Producció i comerç ceràmic al Regne de Sevilla en època baixmedieval i moderna (segles XV-XVIII): una aproximació arqueomètrica

Abstract

[cat] L’arribada i colonització d’Amèrica l’any 1492 per part de la Corona de Castella va comportar la implantació d’un nou sistema comercial, caracteritzat, d’una banda, per un gran moviment de persones, però de l’altra també de mercaderies, entre les quals, la ceràmica va ser una de les més demandades. En aquest context, la creació de la Casa de Contratación l’any 1503 va comportar el suposat monopoli sevillà d’aquest comerç amb les colònies, fet que va posicionar la ciutat de Sevilla com un dels centres productors ceràmics més importants del moment. Malgrat crear al seu voltant una gran indústria per a satisfer de productes ceràmics les zones colonitzades, la seva xarxa comercial s’estenia pels rius navegables i la costa de l’anomenada baixa Andalusia, implicant altres ports i poblacions en aquest tràfic comercial atlàntic. En aquest sentit, la ciutat de Sevilla ha estat extensament estudiada pel que fa a les seves produccions ceràmiques, tanmateix, la resta de centres productors del Regne han estat relegats quasi bé al total oblit, sense que puguem conèixer quina era la seva implicació real en la producció i el comerç ceràmic del moment. En conseqüència, hem plantejat la caracterització arqueomètrica de quatre centres productors —Palos de la Frontera, Moguer, Jerez de la Frontera i Puerto de Santa María— i tres centres de consum —Rota, Jerez de la Frontera i Villamartín— localitzats a les actuals províncies de Huelva i Cadis, amb l’objectiu d’identificar i conèixer la seva producció. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és reconstruir els patrons de producció, exportació i consum ceràmics en època baixmedieval i moderna d’aquesta regió, sense tenir en compre la ciutat de Sevilla, un període de canvis profunds marcat per l’obertura de la primera ruta comercial transatlàntica. Aquest estudi s’ha dut a terme a través de la caracterització arqueomètrica de la mostra a partir de fluorescència de raigs (FRX) per a la caracterització química, difracció de raigs X (DRX) per a la caracterització mineralògica (DRX), microscòpia electrònica de rastreig (SEM-EDS) per als estudis microestructual i finalment a partir d’assajos de resistència mecànica a fractura i conductivitat tèrmica. Així mateix, per a la interpretació dels resultats hem tingut en compte les dades arqueològiques i les dades aportades pels estudis documentals. Els resultats de la present tesi permeten conèixer la gran complexitat present en les produccions del Regne de Sevilla, implicant diversos centres productors, classes ceràmiques i preparacions en funció de la seva cronologia. Així mateix, hem pogut veure que és una realitat heterogènia, sense que es pugui assimilar del tot als patrons de producció observats per la seva capital. La comparació dels nostres resultats amb la base de dades del projecte Tecnolonial ens ha permès comprovar que alguns dels tallers estudiats es veurien implicats en les rutes comercials atlàntiques del moment, sobretot en relació a les illes Canàries, però de forma esporàdica també amb el Carib, fet que confirma que no només la ciutat de Sevilla produïa i exportava ceràmica.

[eng] The arrival and colonization of America in 1492 by the Crown of Castile led to the implementation of a new commercial system characterized, on the one hand, by a large movement of population, but on the other, also by trading goods, among which ceramics was one of the most demanded. In this context, the creation of the Casa de Contratación in 1503 led to the Sevillian monopoly of this trade with the colonies, a fact that positioned the city of Seville as one of the most important ceramic producing centers at the time. Despite creating a large industry to satisfy the colonized areas with ceramic products, the city’s commercial network also extended along the navigable rivers and the coast of the so-called lower Andalusia, involving other ports and towns in this Atlantic commercial traffic. In this sense, the city of Seville has been extensively studied in terms of its ceramic productions. However, the rest of the producing centers of the Kingdom have been relegated almost to total oblivion, without the possibility of knowing what their real involvement was in the ceramic trade of the moment. Consequently, we have proposed the study of four production centers —Palos de la Frontera, Moguer, Jerez de la Frontera i Puerto de Santa María— and three consumption centers —Rota, Jerez de la Frontera i Villamartín– located in the current provinces of Huelva and Cadiz. The aim of this research is to archaeometrically identify their production, and thus reconstruct the patterns of production, export and consumption of ceramics from this region in late medieval and modern times, a period of profound changes marked by the opening of the first transatlantic trade route. This study has been caried out through archaeometric characteritzation using the techniques of X-ray fluorescence (XRF) for chemical characteritzation, by means of X-ray diffraction (XRD), to the mineral characterization and scanning electron microscope (SEM-EDX) for microestructural studies. Finally, some of the individuals have been performed in both mechanic and thermal proprieties. Furthermore, for the interpretaion of the results, we have considered archaeological data and information from documentary studies. The results of this work provided new information about the characteristics of the production in this area, shedding light on a territory that has been traditionally overlooked in favor of its capital. In this sense, we have gained a better understanding of a complex panorama where multiple workshops interacted. Likewise, we have been able to verify that the production of the Kingdom would not be completely assimilated to that of its capital, showing different patterns especially with regard to the workshops of the 15th and 16th centuries. Through the comparision of Tecnolonial database, we have also been able to prove the involvement of these workshops in the ceramic trade networks of the moment, both in terms of the export of their products, and in the reception of imports. This suggests that the workshops we studied were integrated into the Atlantic commercial circuits of the 15th and 16th centuries, especially with regard to the Canary Islands, but also sporadically with the Caribbean.