de corte transversal y correlacional. La muestra estuvo compuesta por 351 estudiantes: 38 (30 varones, 8 mujeres) susceptibles de presentar TDAH y 313 no (141 varones, 172 mujeres). La principal conclusión del estudio es que, en una muestra proveniente de una población desfavorecida, con un nivel socioeconómico bajo, en un ambiente conflictivo y con múltiples problemas, se hacen visibles las mismas dificultades asociadas al TDAH que en otros entornos culturales y sociales. Entre las medidas donde más claramente se ha observado que los síntomas TDAH eran similares a lo observado en otros países y culturas, se mencionan las siguientes: en cuanto a las medidas internalizadas, el grupo TDAH ha presentado más dificultades en capacidades socioemocionales, labilidad y negatividad emocional, y problemas de regulación emocional; sobre las medidas externalizadas, el grupo TDAH presentó mayores manifestaciones negativistas desafiantes y mayor puntuación en el rasgo de dureza e insensibilidad emocional; sobre las medidas de funcionamiento cognitivo, el grupo TDAH presentó más problemas de funcionamiento ejecutivo y una puntuación más alta en Tempo Cognitivo Lento; sobre las medidas de rendimiento académico, el grupo TDAH presentó un rendimiento académico inferior y muchas más dificultades de aprendizaje; sobre las medidas de estilos de crianza de los padres, los padres con un hijo susceptible de tener TDAH presentaron estilos más negativos; y sobre las medidas de percepción del TDAH de padres y maestros, ambos coinciden en descartar muy bien a los niños sin TDAH, pero presentaron menor exactitud a la hora de detectar a los niños con posible TDAH. En otras medidas el efecto del origen sociodemográfico y cultural de la muestra ha podido tener una mayor influencia, como son: la falta de acuerdo en los estilos de crianza, dado que los niños del grupo TDAH piensan que reciben más prácticas negativas, sin quejas por falta de prácticas positivas y, por el contrario, los padres del grupo TDAH consideran que tienen falta de prácticas parentales positivas, pero no un uso excesivo de prácticas negativas. En relación al estado emocional, en general los niños del grupo TDAH presentan mayor cantidad de síntomas somáticos, ansiedad, insomnio y disfunción social que síntomas depresivos, aunque sus padres presentan mayor cantidad de manifestaciones depresivas. Por último, se han observado diferencias en interacción social en la escuela y en casa, ya que solo los maestros han detectado más problemas en el grupo TDAH, mientras que en el hogar no se presentan diferencias.

[cat] El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) comença en el període del desenvolupament infantil, donant senyals des d’abans d’iniciar-se l’educació primària, produint dificultats en el funcionament personal, social, acadèmic i familiar. La majoria dels estudis que analitzen l'impacte del TDAH a la vida dels nens s'han dut a terme a països anglosaxons i europeus. Per això, per a una millor comprensió del TDAH i els seus efectes, és important incrementar els estudis transculturals, no només basats en residents de països anglosaxons que provenen de cultures i llengües diferents, sinó als mateixos països d'origen, ajudant a entendre el paper que juguen els aspectes socioculturals i socioeconòmics al TDAH. Per tant, l'objectiu del present projecte va ser analitzar característiques psicològiques, familiars i escolars presents en menors susceptibles de presentar TDAH en comparació dels seus companys que estudien a escoles públiques del sector Pequín de Santiago dels Cavallers, República Dominicana. Es va analitzar la relació de les puntuacions en TDAH amb mesures internalitzades, mesures externalitzades, mesures de funcionament cognitiu, alguns problemes del desenvolupament infantil, funcionalitat familiar, estils parentals i de comunicació, estat psicològic dels pares, percepció del TDAH de pares i mestres, rendiment acadèmic dels menors i interaccions socials. Aquesta investigació es va dur a terme sota un enfocament quantitatiu amb un disseny no experimental de tall transversal i correlacional. La mostra va estar composta per 351 estudiants, 38 (30 homes i 8 dones) susceptibles de presentar TDAH i 313 sense aquesta característica (141 homes, 172 dones). La conclusió principal de l'estudi és que, en una mostra provinent d'una població desfavorida, amb un nivell socioeconòmic baix, en un ambient conflictiu i amb múltiples problemes, es fan visibles les mateixes dificultats associades al TDAH que en altres entorns culturals i socials. Entre les mesures on més clarament s'ha observat que els símptomes TDAH eren similars a allò que s'ha observat en altres països i cultures, s'esmenten les següents: quant a les mesures internalitzades, el grup TDAH ha presentat més dificultats en capacitats socioemocionals, més labilitat i negativitat emocional, i més problemes de regulació emocional; sobre les mesures externalitzades, el grup TDAH va presentar majors manifestacions negativistes desafiadores, i més tret de duresa i insensibilitat emocional; sobre les mesures de funcionament cognitiu, el grup TDAH va presentar més problemes de funcionament executiu i una puntuació més alta a Tempo