Nous abordatges en l'estudi de les malalties autoimmunitàries

Abstract

[cat] HIPÒTESIS: Un augment del nombre de biomarcadors disponibles amplia la informació a l’abast del clínic i ajuda a una millor la presa de decisions mèdiques i terapèutiques per a l’atenció dels pacients amb malalties autoimmunitàries.

La quantificació dels limfòcits B productors d’autoanticossos anti- dsDNA en sang perifèrica aporta informació complementària a la qual s’obté habitualment amb la quantificació d’autoanticossos anti-dsDNA en sèrum, per a l’avaluació de l’activitat del lupus eritematós sistèmic i del risc de desenvolupar nefritis lúpica.

La determinació de l’isotip IgA dels autoanticossos inclosos en els criteris classificatoris de l’esclerosi sistèmica, a més dels anti-Ro52, redueix la proporció de pacients seronegatius i millora l’estratificació dels pacients en funció de les manifestacions clíniques.

La determinació dels isotips IgM i IgA dels autoanticossos inclosos en els criteris classificatoris de l’artritis reumatoide, a més d’altres biomarcadors associats a la malaltia (RA33, CEP-1 i KL-6), redueix la proporció de pacients seronegatius i millora l’estratificació del risc de patir malaltia pulmonar intersticial difusa. A més, la determinació d’aquests biomarcadors s’associa a la mortalitat en un seguiment a quatre anys.

OBJECTIUS: 1. ESTUDI 1: Quantificar els limfòcits B productors d’autoanticossos anti-dsDNA en pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic (LES) (Publicació 1). 1.1. Estandarditzar un mètode ELISpot per a quantificar els limfòcits B productors d’autoanticossos anti-dsDNA en sang perifèrica. 1.2. Comparar els resultats de l’ELISpot amb la quantificació d’autoanticossos anti-dsDNA i l’estudi del complement en sèrum per a l’avaluació de l’activitat del LES. 1.3. Correlacionar els resultats de l’ELISpot amb les manifestacions clíniques de la malaltia. 1.4. Avaluar la capacitat predictora dels resultats de l’ELISpot per a l’aparició de brots de LES.

2. ESTUDI 2: Augmentar el nombre de biomarcadors disponibles per al diagnòstic i l’estratificació dels pacients amb Esclerosi Sistèmica (ES) (Publicació 2). 2.1. Determinar la prevalença dels autoanticossos ACA, ATA, RP3 (inclosos en els criteris classificatoris de l’ES) i els anti-Ro52 d’isotip IgA i IgG. 2.2. Correlacionar la presència dels diferents isotips d’autoanticossos amb les diferents manifestacions clíniques de l’ES.

3. ESTUDI 3: Augmentar el nombre de biomarcadors disponibles per al diagnòstic i l’avaluació pronòstica de l’Artritis Reumatoide (AR) (Publicació 3). 3.1. Determinar la prevalença dels autoanticossos ACPA, FR (inclosos en els criteris), RA33 d’isotip IgM, IgA i IgG i CEP-1 d’isotip IgG i IgA. 3.2. Determinar la prevalença de la molècula soluble KL-6. 3.3. Correlacionar la presència d’aquests biomarcadors (autoanticossos i KL-6) amb la malaltia pulmonar intersticial difusa associada a l’AR. 3.4. Avaluar els factors de risc associats a la mortalitat en un seguiment de quatre anys.