Aspectos ambientales en la Casa Aversú de Alejandro de la Sota: el proceso del proyecto

Abstract

(English) This research stems from two personal interests: climate awareness and Alejandro de la Sota. Based on this premise, the aim of the research is to find the connection between environmental aspects and architecture, particularly in the project process. Thus, the research will be used to answer the question: At what moments and in what ways do environmental aspects influence architectural form? To achieve this, the present investigation will analyze Sota's Casa Arvesú, structuring its study into four parts. The first part addresses the concept of environmental aspects, establishing the vocabulary to be used. The objective of this first part is to return to the origin of the concept and review current stances regarding the impact of environmental decisions on the project, aiming to move away from clichés and redefine architecture as a medium rather than a mere support for environmental solutions. At the end of this first section, the linkage of environmental aspects with Alejandro de la Sota will also be discussed. The second part pertains to the descriptive study of the house. It involves an exploration of the national and international context at the time of its conception and construction. Additionally, the work is recognized within Alejandro de la Sota’s professional trajectory. The house is then characterized in terms of use, location, and technique throughout the project process, analyzing its various versions—sketches—until reaching its final form. The third part pertains to the analytical study. For this, a “digital twin” of the work—demolished in 1987—has been created, allowing for the quantification of environmental impacts in terms of geometry, light, systems, or energy and fluid dynamics checks of the house. The objective of the digital model is the numerical verification of what Alejandro de la Sota applied empirically. From this starting point, the solutions are initially categorized as systems and then the house is examined through five characteristic actions that relate the work to environmental aspects. The five categories are as follows: - Elevate, densify, and distance [as implantation] - Permeate, settle, and plant [as appropriation of the environment] - Contrast, flow, and culminate [as program] - Shield, project, and extend [as definition of limits] - Shade, ventilate, and retain [as passive strategies] Finally, this third part concludes with the identification and incorporation of environmental objectives in the project, using a graph that transversally relates the design process. The fourth part corresponds to the conclusions of the research. That is, the answer to the question that initiated this research in four phases: - Characterization of the environment, the user, and the problem. - Formulation of objectives. - Establishment of the internal structure of the project. - The “effort to reduce effort.”

(Català) La present investigació sorgeix de dos interessos personals: la consciència climàtica i Alejandro de la Sota. Atenent a aquesta premissa, l'objectiu de la investigació és trobar la vinculació entre els aspectes ambientals i l'arquitectura, particularment en el procés del projecte. D'aquesta manera, s'utilitzarà la investigació per donar resposta a la pregunta: En quins moments i de quina manera els aspectes ambientals incideixen en la forma arquitectònica? Per a això, la present investigació analitzarà la Casa Arvesú de Sota, estructurant el seu estudi en quatre parts. La primera part atén al concepte d'aspectes ambientals, establint el vocabulari que s'utilitzarà. L'objectiu d'aquesta primera part és tornar a l'origen del concepte i revisar les postures actuals en quant a la repercussió de les decisions ambientals en el projecte, ja que es tracta de desprendre's de tòpics per redefinir l'arquitectura com a mitjà i no com a suport de les solucions ambientals. Al final d'aquest primer apartat es procedeix, també, a la vinculació dels aspectes ambientals amb Alejandro de la Sota. La segona part correspon a l'estudi descriptiu de l'habitatge. Es fa un recorregut pel context nacional i internacional en el moment de la seva concepció i construcció. A més, es reconeix l'obra dins de la trajectòria professional d'Alejandro de la Sota. Posteriorment es caracteritza la casa en tant que ús, lloc i tècnica a través del procés del projecte, doncs s'analitzen les seves diferents versions —esbossos— fins a arribar a la seva formalització final. La tercera part correspon a l'estudi analític. Per a això, s'ha realitzat un “bessó digital” de l'obra —enderrocada el 1987—, de manera que permet la quantificació de les repercussions ambientals en quant a geometria, llum, sistemes o comprovacions energètiques o de dinàmica de fluids de l'habitatge. L'objectiu del model digital és la comprovació numèrica del que Alejandro de la Sota aplicava empíricament. Amb aquest punt de partida, en primera instància es cataloguen les solucions com a sistemes per, posteriorment, examinar l'habitatge a partir de cinc accions característiques que relacionen l'obra amb els aspectes ambientals. Les cinc categories són les següents: - Elevar, densificar i distanciar [com a implantació] - Permeabilitzar, assentar i plantar [com a apropiació de l'entorn] - Contraposar, discórrer i colmatar [com a programa] - Parapetar, projectar i estendre [com a definició dels límits] - Ombrejar, ventilar i retenir [com a estratègies passives] Finalment, aquesta tercera part acaba amb la identificació i incorporació dels objectius ambientals en el projecte amb un gràfic que relaciona transversalment el procés de disseny. La quarta part correspon amb les conclusions de la investigació. És a dir, la resposta a la pregunta que va donar origen a la present investigació en 4 fases: - Caracterització del mitjà, l'usuari i el problema. - Formulació d'objectius. - Establir l'estructura interna del projecte. - L’“esforç per reduir esforç”.

