Tecnología y uso del espacio de grupos cazadores recolectores del interior del Norte Semiárido de Chile durante el Holoceno Medio: Un estudio en la localidad de Combarbalá

Abstract

Aquesta tesi doctoral intenta buscar i comprendre l'organització tecnològica lítica i les formes d'ús de l'espai de les societats caçadores recol·lectores que van habitar sectors interiors del Nord Semiàrid de Xile al llarg de l'Holocè, específicament en l'Holocè Mitjà. Això es tracta mitjançant l'estudi dels jaciments ubicats a la zones rocoses a la vall de Combarbalá. L'objectiu general d'aquesta recerca va ser, caracteritzar l'organització tecnològica lítica i formes d'ús de l'espai dels grups caçadors recol·lectors que van habitar sectors interiors del Nord Semiàrid de Xile. Aquest objectiu es va abordar mitjançant l'anàlisi tecnològica i temporal d'un total de cinc jaciments arqueològics situats en Combarbalá, Xile. Un enfoc apropiat per a caracteritzar els subconjunts materials generats pels diversos esdeveniments ocupacionals va ser mitjançant l'estudi de l'organització tecnològica, en específic de les estratègies d'aprovisionament tecnològic (Kuhn, 2004).

A partir de l'Holocè Mitjà s’observa que a Combarbalá va existir un augment de les senyals humanes, representades per la presència d'un nombre de jaciments sota balmes i coves, els quals abasten un ampli però discontinu període fins a la transició amb l'Holocè Tardà, des del 7.660 al 4.120 anys calBP. Tots els esdeveniments registren estratègies d'aprovisionament de llocs (més enllà de les seves diferències funcionals), la qual cosa evidencia ocupacions de curta durada, però recurrents. De manera adiciopnal, s’observa que durant el període de major aridesa a l'Holocè, entre el 7.700 i 6.200 anys cal BP, es registren ocupacions humanes en Combarbalá, on no es va identificar la presència humana en altres ecosistemes, la qual cosa suggereix la idoneïtat d'aquests ambients de pre-muntanyoses en aquest període d'estrès ambiental. En aquest sentit Combarbalá destacaria pels diversos recursos que podria oferir durant aquest moment, tant per la disponibilitat de recursos terrestres, recursos faunístics i aqüífers, i per representar una àrea d'aprovisionament de matèries primeres de bona qualitat per a la talla. Respecte a la funcionalitat, es van identificar jaciments residencials més densos (La Coipa 1 i Els Bullines) que registren més activitats. D'altra banda, s’han identificat llocs logístics, específicament de vigilància (Sostre Negre) i llocs de manufactura i aprovisionament de recursos lítics (Cova Estel).

A nivell de la regió ampliada, s’ha enregistrat un ús complementari dels diversos ecosistemes (costa, sector interior i serralada), la qual cosa aniria d'acord amb variacions climàtiques. Finalment, el sector interior es constitueix com una font de recursos, la qual cosa hauria determinat la configuració de les diverses ocupacions que allí es van dur a terme. Aquests recursos corresponen a matèries primeres de bona qualitat per a la talla, útils per a manufacturar instruments bifacials, puntes de projectil per a l'activitat de caça. Així com també a l'explotació de recursos terrestres, essencialment faunístics i vegetals (sota els seus diversos usos). Això va ser recolzat tecnològicament i reforçat mitjançant l'estudi espacial dels jaciments. En aquest punt, existeix una lògica de l'ús del sector interior sota la qual es relacionarien una sèrie de campaments residencials amb altres llocs de tasca, considerant la zonificació del sector interior i els recursos que aquests oferien, sota una mobilitat logística. La recerca discuteix les implicacions d'aquests resultats per a la prehistòria de la zona i la seva relació amb recerca prèvia.

Esta tesis doctoral buscó comprender la organización tecnológica lítica y las formas de uso del espacio de las sociedades cazadoras recolectoras que habitaron sectores interiores del Norte Semiárido de Chile a lo largo del Holoceno, específicamente en el Holoceno Medio. Esto se abordó mediante el estudio de los yacimientos bajo reparos rocosos en el valle de Combarbalá. El objetivo general de esta investigación fue, caracterizar la organización tecnológica lítica y formas de uso del espacio de los grupos cazadores recolectores que habitaron sectores interiores del Norte Semiárido de Chile. Este objetivo se abordó mediante el análisis tecnológico y temporal de un total de cinco yacimientos arqueológicos ubicados en Combarbalá, Chile. Un enfoque apropiado para caracterizar los subconjuntos materiales generados por los diversos eventos ocupacionales fue mediante el estudio de la organización tecnológica, en específico de las estrategias de aprovisionamiento tecnológico (Kuhn, 2004).

