El sesgo de saltar a conclusiones y la metacognición en personas con psicosis

Abstract

Introducció: Els models psicològics gold-standard orientats a tractar els trastorns psicòtics de l’espectre de l’esquizofrènia, presenten un component de modificació dels biaixos cognitius que generalment s’acompanya de la reflexió i flexibilització d’aquests a través d’enfocaments metacognitius. Aquestes terapèutiques s’implementen des d’estadis primerencs, com són els primers episodis psicòtics (first-episode psychosis, d’ara endavant FEP), buscant millorar el pronòstic i, evitant recaigudes a través de la modificació de patrons de pensament. Un dels biaixos cognitius més característics en la psicosi és el biaix de saltar a conclusions precipitades (Jumping to conclusions, d’ara endavant JTC), que és present des d’estadis prodròmics i en FEP. Per part seva, la cognició social (Social cognition, d’ara endavant SC) és un constructe multicomponent que es troba deteriorat en pacients amb psicosis, guardant relació amb el funcionament general, i sent un altre dels principals focus d’interès en les múltiples opcions terapèutiques existents. Així mateix, també des d’estadis primerencs, existeixen dèficits en la neurocognición (d’ara endavant NC) en la psicosi, que inclouen alteracions en dominis com el funcionament executiu, la memòria, la velocitat psicomotora i l’atenció. A més, s’ha observat que tant el biaix JTC, com els dèficits cognitius socials i no socials estan associats a la gravetat dels símptomes psicòtics, i que la magnitud de les deficiències empitjora a mesura que augmenta la gravetat dels símptomes. En l’última dècada la relació entre el JTC, la SC i la NC s’ha començat a estudiar, llançant resultats que demostren una interrelació complexa i ajudant a millorar la comprensió psicopatològica com també a la personalització dels tractaments psicològics. En general, aquestes troballes destaquen la importància de tenir en compte tant la SC com la NC a l’hora de comprendre i tractar la psicosi. No obstant això, falten estudis que analitzin la interacció de manera exhaustiva entre les tres variables, analitzant diferències de sexe i la vinculació amb simptomatologia psicòtica. Pel fet que es compta amb un estat de l’art escàs en aquesta direcció, i que conèixer aquesta vinculació pot contribuir a millorar i personalitzar les intervencions psicoterapèutiques existents, la primera part dels objectius d’aquesta tesi versen al voltant de conèixer en profunditat el funcionament del JTC en FEP, en relació amb el processament de la informació social, no social i els símptomes psicòtics. Així mateix, la metacognició és un constructe rellevant i àmpliament estudiat en la psicosi, situant-se en un component transversal dels tractaments psicològics innovadors en l’àrea. La metacognició guarda relació amb dèficits categorials propis dels trastorns psicòtics, com ambé amb processos dimensionals, relacionant-se amb resultats clínics i el pronòstic de la malaltia, com també amb processos reflexius entorn dels graus de consciència que es tenen sobre les experiències personals implicades en el procés d’emmalaltir. No obstant això, gràcies a l’increment de l’estudi de la metacognició, existeix un gran augment de la disponibilitat de les mesures d’avaluació i, no comptem fins al moment amb un índex exhaustiu que pugui orientar la nostra pràctica clínic-investigadora per a saber quina eina triar per a mesurar metacognició d’acord amb cada domini o àmbit d’aplicació. Per l’abans exposat, la present tesi versarà entorn de dos eixos temàtics, el primer vinculat al JTC i la seva relació amb altres constructes en persones amb FEP, i el segon vinculat a la metacognició i la seva manera de ser avaluada fins a l’actualitat en la psicosi. Objectius: 1. Conèixer la relació entre el JTC i la simptomatologia delirant, 2. Conèixer la relació entre el JTC i la SC, 3. Explorar diferències de gènere entre JTC, SC i NC, 4. Compartir amb la comunitat científica la definició de metacognició i els objectius de la revisió sistemàtica, 5. Realitzar una revisió sistemàtica de les mesures més utilitzades per a avaluar