(Español) La presente investigación surge de dos intereses personales: la conciencia climática y Alejandro de la Sota. Atendiendo a esta premisa, el objetivo de la investigación es encontrar la vinculación entre los aspectos ambientales y la arquitectura, particularmente en el proceso del proyecto. De este modo, se usará la investigación para dar respuesta a la pregunta: ¿En qué momentos y de qué manera los aspectos ambientales inciden en la forma arquitectónica? Para ello, la presente investigación analizará la Casa Arvesú de Sota, estructurando su estudio en cuatro partes. La primera parte atiende al concepto de aspectos ambientales, estableciendo el vocabulario que se usará. El objetivo de esta primera parte es volver al origen del concepto y revisar las posturas actuales en cuanto repercusión de las decisiones ambientales en el proyecto, pues se trata de desprenderse de tópicos para redefinir la arquitectura como medio y no como soporte de las soluciones ambientales. Al final de este primer apartado se procede, también, a la vinculación de los aspectos ambientales con Alejandro de la Sota. La segunda parte corresponde al estudio descriptivo de la vivienda. Para ello se hace un recorrido por el contexto nacional e internacional en el momento de su concepción y construcción. Además, se reconoce la obra dentro de la trayectoria profesional de Alejandro de la Sota. Posteriormente se caracteriza la casa en tanto que uso, lugar y técnica a través del proceso del proyecto, pues se analizan sus distintas versiones —croquis— hasta llegar a su formalización final. La tercera parte corresponde al estudio analítico. Para ello, se ha realizado un “gemelo digital” de la obra —derribada en 1987—, de modo que permite la cuantificación de las repercusiones ambientales en cuanto geometría, luz, sistemas o comprobaciones energéticas o de dinámica de fluidos de la vivienda. El objetivo del modelo digital es la comprobación numérica de lo que Alejandro de la Sota aplicaba empíricamente. Con este punto de partida, en primera instancia se catalogan las soluciones como sistemas para, posteriormente, examinar la vivienda a partir de cinco acciones características que relaciona la obra con los aspectos ambientales. Las cinco categorías son las siguientes:

- Elevar, densificar y distanciar [como implantación] - Permeabilizar, asentar y plantar [como apropiación del entorno] - Contraponer, discurrir y colmatar [como programa] - Parapetar, proyectar y extender [como definición de los límites] - Sombrear, ventilar y retener [como estrategias pasivas] Finalmente, esta tercera parte acaba con la identificación e incorporación de los objetivos ambientales en el proyecto con una gráfica que relaciona transversalmente el proceso de diseño. La cuarta parte corresponde con las conclusiones de la investigación. Es decir, la respuesta a la pregunta que dio origen a la presente investigación en 4 fases: - Caracterización del medio, el usuario y el problema. - Formulación de objetivos. - Establecer la estructura interna del proyecto. - El “esfuerzo por reducir esfuerzo”.