A partir del Holoceno Medio se observó que en Combarbalá existió un aumento en la señal humana, representado por la presencia de un número de yacimientos bajo aleros y cuevas, los que abarcan un amplio pero discontinuo periodo hasta la transición con el Holoceno Tardío, desde el 7.660 al 4.120 años cal AP. Todos los eventos registran estrategias de aprovisionamiento de lugares (más allá de sus diferencias funcionales), lo que evidencia ocupaciones de corta duración, pero recurrentes. Adicionalmente, se observó que durante el periodo de mayor aridez en el Holoceno, entre el 7.700 y 6.200 años cal AP, se registran ocupaciones humanas en Combarbalá, donde no se identificó la presencia humana en otros ecosistemas, lo que sugiere la idoneidad de estos ambientes precordilleranos en este periodo de estrés ambiental. En este sentido Combarbalá destacaría por los diversos recursos que podría ofrecer durante este momento, tanto por la disponibilidad de recursos terrestres, recursos faunísticos y acuíferos, y por representar un área de aprovisionamiento de materias primas de buena calidad para la talla. Respecto a la funcionalidad, se identificaron yacimientos residenciales más densos (La Coipa 1 y Los Bullines) que registran más actividades. Por otro lado, se identificaron sitios logísticos, específicamente avistaderos (Techo Negro) y sitios de manufactura y aprovisionamiento de recursos líticos (Cueva Lucero).

A nivel de la región ampliada, se registró un uso complementario de los diversos ecosistemas (costa, sector interior y cordillera), lo que iría en consonancia con variaciones climáticas. Finalmente, el sector interior se constituye como una fuente de recursos, lo que habría determinado la configuración de las diversas ocupaciones que allí se llevaron a cabo. Estos recursos corresponden a materias primas de buena calidad para la talla, útiles para manufacturar instrumentos bifaciales, puntas de proyectil para la actividad de caza. Así como también a la explotación de recursos terrestres, esencialmente faunísticos y vegetales (bajo sus diversos usos). Esto fue respaldado tecnológicamente y robustecido mediante el estudio espacial de los yacimientos. En este punto, existe una lógica del uso del sector interior bajo la cual se relacionarían una serie de campamentos residenciales con otros sitios de tarea, considerando la zonificación del sector interior y los recursos que estos ofrecían, bajo una movilidad logística. La investigación discute las implicancias de estos resultados para la prehistoria de la zona y su relación con investigación previa.

This doctoral thesis sought to understand the lithic technological organization and the forms of use of space of the hunter-gatherer societies that inhabited interior sectors of the Semi-arid North of Chile throughout the Holocene, specifically in the Middle Holocene. This was addressed by studying the sites under rock shelters in the Combarbalá valley. The general objective of this research was to characterize the lithic technological organization and forms of use of space of the hunter-gatherer groups that inhabited interior sectors of the Semi-arid North of Chile. This objective was addressed through the technological and temporal analysis of five archaeological sites in Combarbalá, Chile. An appropriate approach to characterize the material subsets generated by the various occupational events was the study of technological organization, specifically technological provisioning strategies (Kuhn, 2004).

From the Middle Holocene onwards, it was observed that in Combarbalá, there was an increase in human signs, represented by the presence of several sites under eaves and caves, which cover a broad but discontinuous period until the transition with the Late Holocene, from the 7,660 to 4,120 cal years BP. All events record place provisioning strategies (beyond their functional differences), which shows short-term but recurring occupations. Additionally, it was observed that during the period of greatest aridity in the Holocene, between 7,700 and 6,200 cal years BP, human occupations were recorded in Combarbalá, where no human presence was identified in other ecosystems, which suggests the suitability of these foothills’ environments in this period of environmental stress. In this sense, Combarbalá would stand out for the various resources it could offer during this time, both for the availability of terrestrial resources, fauna, and aquifer resources and for representing an area for supplying good quality raw materials for lithic manufacturing. Regarding functionality, denser residential sites were identified (La Coipa 1 and Los Bullines) that register more activities. On the other hand, logistical sites were identified, explicitly sighting sites (Techo Negro) and manufacturing and supply sites for lithic resources (Cueva Lucero).

At the level of the expanded region, complementary use of the various ecosystems (coast, inland sector, and mountain range) was recorded, which would align with climatic variations. Finally, the inland environment sector is constituted as a source of resources, which would have determined the configuration of the various occupations that were carried out there. These resources correspond to good quality raw materials, useful for manufacturing bifacial instruments and projectile points for hunting activity. As well as the exploitation of terrestrial resources, essentially fauna and plant resources (under their various uses). This was technologically supported and strengthened through the spatial study of the sites. At this point, there is a logic for using the inland environment under which a series of residential camps would be related to other task sites, considering the zoning of the interior sector and the resources they offered under logistical mobility. The research discusses the implications of these results for the prehistory of the area and its relationship with previous research.