el concepte de metacognició en psicosi. Mètode: el primer eix es va desenvolupar en el context d’un estudi multicèntric nacional, de caràcter observacional-analític i transversal. El segon eix es va desenvolupar en el context d’una revisió sistemàtica en col·laboració internacional. Resultats: quant a la relació entre JTC i símptomes delirants, hem trobat que es relaciona amb simptomatologia delirant d’estil més implausible en comparació amb continguts més realistes (pensament màgic i deliris d’influència). D’altra banda, no hem trobat una relació uniforme amb la SC, observant que el JTC es relaciona amb reconeixement emocional i estil atribucional intern negatiu, però no amb biaixos atribucionals ni teoria de la ment. A més, hem observat diferències entre homes i dones que fan JTC, observant-se un pitjor funcionament neurocognitivo en homes i alteracions en la SC en dones. Relacionat amb les mesures per a avaluar la metacognició i la proposta de l’índex d’eines d’acord amb dominis metacognitius, hem trobat 42 versions de 28 mesures diferents implementades en psicosis, la majoria orientades a mesurar a consciència cognitiva i de manera autoadministrada, com també mesurades entorn de la reflexió de processos discrets (neurocognición, biaixos cognitius) com també processos més globals (el self, la personalitat, estils de pensament estables). Així mateix, trobem quatre dominis que engloben diferents outcomes: Metacognitive Awareness, Metacognitive Capacity, Neurometacognition i Social Metacognition. Conclusions: la tesi contribueix a millorar la comprensió de la presència del JTC en primers episodis psicòtics, com també a personalitzar els tractaments psicològics existents orientats a la modificació del JTC i la seva relació amb resultats SC, NC i clínics. Així mateix, aporta una síntesi nova i exhaustiva sobre quins dominis de la metacognició avaluem, quines són les mesures millor ajustades a la recerca o a la clínica segons els seus temps i complexitat en l’administració d’aquestes.

Introducción: Los modelos psicológicos gold-standard orientados a tratar los trastornos psicóticos del espectro de la esquizofrenia, presentan un componente de modificación de los sesgos cognitivos que generalmente se acompaña de la reflexión y flexibilización de estos a través de enfoques metacognitivos. Dichas terapéuticas se implementan desde estadios tempranos, como son los primeros episodios psicóticos (first-episode psychosis, en adelante FEP), buscando mejorar el pronóstico y, evitando recaídas a través de la modificación de patrones de pensamiento. Uno de los sesgos cognitivos más característicos en la psicosis es el sesgo de saltar a conclusiones precipitadas (Jumping to conclusions, en adelante JTC), que está presente desde estadios prodrómicos y en FEP. Por su parte, la cognición social (Social cognition, en adelante SC) es un constructo multicomponente que se encuentra deteriorado en pacientes con psicosis, guardando relación con el funcionamiento general, y siendo otro de los principales focos de interés en las múltiples opciones terapéuticas existentes. Asimismo, también desde estadios tempranos, existen déficits en la neurocognición (en adelante NC) en la psicosis, que incluyen alteraciones en dominios como el funcionamiento ejecutivo, la memoria, la velocidad psicomotora y la atención. Además, se ha observado que tanto el sesgo JTC, como los déficits cognitivos sociales y no sociales están asociados a la gravedad de los síntomas psicóticos, y que la magnitud de las deficiencias empeora a medida que aumenta la gravedad de los síntomas. En la última década la relación entre el JTC, la SC y la NC se ha comenzado a estudiar, arrojando resultados que demuestran una interrelación compleja y ayudando a mejorar la comprensión psicopatológica como también a la personalización de los tratamientos psicológicos. En general, estos hallazgos destacan la importancia de tener en cuenta tanto la SC como la NC a la hora de comprender y tratar la psicosis. Sin embargo, faltan estudios que analicen la interacción de manera exhaustiva entre las tres variables, analizando diferencias de sexo