Cognitiu Lent; sobre les mesures de rendiment acadèmic, el grup TDAH presenta un rendiment acadèmic inferior i moltes més dificultats d’aprenentatge; sobre les mesures d'estils de criança dels pares, la tendència és que les famílies amb un fill amb TDAH presenten estils més negatius; i sobre les mesures de percepció del TDAH de pares i mestres, tots dos coincideixen a descartar molt bé els nens sense TDAH, però amb són menys exactes a l’hora de detectar els nens amb TDAH. En altres mesures l'efecte de l'origen sociodemogràfic i cultural de la mostra ha pogut tenir una influència més gran, com són: la manca d'acord en els estils de criança, el grup TDAH pensa que rep més pràctiques negatives, sense queixes de manca de pràctiques positives. Per contra, els pares del grup TDAH consideren que tenen manca de pràctiques parentals positives, però no un excés de pràctiques negatives. En relació a l'estat emocional, en general els nens del grup TDAH presenten més quantitat de símptomes somàtics, d’ansietat, insomni i disfunció social que símptomes depressius, encara que els seus pares presenten més quantitat de manifestacions depressives. Per últim, hi ha diferències en la interacció social a l'escola i a casa, ja que només els mestres han detectat més problemes al grup TDAH que al control, mentre que a casa no es presenten diferències.

[eng] Attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) begins in the period of childhood development, showing signs before beginning primary education, producing difficulties in personal, social, academic, and family functioning. Most studies analyzing the impact of ADHD on children's lives have been carried out in Anglo-Saxon and European countries. Therefore, for a better understanding of ADHD and its effects, it is essential to increase cross-cultural studies, not only based on residents of Anglo-Saxon countries who come from different cultures and languages but also in the countries of origin themselves, helping to understand the role that sociocultural and socioeconomic aspects play in ADHD. Therefore, the objective of this project was to analyze psychological, family, and school characteristics present in minors susceptible to ADHD in comparison with their peers who study in public schools in the Pekín sector of Santiago de Los Caballeros, Dominican Republic. We analyzed the differences between the two groups in internalized and externalized measures, cognitive functioning, child development problems, family functionality, parenting and communication styles, psychological well-being of parents, perception of ADHD by parents and teachers, academic performance, and social interactions. This research was conducted using a quantitative approach and a non-experimental cross-sectional and correlational design. The sample consisted of 351 students: 38 (30 men, eight women) likely to have ADHD and 313 not (141 men, 172 women). The main conclusion of the study is that, in a sample from a disadvantaged population with a low socioeconomic level, in a conflictive environment, and with multiple problems, the same difficulties associated with ADHD are visible as in other cultural and social environments. Among the measures where it has been most clearly observed that ADHD symptoms were similar to what was observed in other countries and cultures, the following are mentioned: regarding internalized measures, the ADHD group has presented more difficulties in socio-emotional abilities, lability and negativity emotional, and emotional regulation problems; Regarding the externalized measures, the ADHD group presented greater oppositional defiant manifestations and a higher score in the trait of emotional hardness and insensitivity; Regarding measures of cognitive functioning, the ADHD group presented more executive functioning problems and a higher score in Sluggish Cognitive Tempo; Regarding measures of academic performance, the ADHD group presented lower academic performance and many more learning difficulties; Regarding measures of parental parenting styles, parents with a child susceptible to ADHD presented more negative styles; and on the measures of ADHD perception of parents and teachers, both agree in ruling out children without ADHD very well, but were less accurate when detecting children with possible ADHD. In other measures, the effect of the sociodemographic and cultural origin of the sample may have had a greater influence, such as the lack of agreement in parenting styles, given that children in the ADHD group think that they receive more negative practices, without complaints about lack of positive practices and, on the contrary, parents in the ADHD group consider that they have a lack of positive parenting practices, but not excessive use of harmful practices. Regarding emotional state, in general, children in the ADHD group present a greater number of somatic symptoms, anxiety, insomnia, and social dysfunction than depressive symptoms. However, their parents show a greater number of depressive manifestations. Finally, differences have been observed in social interaction at school and home since only teachers have detected more problems in the ADHD group, while at home, there are no differences.