La figura de la infermera durant el feixisme a Itàlia. Una història de règim i propaganda

Abstract

La historiografia recent sobre el feixisme italià s'ha centrat cada vegada més en el seu impacte en la població i la vida quotidiana. Aquest estudi examina les repercussions del règim en les polítiques sanitàries, amb especial atenció a la relació entre els professionals sanitaris i la propaganda durant les dues dècades de govern feixista. L'objectiu principal d'aquesta recerca és investigar la professió infermera a través de textos legislatius i les seves diverses interpretacions; Comparar la implementació real en diferents contextos hospitalaris i analitzar l'imaginari visual construït pel règim al voltant d'aquesta figura professional durant la seva etapa en el poder. Per assolir aquests objectius, es va emprar una metodologia d'investigació narrativa descriptiva, utilitzant fonts secundàries de les principals bases de dades i biblioteques, així com investigacions realitzades en diversos arxius nacionals de diferents organitzacions i institucions. L'estudi descobreix que la legislació feixista, mitjançant l'establiment d'internats, va estandarditzar l'educació d'infermeria a tot el territori. No obstant això, les demandes econòmiques i l'escassetat de personal suggereixen que la iniciativa finalment va fracassar, creant una situació complexa i desafiant. Simultàniament, en excloure efectivament els homes dels rols de cura, el règim va tractar d'elevar la professió d'infermeria amb una connotació clarament subordinada, reflectint la gestió més àmplia de les dones durant l'era feixista. La investigació subratlla que aquestes eleccions van provocar una major confusió i una necessitat persistent de personal. La investigació conclou que tant la legislació com la propaganda visual revelen una forta connexió entre la propaganda feixista i les institucions sanitàries, destacant l'èmfasi en la imatge de la infermera materna dedicada a les cures i de l'Estat.

La historiografía reciente sobre el fascismo italiano se ha centrado cada vez más en su impacto sobre la población y la vida cotidiana. Este estudio examina las repercusiones del régimen en las políticas sanitarias, con especial atención a la relación entre los profesionales sanitarios y la propaganda durante las dos décadas de gobierno fascista. El objetivo principal de esta investigación es indagar en la profesión enfermera a través de los textos legislativos y sus diversas interpretaciones; comparar la implantación real en diferentes contextos hospitalarios, y analizar el imaginario visual construido por el régimen en torno a esta figura profesional durante su etapa en el poder. Para la consecución de estos objetivos se empleó una metodología de investigación narrativa descriptiva, utilizando fuentes secundarias de las principales bases de datos y bibliotecas, así como investigaciones realizadas en diversos archivos nacionales de diferentes organismos e instituciones. El estudio descubre que la legislación fascista, mediante la creación de internados, uniformizó la enseñanza de la enfermería en todo el territorio. Sin embargo, las exigencias económicas y la escasez de personal sugieren que la iniciativa acabó fracasando, creando una situación compleja y difícil. Al mismo tiempo, al excluir de hecho a los hombres de las funciones asistenciales, el régimen trató de elevar la profesión de enfermería con una connotación claramente subordinada, reflejo de la gestión más amplia de la mujer durante la época fascista. La investigación subraya que estas decisiones condujeron a una mayor confusión y a una persistente necesidad de personal. La investigación concluye que tanto la legislación como la propaganda visual revelan una fuerte conexión entre la propaganda fascista y las instituciones sanitarias, destacando el énfasis en la imagen de la enfermera maternal dedicada a los cuidados y al Estado.

Recent historiography on Italian fascism has increasingly focused on its impact on the population and everyday life. This study examines the repercussions of the regime on healthcare policies, with particular attention to the relationship between healthcare professionals and propaganda during the two decades of fascist rule. Principal aim of this research is to investigate the nursing profession through legislative texts and their various interpretations; to compare the actual implementation in different hospital contexts, and to analyse the visual imagery constructed by the regime around this professional figure during its time in power. In pursuit of these objectives, a descriptive narrative research methodology was employed, utilizing secondary sources from major databases and libraries, as well as research conducted in various national archives of different organizations and institutions. The study discovers that fascist legislation, through the establishment of boarding schools, standardized nursing education across the territory. However, economic demands and staff shortages suggest the initiative ultimately failed, creating a complex and challenging situation. Simultaneously, by effectively excluding men from caregiving roles, the regime sought to elevate the nursing profession with a distinctly subordinate connotation, reflecting the broader management of women during the fascist era. The research underscores that these choices led to increased confusion and a persistent need for personnel. Research concludes that both legislation and visual propaganda reveals a strong connection between fascist propaganda and health institutions, highlighting the emphasis on the image of the maternal nurse devoted to care and the State.