Micro-eliminació de les hepatitis B i C en col·lectius vulnerables a través de noves estratègies d’educació, cribratge i tractament

Abstract

Globalment, s’estima que les infeccions degudes als virus de l’hepatitis B (VHB) i de l’hepatitis C (VHC) causen 1,3 milions de morts anualment, derivades de la malaltia hepàtica crònica, que en fases avançades pot desembocar en cirrosi i càncer hepatocel·lular. Malgrat l’estratègia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l’eliminació de les hepatitis víriques pel 2030 com a problema de salut pública, a finals de l’any 2022 només el 13% i el 36% de les persones amb infecció crònica pel VHB i el VHC, respectivament, havien estat diagnosticades. La present tesi doctoral es centra en diferents estratègies de diagnòstic descentralitzat en diversos centres comunitaris, del VHB i VHC en poblacions vulnerables (persones que s’injecten drogues (PQID), les persones treballadores del sexe i les persones migrants), així com l’avaluació de la curació i la detecció de la reinfecció després del tractament descentralitzat en PQID en un centre de reducció de danys (CRD). Les PQID representen el cor de l’epidèmia pel VHC en països de renta alta. Des de 2019, hem col·laborat en l’estudi pilot CHIME de cribratge i tractament descentralitzats en PQID que acudeixen a un CRD. En el context estudi, hem avaluat la utilitat de les mostres de DBS per a la confirmació de la curació (RVS), així com per a la identificació precoç de la reinfecció pel VHC i la determinació de reinfecció o fracàs terapèutic. L’assaig en DBS va mostrar una especificitat del 100%, i una sensibilitat d’entre el 84,4% i el 96,1% d’acord amb els diferents llindars marcats per les guies actuals (des de detectable a 3.000 UI/mL). El 73,5% dels casos amb virèmia recurrents van poder ser classificats, majoritàriament deguts a reinfecció. Aquests resultats demostren que les mostres de DBS són útils per a la confirmació de la curació, així com per a la diferenciació entre reinfecció i fracàs terapèutic, facilitant la descentralització del tractament i seguiment en PQID. Les dones trans (TTS) i homes treballadors del sexe (HTS) presenten un elevat risc d’infecció pel VHB i VHC degut a les pràctiques sexuals de risc. L’estudi SexCohort va oferir el cribratge i monitorització d’ITS víriques i bacterianes en TTS i HTS, que acudien a dos ONGs de Barcelona. L’objectiu va ser caracteritzar la prevalença d’exposició al VHB i els seus determinants, així com avaluar les necessitats de vacunació, per tal de poder dissenyar estratègies de cribratge i prevenció més dirigides. La prevalença d’infecció activa (AgHBs positiu) va ser de l‘1,9%, el 31,8% havia estat exposat prèviament al VHB, el 33,7% dels participants presentaven anticossos vacunals i un 34,4% dels participants eren candidats a vacunació. Així doncs, l’elevada proporció de participants no vacunats enfront el VHB, així com l’elevat número de participants amb infecció prèvia pel VHB indiquen la importància de reforçar programes de cribratge i vacunació dirigits a aquesta població en els centres comunitaris on solen acudir. Finalment, la població migrant pot reflectir la prevalença del país d’origen, l’estudi HepBClink, basat en una acció comunitària que reuneix educació, cribratge i accés simplificat al tractament pel VHB i el VHC en poblacions migrants de Romania, Senegal i Pakistan que vivien a l’àrea metropolitana de Barcelona, té com a objectiu avaluar la viabilitat i resultats de l’acció. La prevalença d’AgHBs va ser del 0,9% pels participants pakistanesos, 8,2% pels senegalesos i 1,4% pels romanesos. La seroprevalença del VHC va ser del 3,5%, 0,7% i 1,4% pels migrants procedents de Pakistan, Senegal i Romania, respectivament, i la prevalença d’ARN-VHC positiu va ser del 0,9% pels pakistanesos, 0,3% pels senegalesos i 0,7% pels romanesos. Els resultats obtinguts justifiquen el cribratge del VHB i VHC en aquestes poblacions.