y la vinculación con sintomatología psicótica. Debido a que se cuenta con un estado del arte escaso en esta dirección, y que conocer dicha vinculación puede contribuir a mejorar y personalizar las intervenciones psicoterapéuticas existentes, la primera parte de los objetivos de esta tesis versan alrededor de conocer en profundidadel funcionamiento del JTC en FEP, con relación al procesamiento de la información social, no social y los síntomas psicóticos. Asimismo, la metacognición es un constructo relevante y ampliamente estudiado en la psicosis, ubicándose en un componente transversal de los tratamientos psicológicos innovadores en el área. La metacognición guarda relación con déficits categoriales propios de los trastornos psicóticos, como también con procesos dimensionales, relacionándose con resultados clínicos y el pronóstico de la enfermedad, como también con procesos reflexivos en torno a los grados de conciencia que se tienen sobre las experiencias personales implicadas en el proceso de enfermar. Sin embargo, gracias al incremento del estudio de la metacognición, existe un gran aumento de la disponibilidad de las medidas de evaluación y, no contamos hasta el momento con un índice exhaustivo que pueda orientar nuestra práctica clínico-investigadora para saber qué herramienta elegir para medir metacognición de acuerdo con cada dominio o ámbito de aplicación. Por lo antes expuesto, la presente tesis versará en torno a dos ejes temáticos, el primero vinculado al JTC y su relación con otros constructos en personas con FEP, y el segundo vinculado a la metacognición y su forma de ser evaluada hasta la actualidad en la psicosis. Objetivos: 1. Conocer la relación entre el JTC y la sintomatología delirante, 2. Conocer la relación entre el JTC y la SC, 3. Explorar diferencias de género entre JTC, SC y NC, 4. Compartir con la comunidad científica la definición de metacognición y los objetivos de la revisión sistemática, 5. Realizar una revisión sistemática de las medidas más utilizadas para evaluar el concepto de metacognición en psicosis. Método: el primer eje se desarrolló en el contexto de un estudio multicéntrico nacional, de carácter observacional-analítico y transversal. El segundo eje se desarrolló en el contexto de una revisión sistemática en colaboración internacional. Resultados: en cuanto a la relación entre JTC y síntomas delirantes, hemos encontrado que se relaciona con sintomatología delirante de estilo más implausible en comparación con contenidos más realistas (pensamiento mágico y delirios de influencia). Por otro lado, no hemos encontrado una relación uniforme con la SC, observando que el JTC se relaciona con reconocimiento emocional y estilo atribucional interno negativo, pero no con sesgos atribucionales ni teoría de la mente. Además, hemos observado diferencias entre hombres y mujeres que hacen JTC, observándose un peor funcionamiento neurocognitivo en hombres y alteraciones en la SC en mujeres. Relacionado con las medidas para evaluar la metacognición y la propuesta del índice de herramientas de acuerdo con dominios metacognitivos, hemos encontrado 42 versiones de 28 medidas diferentes implementadas en psicosis, la mayoría orientadas a medir a conciencia cognitiva y de manera autoadministrada, como también medidas en torno a la reflexión de procesos discretos (neurocognición, sesgos cognitivos) como también procesos más globales (el self, la personalidad, estilos de pensamiento estables). Asimismo, encontramos cuatro dominios que engloban diferentes outcomes: Metacognitive Awareness, Metacognitive Capacity, Neurometacognition y Social Metacognition. Conclusiones: la tesis contribuye a mejorar la comprensión de la presencia del JTC en primeros episodios psicóticos, como también a personalizar los tratamientos psicológicos existentes orientados a la modificación del JTC y su relación con resultados SC, NC y clínicos. Asimismo, aporta una síntesis novedosa y exhaustiva sobre qué dominios de la metacognición evaluamos, cuáles son las medidas mejor ajustadas a la investigación o a la clínica según sus tiempos y complejidad en la administración de estas.

