Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa
[cat] En aquesta Tesi Doctoral analitzo les transformacions soecioeconòmiques i paisatgístiques del Cadí-Moixeró des del 1900 fins a l’actualitat, identificant la gentrificació i la desertització alimentària com a principals esculls per avançar cap a un nou model de sostenibilitat territorial basat en l’agroecologia. La tesi es vincula al projecte Betula (www.betula.larada.coop) de la cooperativa l’Arada Creativitat Social, i metodològicament avança des de l’acció participativa i comunitària basada en la creació d’espais oberts de diàleg i circulació de sabers per encaminar-se cap a la sostenibilitat territorial. La tesi es divideix en tres capítols, amb una introducció i una conclusió generals. El primer capitol, també publicat coma article, analitza la història socioecològia del Cadí-Moixeró a través de l’anàlisi cartogràfica, fotografies diacròniques, entrevistes d’història de vida i tallers participatius. Els resultats mostren que la terciarització econòmica i la fi de la gestió integrada dels usos productius del sòl han donat lloc a una transició forestal cap a una menor diversitat paisatgística. Això amenaça tot el ventall de serveis ecosistèmics del paisatge que fan que la zona sigui atractiva per a un model turístic de muntanya més diversificat i sostenible. El segon capítol es centra en l’anàlisi de les dues principals barreres socioterritorials identificades: la gentrificació habitacional i la desertització alimentària. Des d’un enfocament d’investigació i acció participativa que combina anàlisis geogràfiques i socioeconòmiques, la recerca constata com s’ha reduït la producció local d’aliments i la capacitat d’accedir-hi a causa de la creació de deserts i miratges alimentaris, els efectes de desplaçament provocats per l’evolució del mercat de l’habitatge, i altres greus impactes en els patrons de mobilitat i la vida quotidiana dels residents. En conjunt, l’anàlisi revela un procés de gentrificació territorial entès com el procés d’apropiació dels recursos locals —com ara el sòl, els habitatges, les infraestructures, la mà d’obra i l’aigua— per satisfer les demandes dels nous residents o els visitants, fet que es tradueix en la reestructuració econòmica de la zona, en canvis en el paisatge (des dels entorns alimentaris fins als usos del sòl), en les geometries del poder local, i en la despossessió i marginació de les necessitats de les comunitats locals. L’anàlisi també revela com aquests processos de gentrificació territorial més profunds afecten la capacitat de garantir drets essencials —com el dret a l’alimentació i l’habitatge— i limiten les perspectives de futur de les poblacions residents tot l’any. El tercer i últim capítol finalitza amb una proposta de transició i articulació agroecològica, identificant resistències agroalimentàries que encara persisteixen al territori com a llavors de futur. Els resultats mostren que, malgrat que hi ha un bon gruix d’iniciatives, encara estan poc interconnectades entre elles i amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Cal que s’articulin cadenes més directes entre productors i consumidors a través d’un sistema alimentari local de base agroecològica articulat amb a un altre més ampli a escala de ciutat-regió amb la participació activa de les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS), els moviments socials de l’entorn, i les transformacions afavorides per una intervenció pública combinada amb accions impulsades des de sinergies público-comunitàries com el projecte Betula de la cooperativa l'Arada - Creativitat Social on es du a terme aquesta recerca.
Gentrificació; Gentrificación; Gentrification; Paisatge; Paisaje; Landscape; Desenvolupament rural; Desarrollo rural; Rural development; Ús del sòl; Usos del suelo; Land use; Agricultura biològica; Agricultura biológica; Organic farming
332 - Regional economics. Territorial economics. Land economics. Housing economics.
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Programa de Doctorat en Història Econòmica
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.