A New Perspective of the Territorial Impact of Primary Sector Activities

Abstract

El coneixement impulsa el creixement econòmic mitjançant la innovació i tecnologies que optimitzen la producció. Això permet a les economies en desenvolupament accedir a noves idees i tecnologies, establint les bases per al creixement a llarg termini. No obstant això, moltes economies en desenvolupament depenen dels recursos naturals, generant preocupacions sobre la compatibilitat d'aquests sectors tradicionals amb el creixement endogen. Aquesta tesi investiga com el coneixement i l'educació poden coexistir amb els sectors primaris per promoure un desenvolupament econòmic sostingut.

L'educació i el sector primari sovint semblen oposats, ja que la inversió en educació entra en conflicte amb els beneficis econòmics immediats del sector primari. Les regions riques en recursos naturals gaudeixen de beneficis a curt termini però pateixen la Maledicció dels Recursos, cosa que condueix a una menor acumulació de capital humà i a una reducció de la inversió en educació. Això impacta negativament en la creació d'idees, coneixement i tecnologies crucials per al creixement endogen. A més, els baixos nivells de capital humà impedeixen la formació de xarxes socials valuoses, limitant l'accés a la informació i el suport necessaris per a l'emprenedoria i la innovació. Aquesta tesi se centra en Xile, una economia en desenvolupament d'ingressos alts fortament dependent de la seva indústria minera. L'objectiu és entendre com la concentració d'activitats del sector primari influeix en el capital humà i social, i com les activitats intensives en coneixement poden millorar la productivitat en el sector miner.

El primer capítol examina com la concentració d'activitats mineres i no mineres afecta l'acumulació de capital humà a nivell municipal. Concentracions més altes d'activitats primàries augmenten els costos d'oportunitat de l'educació superior, reduint les taxes d'assoliment universitari. L'anàlisi mostra que la concentració minera disminueix la probabilitat de tenir un títol universitari durant els booms de preus del coure, mentre que les activitats no mineres tenen un impacte negatiu constant. Això subratlla la necessitat de diversificació industrial i atracció de capital humà qualificat.

El segon capítol explora com la especialització en activitats del sector primari influeix en la creació de capital social. S'avalua l'impacte de l'aglomeració del sector primari en les xarxes socials, especialment les connexions amb persones en ocupacions prestigioses. L'estudi revela que l'aglomeració del sector primari afecta negativament el capital social a nivell municipal, mentre que els nivells més alts d'educació influeixen positivament en les xarxes socials. Això destaca les conseqüències socials adverses de la dependència del sector primari i la importància de l'educació en la promoció de xarxes d'alt estatus.

El capítol final investiga com la concentració de serveis empresarials intensius en coneixement (KIBS) afecta la productivitat minera. Les empreses KIBS milloren la productivitat de les empreses mineres a través de l'externalització de tasques no essencials. L'anàlisi mostra que l'aglomeració de KIBS té un impacte positiu en la productivitat dels treballadors miners i suggereix efectes de spillover espacial de la concentració de KIBS. Aquests resultats emfatitzen la importància de promoure empreses intensives en coneixement i crear xarxes productives per impulsar la innovació i el creixement econòmic.

La tesi conclou que el desenvolupament a llarg termini en economies del sector primari és possible a través del coneixement i l'educació. En lloc d'allunyar-se de la dependència dels recursos naturals, les regions poden transformar el coneixement especialitzat en un actiu de creixement. Les polítiques centrades en l'educació especialitzada, l'emprenedoria en activitats intensives en coneixement, i la promoció del capital humà i social poden abordar les disparitats regionals i obrir el camí cap a una economia basada en el coneixement arrelada en activitats del sector primari.

El conocimiento impulsa el crecimiento económico mediante la innovación y tecnologías que optimizan la producción. Esto permite a las economías en desarrollo acceder a nuevas ideas y tecnologías, estableciendo las bases para el crecimiento a largo plazo. Sin embargo, muchas economías en desarrollo dependen de los recursos naturales, generando preocupaciones sobre la compatibilidad de estos sectores tradicionales con el crecimiento endógeno. Esta tesis investiga cómo el conocimiento y la educación pueden coexistir con los sectores primarios para promover un desarrollo económico sostenido.

La educación y el sector primario a menudo parecen opuestos, ya que la inversión en educación entra en conflicto con los beneficios económicos inmediatos del sector primario. Las regiones ricas en recursos naturales disfrutan de beneficios a corto plazo, pero sufren la Maldición de los Recursos, lo que conduce a una menor acumulación de capital humano y una reducción de la inversión en educación. Esto impacta negativamente en la creación de ideas, conocimiento y tecnologías cruciales para el crecimiento endógeno. Además, los bajos niveles de capital humano impiden la formación de redes sociales valiosas, limitando el acceso a la información y el apoyo necesarios para el emprendimiento y la innovación. Esta tesis se centra en Chile, una economía en desarrollo de ingresos altos dependiente de su industria minera. El objetivo es entender cómo la concentración de actividades del sector primario influye en el capital humano y social, y cómo las actividades intensivas en conocimiento pueden mejorar la productividad en el sector minero.