Introduction: Gold-standard psychological models aimed at treating psychotic disorders of the schizophrenia spectrum, present a component of modification of cognitive biases that is generally accompanied by reflection and flexibilisation of these through metacognitive approaches. These therapies are implemented from early stages, such as first-episode psychosis (hereafter FEP), seeking to improve prognosis and prevent relapses through the modification of thinking patterns. One of the most characteristic cognitive biases in psychosis is the Jumping to conclusions (JTC) bias, which is present from prodromal stages and in FEP. For its part, social cognition (SC) is a multicomponent construct that is impaired in patients with psychosis, being related to general functioning, and being another of the main focuses of interest in the multiple existing therapeutic options. Likewise, also from early stages, there are deficits in neurocognition (hereinafter NC) in psychosis, which include alterations in domains such as executive functioning, memory, psychomotor speed and attention. Furthermore, it has been observed that both JTC bias and social and non-social cognitive deficits are associated with the severity of psychotic symptoms, and that the magnitude of impairments worsens with increasing symptom severity. In the last decade the relationship between JTC, SC and NC have begun to be studied, yielding results that demonstrate a complex interrelationship and helping to improve psychopathological understanding as well as the personalisation of psychological treatments. Overall, these findings highlight the importance of considering both CS and CN in understanding and treating psychosis. However, there is a lack of studies that comprehensively analyse the interaction between the three variables, looking at sex differences and the link with psychotic symptomatology. Because there is a scarce state of the art in this direction, and because knowing this linkage can contribute to improve and personalize existing psychotherapeutic interventions, the first part of the objectives of this thesis are about knowing in depth the functioning of the JTC in FEP, in relation to the processing of social and non-social information and psychotic symptoms. Likewise, metacognition is a relevant and widely studied construct in psychosis, being a cross-cutting component of innovative psychological treatments in the area. Metacognition is related to categorical deficits in psychotic disorders, as well as to dimensional processes, relating to clinical outcomes and prognosis of the illness, as well as to reflective processes around the degree of awareness of personal experiences involved in the illness process. However, thanks to the increase in the study of metacognition, there is a great increase in the availability of assessment measures and, so far, we do not have an exhaustive index that can guide our clinical-research practice to know which tool to choose to measure metacognition according to each domain or field of application. For the above reasons, the present thesis will deal with two thematic axes, the first linked to JTC and its relationship with other constructs in people with FEP, and the second linked to metacognition and its way of being assessed to date in psychosis. Objectives: 1. To explore the relationship between JTC and delusional symptomatology, 2. To study the relationship between JTC and SC, 3. To explore gender differences between JTC, SC and NC, 4. To share with the scientific community the definition of metacognition and the objectives of the systematic review, 5. To conduct a systematic review of the most used measures to assess the concept of metacognition in psychosis. Method: the first axis was developed in the context of a national multicentre, observational-analytical, cross-sectional study. The second axis was developed in the context of a systematic review in international collaboration. Results: Regarding the relationship between JTC and delusional symptoms, we found that it is related to delusional symptomatology of a more implausible style compared to more realistic content (magical thinkingand delusions of influence). On the other hand, we have not found a uniform relationship with SC, observing that JTC is related to emotional recognition and negative internal attributional style, but not to attributional biases or theory of mind. In addition, we have observed differences between men and women who do JTC, with worse neurocognitive functioning in men and alterations in SC in women. In relation to measures to assess metacognition and the proposal of the index of tools according to metacognitive domains, we found 42 versions of 28 different measures implemented in psychosis, most of them oriented to measure cognitive awareness and self-administered, as well as measures around the reflection of discrete processes (neurocognition, cognitive biases) as well as more global processes (self, personality, stable thinking styles). We also found four domains encompassing different outcomes: Metacognitive Awareness, Metacognitive Capacity, Neurometacognition and Social Metacognition. Conclusions: The thesis contributes to improve the understanding of the presence of JTC in first psychotic episodes, as well as to personalise existing psychological treatments aimed at the modification of JTC and its relationship with SC, NC and clinical outcomes. It also provides a novel and comprehensive synthesis of which domains of metacognition we assess, which measures are best suited to research or clinical use according to their timing and complexity of administration.