Globalmente, se estima que las infecciones debidas a los virus de la hepatitis B (VHB) y de la hepatitis C (VHC) causan 1,3 millones de muertos anualmente, derivadas de la enfermedad hepática crónica, que en fases avanzadas puede desembocar en cirrosis y cáncer hepatocelular. A pesar de la estrategia de la Organización Mundial de la Salud (OMS) para la eliminación de las hepatitis víricas para el 2030 como problema de salud pública, en 2022 solo el 13% y el 36% de las personas con infección crónica por el VHB y lo VHC, respectivamente, habían sido diagnosticadas. La presente tesis doctoral se centra en diferentes estrategias de diagnóstico descentralizado en varios centros comunitarios, del VHB y VHC en poblaciones vulnerables (personas que se inyectan drogas (PQID), personas trabajadoras del sexo y personas migrantes), así como la evaluación de la curación y la detección de la reinfección después del tratamiento descentralizado PQID en un centro de reducción de daños (CRD). Las PQID representan el corazón de la epidemia por el VHC en países de renta alta. Desde 2019, hemos colaborado en el estudio piloto CHIME de cribado y tratamiento descentralizados de PQID que acuden a un CRD. En el contexto estudio, hemos evaluado la utilidad de los DBS para la confirmación de la curación (RVS), así como para la identificación precoz de la reinfección por el VHC y la determinación de reinfección o fracaso terapéutico. El ensayo DBS mostró una especificidad del 100%, y una sensibilidad entre el 84,4% y el 96,1% de acuerdo con los diferentes umbrales marcados por las guías actuales (desde detectable a 3.000 UI/ml). El 73,5% de los casos con viremia recurrente pudieron ser clasificados, mayoritariamente reinfecciones. Estos resultados demuestran que los DBS son útiles para la confirmación de la curación, así como para la diferenciación entre reinfección y fracaso terapéutico, facilitando la descentralización del tratamiento y seguimiento en PQID. Las mujeres trans (TTS) y hombres trabajadores del sexo (HTS) presentan un elevado riesgo de infección por el VHB y VHC debido a las prácticas sexuales de riesgo. El estudio SexCohort ofreció el cribado y monitorización de ITS víricas y bacterianas en TTS y HTS, que acudían a dos ONGs de Barcelona. El objetivo fue caracterizar la prevalencia de exposición al VHB y sus determinantes, así como evaluar las necesidades de vacunación, para poder diseñar estrategias de cribado y prevención dirigidas. La prevalencia de infección activa (AgHBs positivo) fue del 1,9%, el 31,8% presentaba exposición previa al VHB, el 33,7% presentaba anticuerpos vacunales y un 34,4% de los participantes eran candidatos a vacunación. Así pues, la elevada proporción de participantes no vacunados frente al VHB, así como el elevado número de participantes con infección previa indican la importancia de reforzar programas de cribado y vacunación dirigidos a esta población en los centros comunitarios. Finalmente, la población migrante puede reflejar la prevalencia del país de origen, el estudio HepBClink, basado en una acción comunitaria que reúne educación, cribado y acceso simplificado al tratamiento para el VHB y lo VHC en poblaciones migrantes de Rumanía, Senegal y Pakistán que vivían en el área metropolitana de Barcelona, tiene como objetivo evaluar la viabilidad y resultados de la acción. La prevalencia de AgHBs fue del 0,9% para los participantes paquistaníes, 8,2% para los senegaleses y 1,4% para los rumanos. La seroprevalencia del VHC fue del 3,5%, 0,7% y 1,4% para los migrantes de Pakistán, Senegal y Rumanía, respectivamente, y la prevalencia de ARN-VHC positivo fue del 0,9% para los pakistaníes, 0,3% para los senegaleses y 0,7% para los rumanos. Los resultados obtenidos justifican el cribado del VHB y VHC en estas poblaciones.

Globally, it is estimated that infections caused by hepatitis B virus (HBV) and hepatitis C virus (HCV) lead to 1.3 million deaths annually for chronic liver disease, which in advanced stages can result in cirrhosis and hepatocellular carcinoma. Despite the World Health Organization (WHO) strategy to eliminate viral hepatitis as a public health problem by 2030, at the end of 2022, only 13% and 36% of people with chronic HBV and HCV infections, respectively, had been diagnosed. This doctoral thesis focuses on different decentralized diagnostic strategies at various community centers for HBV and HCV in vulnerable populations (people who inject drugs (PWID), sex workers, and migrants), as well as evaluating the cure and detection of reinfection after decentralized treatment for PWID at a harm reduction center (HRC). PWID are at the core of the HCV epidemic in high-income countries. Since 2019, we have collaborated on the CHIME pilot study of decentralized screening and treatment of PWID who attend an HRC. Within the study context, we have assessed the usefulness of DBS for confirming cure (SVR), as well as for early identification of HCV reinfection and determining reinfection or therapeutic failure. The DBS assay showed a specificity of 100%, and a sensitivity between 84.4% and 96.1% according to different thresholds set by current guidelines (from detectable to 3,000 IU/ml). 73.5% of cases with recurrent viremia could be classified, mostly as reinfections. These results demonstrate that DBS are useful for confirming cure, as well as differentiating between reinfection and therapeutic failure, facilitating the decentralization of treatment and follow-up in PWID. Trans women (TWSW) and male sex workers (MSW) are at high risk of HBV and HCV infection due to risky sexual practices. The SexCohort study offered screening and monitoring of viral and bacterial STIs in TWSW and MSW, who attended two NGOs in Barcelona. The objective was to characterize the prevalence of HBV exposure and its determinants, as well as to evaluate vaccination needs, to design targeted screening and prevention strategies. The prevalence of active infection (HBsAg positive) was 1.9%, 31.8% had previous exposure to HBV, 33.7% had vaccine antibodies, and 34.4% of participants were candidates for vaccination. Thus, the high proportion of unvaccinated participants against HBV, as well as the high number of participants with previous infection, indicate the importance of strengthening screening and vaccination programs targeted at this population in community centers. Finally, the migrant population can reflect the prevalence of the country of origin. The HepBClink study, based on a community action that combines education, screening, and simplified access to treatment for HBV and HCV in migrant populations from Romania, Senegal, and Pakistan living in the metropolitan area of Barcelona, aims to evaluate the feasibility and outcomes of the action. The prevalence of HBsAg was 0.9% for Pakistani participants, 8.2% for Senegalese, and 1.4% for Romanians. The seroprevalence of HCV was 3.5%, 0.7%, and 1.4% for migrants from Pakistan, Senegal, and Romania, respectively, and the prevalence of active viremia (HCV-RNA positive) was 0.9% for Pakistani, 0.3% for Senegalese, and 0.7% for Romanian. The results obtained justify the screening of HBV and HCV in these populations.