Els elements de dors i els seus sistemes de producció. Una anàlisi comparativa entre el Paleolític superior inicial i final de la Mediterrània ibèrica

Abstract

[cat] En aquest treball es presenta una problemàtica que va sorgir arran de diverses excavacions en l’àmbit territorial de Castelló. Davant de la troballa freqüent de puntes de dors en jaciments arqueològics de nova descoberta, el Dr. Dídac Roman es trobava amb al dubte de a quina cronologia adscriure-les, ja que bé podien ser gravetians o epipaleolítiques. És per això que l’objectiu d’aquest treball és descriure formalment les diferències entre els elements de dors gravetians i sauveterrians i definir els seus sistemes de producció, per saber si foren confeccionats de la mateixa manera. Per fer-ho s’han seleccionat dos jaciments que són referents en aquests dos períodes: Coveta de la Foia i l’Arbreda. Un altre objectiu principal és entendre si la convergència que hi ha en la producció d’elements de dors entre el Gravetià i el Sauveterrià microlaminar és deguda a l’ús d’uns sistemes de producció semblants (convergència tècnica) o diferents (convergència morfològica). Les seqüències arqueològiques d’ambdós jaciments presenten certes diferències en els sistemes de producció i també certes diferències en els elements de dors. Es pot observar que els conjunts de l’Arbreda i de Coveta de la Foia són molt semblants i comparteixen trets comuns. Els resultats presentats en aquest estudi apunten més aviat cap a una convergència tècnica, ja que no es parteix de modalitats de debitatge massa diferenciades, sinó que els sistemes tècnics presents als dos jaciments són similars pel que fa a les modalitats i a les seqüències de talla. En els dos jaciments s’hi pot observar un clar component laminar i microlaminar, amb tendència a la producció de petites làmines i laminetes per a l’obtenció d’elements de dors. Cal tenir en compte que tot i ser davant d’una convergència tècnica, l’organització de les cadenes operatòries és sensiblement diferent: a l’Arbreda existeixen tres cadenes operatòries principals separades (sobre aresta, unipolar i bipolar) i a Coveta de la Foia en són dues de principals (sobre aresta i unipolar), essent la darrera ramificada durant la plena explotació. Per tant, els dos jaciments tenen sistemes tècnics semblants però organitzats en cadenes operatòries diferents. La convergència tècnica no és total car no hi ha una organització idèntica ni tampoc un procés tècnic que sigui igual en el dos casos. Es podria dir doncs, que el projecte és el mateix en ambdós jaciments (fabricació d’elements de dors a partir de talla laminar), però l’esquema conceptual notablement en la posada en pràctica, ja sigui per raons culturals, de disponibilitat de matèria primera, de gestió espacial o temporal. Els elements de dors gravetians tenen una influència notable del retoc oposat al dors i la presència del retoc invers rasant és també un factor identitari. En canvi, els elements de dors del Sauveterrià microlaminar són més curts i amples que els gravetians i tenen molta menys influència del retoc oposat al dors. Per tant, es pot diferenciar a nivell tipològic un element de dors gravetià d’un de sauveterrià a partir del retoc oposat al dors i del retoc invers rasant, a més d’una comparació morfomètrica on els dorsos gravetians són més allargats que els sauveterrians. Pel que fa a l’ús com a elements de projectil, s’ha confirmat la presència de fractures diagnòstiques d’impacte en ambdós períodes. Els percentatges varien entre el 23% i el 18% de peces amb fractures diagnòstiques sobre el total d’elements de dors d’ambdós períodes, uns valors que són comparables a experimentacions dutes a terme en aquest àmbit. És evident que caldria un estudi traceològic complet per confirmar els resultats preliminars que ofereix l’estudi sobre les macrotraces que s’ha realitzat en aquest treball. Tot i així, es confirmaria a priori l’ús dels elements de dors com a elements de projectil en ambdós períodes. Cal tenir en compte que no s’ha de descartar l’ús d’aquest grup tipològic en altres activitats, ja que se sap que les puntes de la Gravette han sigut utilitzades en activitats de carnisseria.

[eng] This work presents a problematic that arose as a result of several excavations in the territorial area of Castelló. Faced with the frequent finding of backed points in newly discovered archaeological sites, Dr. Dídac Roman was in doubt as to which chronology to attribute them to, since they could well be Gravetian or Epipaleolithic. That is why the aim of this work is to formally describe the differences between Gravetian and Sauveterrian backed points and to define their production systems, to know if they were made in the same way. To do this, two sites have been selected that are benchmarks in these two periods: Coveta de la Foia and l'Arbreda. Another main objective is to understand if the convergence in the production of back elements between the Gravetian and the microlaminar Sauveterrian is due to the use of similar production systems (technical convergence) or different (morphological convergence) . The archaeological sequences of both sites present certain differences in the production systems and also certain differences in the backed points. Even so, the differences are sufficiently minimal to consider convergence as a technique. It has also been verified, a priori, the use of the back elements of both periods as projectile elements.