El primer capítulo examina cómo la concentración de actividades primarias afecta la acumulación de capital humano a nivel municipal. Concentraciones más altas de actividades primarias aumentan los costos de oportunidad de la educación superior, reduciendo las tasas de logro universitario. El análisis muestra que la concentración minera disminuye la probabilidad de tener un título universitario durante los booms de precios del cobre, mientras que las actividades no mineras tienen un impacto negativo constante. Esto destaca la necesidad de diversificación industrial y atracción de capital humano calificado.

El segundo capítulo explora cómo la especialización en actividades del sector primario influye en la creación de capital social. Se evalúa el impacto de la aglomeración del sector primario en las redes sociales, especialmente las conexiones con personas en ocupaciones prestigiosas. El estudio revela que la aglomeración del sector primario afecta negativamente el capital social a nivel municipal, mientras que los niveles más altos de educación influyen positivamente en las redes sociales. Esto destaca las consecuencias sociales adversas de la dependencia del sector primario y la importancia de la educación en la formación de redes enriquecedoras.

El capítulo final investiga cómo la concentración de servicios empresariales intensivos en conocimiento (KIBS) afecta la productividad minera. Las KIBS mejoran la productividad de las empresas mineras a través de la externalización de tareas no esenciales. El análisis muestra que la aglomeración de KIBS tiene un impacto positivo en la productividad de los trabajadores mineros y sugiere efectos de spillover espacial de la concentración de KIBS. Estos resultados enfatizan la importancia de promover empresas intensivas en conocimiento y crear redes productivas para impulsar la innovación y el crecimiento económico.

La tesis concluye que el desarrollo a largo plazo en economías del sector primario es posible a través del conocimiento y la educación. En lugar de alejarse de la dependencia de los recursos naturales, las regiones pueden transformar el conocimiento especializado en un activo de crecimiento. Las políticas centradas en la educación especializada, el emprendimiento en actividades intensivas en conocimiento, y la promoción del capital humano y social pueden abordar las disparidades regionales y abrir el camino hacia una economía basada en el conocimiento, arraigada en actividades primarias.

Knowledge is a key driver of economic growth, leading to innovation and technologies that optimize production and support endogenous growth theories. Rapid information transmission has allowed developing economies to access new ideas and technologies, setting the foundations for long-term growth. However, many developing economies rely heavily on natural resource-based industries, raising concerns about the compatibility of these traditional sectors with the principles of endogenous growth. This thesis explores how intangible assets like knowledge and education can coexist with primary sectors to promote sustained economic development.

The interaction between natural resource-based industries and knowledge creation has increasingly gained attention. Education and the primary sector often seem at odds, as investment in education conflicts with the immediate economic benefits of primary sector employment. This is exacerbated by shortsightedness, rent-seeking behavior, and risk aversion due to the volatility of international commodity prices. Regions rich in natural resources typically enjoy short-term benefits, but suffer from the Resource Curse, leading to lower human capital accumulation and reduced education investment. This negatively impacts the creation of ideas, knowledge, and technologies crucial for endogenous growth. Additionally, low human capital levels impede the formation of valuable social networks, limiting access to information and support necessary for entrepreneurship and innovation.

This thesis focuses on Chile, a high-income developing economy heavily dependent on its mining industry. From a regional perspective, this research aims to understand how the concentration of primary sector activities influences human and social capital, and how knowledge-intensive activities can enhance productivity in the mining sector. The objective is, firstly, to assess the impact of primary sector concentration on human and social capital levels at the sub-national level. Consequently, to provide evidence of the positive effects of knowledge-intensive activities on the mining sector's productivity.

The first chapter examines how the spatial concentration of mining and non-mining primary activities affects human capital accumulation at the municipal level in Chile. The hypothesis is that higher concentrations of primary activities raise the opportunity costs of higher education, leading to lower college attainment rates. Using spatial models, the analysis shows that mining concentration decreases the likelihood of having a college degree during copper price booms, while non-mining activities consistently have a negative impact. These findings highlight the need for regional development strategies, including industrial diversification and attracting skilled human capital.

The second chapter explores how local specialization in primary sector activities influences the creation of social capital. This study assesses the impact of primary sector agglomeration on social networks, particularly connections with people in prestigious occupations. A novel measure of spatial social capital is introduced. The study reveals that primary sector agglomeration negatively affects social capital at the municipal level, while higher education levels positively influence social networks. This chapter underscores the adverse social consequences of primary sector dependence and the importance of education in fostering high-status networks.

The final chapter investigates how the concentration of knowledge-intensive business services (KIBS) affects mining labor productivity. We posit that KIBS firms, by facilitating innovation, enhance the productivity of mining firms through outsourcing of non-core tasks. The analysis shows that KIBS agglomeration positively impacts mining workers' productivity and suggests spatial spillovers from KIBS concentration. These findings emphasize the importance of promoting knowledge-intensive firms and creating productive networks to drive innovation and economic growth.

The thesis concludes that long-term development in primary sector economies is achievable through leveraging knowledge and education. Instead of moving away from natural resource dependency, regions can transform specialized knowledge into a growth asset. Policies focusing on specialized education, entrepreneurship in knowledge-intensive activities, and fostering human and social capital can address regional disparities and pave the way for a knowledge-based economy rooted in primary sector activities.