Ecoacústica del gall fer Tetrao urogallus al Pirineu català

Abstract

[cat] La comunicació animal té lloc en ambients amb un paisatge sonor específic, compost pels sons generats pels éssers vius (biofonia), els sons d'origen antròpic com el de la maquinària o els cotxes (antropofonia) i el so generat pels elements com el vent, la pluja o els terratrèmols (geofonia). A causa de les interferències que aquest paisatge sonor i les característiques de l'entorn físic poden causar durant la comunicació animal, els animals adopten estratègies que optimitzen la transmissió del seu missatge. El missatge que cada individu envia a la resta dels individus a través de les seves vocalitzacions, tant intra com interespecífiques, té importància en el dia a dia dels animals, tant amb finalitats territorials com reproductives. Els sons generats pels animals contenen característiques d'estructura, durada, espectre i intensitat que donen als animals una signatura vocal que els distingeix d'altres individus. Hem trobat que les característiques de la veu dels mascles de gall fer Tetrao urogallus que componen la signatura vocal individual són aquelles que fan referència a la freqüència i la durada dels components de la seva veu. D'aquesta manera, els individus es poden identificar i diferenciar entre si a través de les seves característiques bioacústiques. Aquesta informació es pot utilitzar en el futur per crear identificadors automàtics que diferencien a escala individual les vocalitzacions enregistrades amb gravadores autònomes. Les dades obtingudes mitjançant monitoratge acústica passiva, tant a escala individual com d'espècie, també poden ser útils per al monitoratge de la biodiversitat. Això requereix un protocol de mostreig bioacústic òptim que cobreixi una zona de mostreig ben definida i que proporcioni gravacions d'alta qualitat. Per aconseguir- ho, cal calcular la distància de propagació i la distància de detecció dels senyals acústics. Això es pot fer coneixent el valor real d'amplitud (dB) i les característiques del micròfon. Vam ser capaços de determinar per primera vegada l'amplitud real de la veu d'un mascle tot obtenint la distància de propagació i la distància de detecció del seu so. Aquesta informació es pot utilitzar per planificar protocols de mostreig bioacústic amb qualsevol mena de micròfon per obtenir les dades acústiques necessàries a efectes de monitoratge. L'estructura de l'hàbitat pot influir en la persistència d'una determinada espècie en una zona per diferents vies, incloent-hi l'alteració de la disponibilitat d'aliments o la provisió de refugis entre d'altres. En aquest sentit, hem explorat com les característiques de la

propagació del so en un entorn també poden jugar un paper determinant en la persistència del gall fer en parcel·les forestals prèviament ocupades, facilitant o deteriorant la comunicació. Per investigar-ho, vam comparar l'estructura forestal i les propietats de propagació del so en parcel·les forestals ocupades i abandonades. Les característiques de propagació del so dels llocs abandonats poden afectar la comunicació dels individus creant distorsió i emmascarament del senyal acústic per reverberació excessiva i presència de soroll de fons. Per tant, els nostres resultats suggereixen que la gestió forestal del gall fer no només hauria d'afavorir una estructura forestal per proporcionar refugi i menjar, sinó també per mantenir les propietats d'hàbitat acústic adequades per millorar la seva comunicació.

[eng] Animal communication takes place in environments with specific soundscape, composed of the sounds generated by living beings (biophony), the sounds of anthropic origin as that of machinery or cars (antropophony) and the sound generated by the elements such as wind, rain or earthquakes (geophony). Due to the interferences that this soundscape and the characteristics of the physical environment may cause during animal comunication, animals adopt strategies which optimize the transmission of their message. The message that each individual sends to the rest of the individuals through their vocalizations, both intra and inter specific, has importance in the day to day life of the animals both for territorial and reproductive purposes. Sounds generated by animals contains characteristics of structure, duration, spectrum and intensity that give the animals a vocal signature that distinguishes them from other individuals. We found that the Western Capercaillie Tetrao urogallus male call characteristics which make up the individual vocal signature are those that refer to the frequency and the duration of the call components. This way, Western Capercaillie male can be individually identified and differentiated from each other through their bio-acoustic characteristics. This information can be used in the future to create automatic identifiers that differentiate passive acoustically recorded vocalizations on an individual scale. The data obtained by passive acoustic monitoring at both the individual and species scale can also be useful for biodiversity monitoring. This requires an optimal bio-acoustic sampling protocols, covering a well defined sampling area and providing s high quality acoustic records. To achieve this, it is necessary to calculate the distance of propagation and the distance of detection of the acoustic signals. This can beachieved by knowing the real amplitude (dB) value and the characteristics of the microphone. We were able to determine for the first time the real amplitude of a calling male Western Capercaillie and obtain the distance of propagation and the distance of detection. This information can be used to plan bio- acoustic sampling protocols with any type of microphone, to obtain the necessary acoustic data for monitoring purposes. Habitat structure can influence the persistence of a given species in an area by different ways, including the alteration of food availability or the provision of refuges, among other. Here, we explored how the characteristics of sound propagation in an environment can also play a role on determining the persistence of Western Capercaillies on previously occupied forest plots, by facilitating or impairing

communication. To investigate this, we compared forest structure and sound propagation properties on occupied and abandoned forest plots. The sound propagation characteristics of the deserted sites may affect the communication of capercaillies creating distortion and masking of the acoustic signal by excessive reverberation and presence of background noise. Therefore, our results suggest that forest management for Capercaillies should not only favor a forest structure to provide shelter and food, but also to keep the right acoustic habitat properties to enhance animal communication.