La explicación de la delincuencia en Barcelona: una aproximación desde la criminología espacial

Abstract

L'estudi espacial del delicte no és pas una disciplina recent; les seves arrels es remunten al segle XIX amb els pioners de l'Escola belga-francesa que van començar a explorar la distribució geogràfica del delicte i la relació amb diversos factors. Al llarg del temps, nombrosos investigadors i corrents de pensament han aprofundit aquest camp, destacant especialment la contribució de l'Escola de Chicago.

Aquest treball se centra en l'anàlisi del delicte a la ciutat de Barcelona (Espanya) en el context de dues de les teories més influents de la criminologia espacial: la teoria de la desorganització social (originària de l'Escola de Chicago) i la teoria de les activitats quotidianes (desenvolupada per Cohen i Felson). Tot i que l'estudi del delicte basat en aquestes teories no és nou, l'enfocament seguit en aquesta tesi ofereix innovacions significatives a la investigació criminològica.

En primer lloc, combina ambdues teories de manera original, proporcionant una explicació i una anàlisi més completes des de la perspectiva de la criminologia espacial. Per això, s'han explorat nous indicadors (proxies) per als constructes de les teories criminològiques. Per exemple, es proposa una variable inèdita per mesurar la mobilitat poblacional d'un lloc, tenint en compte l'increment o el decrement de la població d'un any al següent, ajustat pel nombre de naixements i defuncions.

En segon lloc, trenca amb la pràctica tradicional d'usar unitats d'anàlisi macro, com ara ciutats senceres o barris, optant en canvi per unitats més petites com seccions censals o segments de carrer. Aquest enfocament "small is better" s'alinea amb una perspectiva recent que ha estat poc explorada al sud d'Europa. Si bé hi ha estudis sobre el delicte a Barcelona basats en la teoria de la desorganització social, aquests s'han limitat al nivell de barri .

A més a més, aquest estudi incorpora un factor que té un impacte particularment significatiu a Espanya: el turisme. A diferència d'altres països, el turisme a Espanya és un fenomen massiu, amb un nombre de turistes que gairebé duplica el d'habitants, cosa que pot influir notablement en la dinàmica delictiva.

Metodològicament, aquest treball segueix un enfocament quantitatiu basat en una base de dades exhaustiva de delictes registrats a la ciutat de Barcelona. S'ha emprat una metodologia estadística adequada, basada en tècniques de regressió, per identificar patrons i relacions significatives entre les variables utilitzades com a proxies i la taxa delictiva.

En resum, aquest treball no tan sols amplia el coneixement sobre la criminologia espacial a Barcelona, ​​sinó que també aporta un enfocament nou i més detallat, considerant factors específics com el turisme, que són crucials per entendre la realitat delictiva en aquesta ciutat.

El estudio espacial del delito no es una disciplina reciente; sus raíces se remontan al siglo XIX con los pioneros de la Escuela belga-francesa que comenzaron a explorar la distribución geográfica del delito y su relación con diversos factores. A lo largo del tiempo, numerosos investigadores y corrientes de pensamiento han profundizado en este campo, destacando especialmente la contribución de la Escuela de Chicago.

Este trabajo se centra en el análisis del delito en la ciudad de Barcelona (España) en el contexto de dos de las teorías más influyentes de la criminología espacial: la teoría de la desorganización social (originaria de la Escuela de Chicago) y la teoría de las actividades cotidianas (desarrollada por Cohen y Felson). Aunque el estudio del delito basado en estas teorías no es novedoso, el enfoque seguido en esta tesis ofrece innovaciones significativas a la investigación criminológica.

En primer lugar, combina ambas teorías de manera original, proporcionando una explicación y un análisis más completos desde la perspectiva de la criminología espacial. Para ello, se han explorado nuevos indicadores (proxies) para los constructos de las teorías criminológicas. Por ejemplo, se propone una variable inédita para medir la movilidad poblacional de un lugar, teniendo en cuenta el incremento o decremento de la población de un año al siguiente, ajustado por el número de nacimientos y defunciones.

En segundo lugar, rompe con la práctica tradicional de usar unidades de análisis “macro”, como ciudades enteras o barrios, optando en cambio por unidades más pequeñas como secciones censales o segmentos de calle. Este enfoque “small is better" se alinea con una perspectiva reciente que ha sido poco explorada en el sur de Europa. Si bien existen estudios sobre el delito en Barcelona basados en la teoría de la desorganización social, estos se han limitado al nivel de barrio. Además, este estudio incorpora un factor que tiene un impacto particularmente significativo en España: el turismo. A diferencia de otros países, el turismo en España es un fenómeno masivo, con un número de turistas que casi duplica al de habitantes, lo cual puede influir notablemente en la dinámica delictiva.

Metodológicamente, este trabajo sigue un enfoque cuantitativo basado en una base de datos exhaustiva de delitos registrados en la ciudad de Barcelona. Se ha empleado una metodología estadística adecuada, basada en técnicas de regresión, para identificar patrones y relaciones significativas entre las variables utilizadas como proxies y la tasa delictiva.

En resumen, este trabajo no solo amplía el conocimiento sobre la criminología espacial en Barcelona, sino que también aporta un enfoque novedoso y más detallado, considerando factores específicos como el turismo, que son cruciales para entender la realidad delictiva en esta ciudad.

The spatial study of crime is not a recent discipline; its roots date back to the 19th century with the pioneers of the Belgian-French School, who began exploring the geographic distribution of crime and its relationship with various factors. Over time, numerous researchers and schools of thought have delved deeper into this field, with special emphasis on the contributions of the Chicago School.

This work focuses on the analysis of crime in the city of Barcelona (Spain) within the context of two of the most influential theories in spatial criminology: the social disorganization theory (originating from the Chicago School) and the routine activities theory (developed by Cohen and Felson). Although crime studies based on these theories are not new, the approach followed in this thesis offers significant innovations to criminological research.

Firstly, it combines both theories in an original manner, providing a more comprehensive explanation and analysis from the perspective of spatial criminology. To achieve this, new indicators (proxies) have been explored for the constructs of criminological theories. For example, a novel variable is proposed to measure population mobility in a given place, taking into account the increase or decrease in population from one year to the next, adjusted for the number of births and deaths. Secondly, it breaks with the traditional practice of using "macro" units of analysis, such as entire cities or neighborhoods, opting instead for smaller units like census tracts or street segments. This "small is better" approach aligns with a recent perspective that has been little explored in Southern Europe. While there are studies on crime in Barcelona based on social disorganization theory, they have been limited to the neighborhood level.

Furthermore, this study incorporates a factor that has a particularly significant impact in Spain: tourism. Unlike other countries, tourism in Spain is a massive phenomenon, with the number of tourists almost doubling the population, which can notably influence crime dynamics.

Methodologically, this work follows a quantitative approach based on an exhaustive database of recorded crimes in the city of Barcelona. An appropriate statistical methodology, based on regression techniques, has been employed to identify patterns and significant relationships between the variables used as proxies and the crime rate.

In summary, this work not only expands the knowledge of spatial criminology in Barcelona but also provides a novel and more detailed approach, considering specific factors such as tourism, which are crucial for understanding the crime dynamics in this city.