Epidemiologia de les fractures osteoporòtiques a Catalunya

Abstract

La tesi versa sobre l’epidemiologia de les fractures majors osteoporòtiques (FMO) a Catalunya entre els anys 2010 i 2020. Se n’han valorat diferents aspectes com la tendència i l’estacionalitat de les fractures de maluc (FM) i la seva relació amb el clima; la incidència de les principals fractures i la seva relació amb factors com el sexe, l’edat, la classe social, els hàbits nocius i les comorbiditats. Així mateix, s’ha analitzat l'efecte del confinament a causa de la pandèmia per COVID-19 sobre la seva incidència i mortalitat i l’impacte de les FMO en l’ús de recursos sanitaris i despesa en serveis de salut. Per a l’ anàlisi es varen consultar bases de dades d’abast poblacional com el Conjunt Mínim de bases de Dades (CMBD) i el Registre de Morbiditat i Utilització de Recursos Sanitaris de Catalunya (MUSSCAT). Els paràmetres climàtics es varen obtenir de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques del Servei de Meteorologia de Catalunya (Meteocat). La primera part del treball va consistir en l’anàlisi de la tendència, l’estacionalitat i la relació amb variables climàtiques de la FM durant el decenni 2010-2019 en persones de 65 anys o més. Aquesta tendència va ser decreixent, amb una descens de la taxa estandarditzada del 14,2%. Es va observar una estacionalitat molt marcada amb un pic de fractures el mes de desembre i un mínim al juny que fou més evident en les persones d’edat més avançada i en els homes. La radiació solar va mostrar una forta associació negativa amb la taxa de FM, més intensa que la temperatura. La segona part va consistir en una descripció epidemiològica de dos anys (2018 i 2019) del conjunt de FMO en persones de 50 anys o més. Es varen estimar les taxes d’incidència per a cinc FMO i es van analitzar per trams d’edat, sexe i nivell d’ingressos. Es varen analitzar la prevalença d'una llista de comorbiditats i hàbits tòxics relacionats amb el risc de fractures per poder estudiar la seva associació així com també amb el sexe, l’edat, el nivell d’ingressos i factors climàtics. La taxa global d'incidència de FMO per 1.000 persones/any a Catalunya va ser de 10,6. El sexe femení, l'edat avançada, un baix nivell d’ingressos, l'hàbit de fumar, l'abús d'alcohol i algunes comorbiditats comunes (com la diabetis o els accidents vasculars cerebrals) es van associar amb una major incidència de FMO mentre que l'obesitat va ser un factor protector. Posteriorment es va analitzar l’impacte de la pandèmia per COVID-19 al llarg de l’any 2020 sobre les FMO, comparant dades sobre la seva incidència i mortalitat amb els dos anys anteriors. Durant l’any de la pandèmia, la incidència de FMO va disminuir, especialment durant el confinament estricte. La mortalitat als 30 dies posteriors a la fractura va augmentar al llarg del 2020, arribant a un augment superior a 2,5 vegades durant el període de confinament estricte. Finalment es va fer una anàlisi, en tres anys consecutius (2018 a 2020), sobre l’impacte de les FMO sobre l’ús de serveis sanitaris i despeses directes comparant l’any anterior a una primera fractura amb els dos anys posteriors. La despesa directa mitjana anual per pacient es va doblar l’any posterior a la fractura, passant dels 3.875 € de l'any anterior per les diferents FMO a 8.149 en el primer any després de la fractura. El capítol principal de despesa sanitària durant aquest any posterior va ser l'ingrés hospitalari i sociosanitari. La despesa va ser més elevada en FM i fractures múltiples, en els homes i en les persones d’edat més avançada. L'ús dels recursos sanitaris va augmentar en els mesos anteriors a un episodi de fractura, especialment les visites a urgències.

The purpose of the thesis was to investigate the epidemiology of major osteoporotic fractures (MOF) in Catalonia spanning the years 2010 to 2020: the trend and seasonality of hip fractures (HF) and their correlation with climate, the incidence of MOF in relation to factors like sex, age, social class, harmful habits and comorbidities. The impact of MOF on health resource utilization, health service expenditures, and the influence of the COVID-19 pandemic on MOF incidence and mortality were also analysed. The data sources were large population database as the Minimum Set of Databases and the Catalan Health Surveillance System, with climate parameters sourced from the Weather Stations Network of the Meteorology Service of Catalonia. The first part of the work consisted in an analysis of the trend, seasonality, and the relationship with climate variables of (HF) in people aged 65 years or older over the second decade of the century. There was a decreasing trend, with a standardized rate decline of 14.2%. Seasonality was observed, with a peak in fractures occurring in December and a minimum in June. This seasonality was more pronounced in older individuals and in men. Solar radiation exhibited a stronger negative correlation with HF rates than temperature. The second part focused on a two-year (2018 and 2019) epidemiological description of MOF in people aged 50 years and older. This included estimating incidence rates for five major fractures, analysing them by age, sex, and income level. The prevalence of comorbidities and toxic habits associated with fracture risk were examined. The overall incidence rate of MOF per 1,000 people/year in Catalonia was 10.6. Factors such as female sex, older age, lower income levels, smoking, alcohol abuse, and certain common comorbidities were associated with a higher incidence of MOF, while obesity was a protective factor. Additionally, in another study explored the impact of the COVID-19 pandemic in 2020, comparing the incidence and mortality rates with the preceding two years. During the pandemic year, the incidence of MOF decreased, particularly during strict confinement. Mortality at 30 days after MOF increased throughout 2020, with a more than 2.5-fold rise during confinement. Finally, an analysis was conducted on the impact of MOF on health service utilization and direct costs by comparing the year before a first fracture with the subsequent two years across three consecutive years (2018 to 2020). The average annual direct expenditure per patient doubled in the year after the fracture, rising from € 3,875 in the previous year in overall MOF to € 8,149 in the first year after the fracture. The main cause of health expenditure in the following year was admission at hospital or skilled nursing facilities. Incremental costs were higher in HFs and multiple fractures, in men and in older people. Healthcare resource use increased in the months prior to a fracture episode, particularly emergency room visits.