Human (In)Edibility and the Human-Eating Monster in the Anthropocene: New Discourses in 21st Century Anglophone Films and TV Series

Abstract

Aquesta tesi estudia la ficció cinematogràfica i televisiva contemporània que inclou monstres que mengen humans —específicament animals no humans, vampirs, extraterrestres i zombis— per analitzar i, finalment, qüestionar la construcció social d'alguns animals no humans com a cossos comestibles, una creença molt arrelada en l'especisme ( l'assumpció discriminatòria que algunes espècies són moralment més rellevants que d'altres), l'antropocentrisme (la creença que els éssers humans són el centre epistemològic de la vida a la Terra) i el carnisme (la ideologia invisible que condiciona la gent a menjar determinats animals i, per tant, normalitza el consum de carn). Més concretament, s'analitza l'evolució d'aquests monstres partint de les seves representacions al cinema del segle XX, estudiant com els discursos contemporanis relacionats amb l'antiespecisme i el postantropocentrisme han configurat les seves representacions en la ficció del segle XXI. L'anàlisi diacrònica d'aquests quatre tipus de monstres se centra en la seva representació com a criatures malvades, irracionals i antipàtiques (que era característica de la majoria de la ficció de monstres del segle XX) o vulnerables, amoroses i dignes d'empatia (que, al seu torn, és característica de la ficció de monstres del segle XXI). Les conclusions suggereixen que les teories i els moviments al voltant dels drets dels animals, l'antiespecisme i el postantropocentrisme, juntament amb la consciència ambiental, el concepte de l'Antropocè i el posthumanisme, han afectat la ficció de monstres de diverses maneres.

Esta tesis estudia la ficción cinematográfica y televisiva contemporánea que presenta monstruos devoradores de humanos —específicamente animales no humanos, vampiros, extraterrestres y zombis— para analizar y, en última instancia, cuestionar la construcción social de algunos animales no humanos como cuerpos comestibles, una creencia profundamente arraigada en el especismo (la suposición discriminatoria de que algunas especies son más relevantes moralmente que otras), el antropocentrismo (la creencia de que los seres humanos son el centro epistemológico de la vida en la Tierra) y el carnismo (la ideología invisible que condiciona a las personas a comer ciertos animales y, por lo tanto, normaliza el consumo de carne). Más específicamente, se analiza la evolución de estos monstruos a partir de sus representaciones cinematográficas del siglo XX, estudiando cómo los discursos contemporáneos relacionados con el antiespecismo y el postantropocentrismo han dado forma a sus representaciones en la ficción del siglo XXI. El análisis diacrónico de estos cuatro tipos de monstruos se centra en su representación como criaturas malvadas, irracionales y antipáticas (que era característica de la mayor parte de la ficción de monstruos del siglo XX) o vulnerables, amorosas y dignas de empatía (que es, a su vez, característica de la ficción de monstruos del siglo XXI). Las conclusiones sugieren que las teorías y movimientos en torno a los derechos de los animales, el antiespecismo y el postantropocentrismo, junto con la conciencia ambiental, el concepto de Antropoceno y el posthumanismo, han impactado la ficción de monstruos de varias maneras.

This dissertation studies contemporary filmic and TV fiction that features human-eating monsters —specifically nonhuman animals, vampires, aliens and zombies— in order to analyze and ultimately question the social construction of some nonhuman animals as edible bodies, a belief deeply rooted in speciesism (the discriminatory assumption that some species are more morally relevant than others), anthropocentrism (the belief that human beings are the epistemological centre of life on Earth), and carnism (the invisible ideology that conditions people to eat certain animals and thus normalizes meat-eating). More specifically, the evolution of these monsters is analyzed departing from their 20th-century representations in film, studying how contemporary discourses related to antispeciesism and post-anthropocentrism have shaped their depictions in 21st-century fiction. The diachronic analysis of these four types of monsters focuses on their representation as either evil, irrational, unsympathetic creatures (which was characteristic of most 20th-century monster fiction) or vulnerable, loving and worthy of empathy ones (which is, in turn, characteristic of 21st-century monster fiction). The conclusions suggest that the theories and movements around animal rights, antispeciesism and post-anthropocentrism, together with environmental awareness, the concept of the Anthropocene, and posthumanism, have impacted monster fiction in several ways.