Qualitat del son en el pacient amb malaltia pulmonar obstructiva crònica

Abstract

Els pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) sovint tenen símptomes nocturns i refereixen un son poc reparador. Aquest deteriorament de la qualitat del son, tot i no ser avaluat de forma sistemàtica a la pràctica habitual, s’ha associat a una pitjor qualitat de vida i un pitjor pronòstic. Aquesta tesi està conformada per dos estudis observacionals prospectius portats a terme en pacients amb MPOC estable. Els seu objectiu principal és valorar la concordança dels qüestionaris més utilitzats a la literatura - el Pittsburgh Sleep Quality Index (PSQI) i el COPD and Asthma Sleep Impact Scale (CASIS) - en la detecció de la presència de son de mala qualitat i alhora avaluar la relació entre la presència mala qualitat del son al qüestionari PSQI i els dèficits d’atenció utilitzant tècniques objectives. En el primer estudi, s’avalua la qualitat del son de 200 pacients amb MPOC estable mitjançant el qüestionari genèric PSQI i l’específic CASIS. Els resultats mostren una elevada prevalença de mala qualitat del son i una discordança entre els resultats dels qüestionaris en la detecció de son de mala qualitat que afecta fins a un terç dels pacients. Els resultats del PSQI es veuen influïts per la presència de comorbiditats amb impacte reconegut sobre la qualitat del son i els del CASIS s’associen a característiques relacionades amb la MPOC. El son de mala qualitat, tant amb el PSQI com el CASIS, no s’associa a un increment de mortalitat als 3.7 anys de seguiment. En el segon treball s’analitzen 60 pacients amb MPOC estable estudiats a la Unitat del Son amb el qüestionari PSQI i mitjançant proves objectives com l’actigrafia, la polisomnografia, el test d’OSLER i el Psychomotor Vigilance Test (PVT). La mala qualitat del son percebuda segons el PSQI no es relaciona amb les variables de l’actigrafia ni la polisomnografia. En canvi, el son de mala qualitat s’associa amb una menor capacitat de mantenir la vigília i un percentatge de temps amb errors superior en el test d’OSLER. En el PVT, els mals dormidors presenten una major dispersió en els temps de reacció i un valor superior del temps de reacció en el 10% de respostes mes lentes. La latència de son en el test d’OSLER i la velocitat de reacció del PVT no s’associen a paràmetres objectius de la polisomnografia. El son de mala qualitat, per tant, és freqüent en pacients amb MPOC estable, té un impacte sobre la qualitat de vida i s’associa a dèficits d’atenció. El CASIS demostra ser el qüestionari que més es relaciona amb els aspectes més propis de la MPOC i per això sembla ser el més adient per avaluar la mala qualitat del son en aquests pacients.

Los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) presentan con frecuencia síntomas nocturnos y refieren un sueño deficiente. Aunque no se evalúa sistemáticamente en la práctica habitual, este deterioro de la calidad del sueño se ha asociado con una peor calidad de vida y un peor pronóstico. Esta tesis consiste en dos estudios observacionales prospectivos de pacientes con EPOC estable. El objetivo principal es evaluar la concordancia de los cuestionarios más utilizados en la literatura -el Pittsburgh Sleep Quality Index (PSQI) y el COPD and Asthma Sleep Impact Scale (CASIS)- en la detección de la presencia de mala calidad del sueño y evaluar la relación entre la presencia de mala calidad del sueño en el cuestionario PSQI y los déficits de atención mediante técnicas objetivas. El primer estudio evalúa la calidad del sueño de 200 pacientes con EPOC estable mediante el cuestionario genérico PSQI y el cuestionario específico CASIS. Los resultados muestran una alta prevalencia de mala calidad del sueño y una discordancia entre los resultados de ambos cuestionarios en la detección de mala calidad del sueño que afecta a un tercio de los pacientes. Los resultados del PSQI están influidos por la presencia de comorbilidades con impacto conocido en la calidad del sueño y los resultados del CASIS están asociados a características relacionadas con la enfermedad subyacente. La mala calidad del sueño, tanto con el PSQI como con el CASIS, no se asocia con un aumento de la mortalidad a los 3,7 años de seguimiento. El segundo estudio analiza a 60 pacientes con EPOC estable estudiados en la Unidad del Sueño con el cuestionario PSQI y pruebas objetivas como la actigrafía, la polisomnografía, el test OSLER y el Test de Vigilancia Psicomotora (PVT). La mala calidad del sueño percibida según el PSQI no se relacionó con las variables de la actigrafía o polisomnografía. Por el contrario, la mala calidad del sueño se asocia con una menor capacidad para mantener la vigilia y un mayor porcentaje de tiempo con errores en el test OSLER. En el PVT, los malos dormidores presentan una mayor dispersión en los tiempos de reacción y un mayor valor del tiempo de reacción en el 10% de respuestas más lentas. La latencia del sueño en el test OSLER y la velocidad de reacción en el PVT no se asocian con los parámetros objetivos de la polisomnografía. En resumen, la mala calidad del sueño es frecuente en pacientes con EPOC estable, repercute en la calidad de vida y se asocia a déficits de atención. El cuestionario CASIS resulta estar más relacionado con aspectos específicos de la EPOC y, por tanto, parece ser la herramienta más adecuada para evaluar la mala calidad del sueño en estos pacientes.

Patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD) frequently present with nocturnal symptoms and report poor sleep. Although not systematically assessed in routine practice, this deterioration in sleep quality has been associated with poorer quality of life and worse prognosis. This thesis consists of two prospective observational studies of patients with stable COPD. The main objective is to assess the concordance of the most widely used questi¬onnaires in the literature - the Pittsburgh Sleep Quality Index (PSQI) and the COPD and Asthma Sleep Impact Scale (CASIS) - in detecting the presence of poor sleep quality and to evaluate the relationship between the presence of poor sleep quality in the PSQI questionnaire and attention deficits using objective techniques. The first study evaluates the sleep quality of 200 patients with stable COPD using the generic PSQI questionnaire and the specific CASIS questionnaire. The results show a high prevalence of poor sleep quality and a discordance between the results of both questionnaires in the detection of poor sleep quality affecting one third of the patients. The PSQI results are influenced by the presence of comorbidities with known impact on sleep quality and the CASIS results are associated with characteristics related to the underlying disease. Poor sleep quality, both with PSQI and CASIS, is not associated with increased mortality at 3.7 years of follow-up. The second study analyzes 60 patients with stable COPD studied in the Sleep Unit with the PSQI questionnaire and objective tests such as actigraphy, polysomnography, the OSLER test and the Psychomotor Vigilance Test (PVT). Perceived poor sleep quality according to the PSQI was not related to the actigraphy or polysomnography variables. On the contrary, poor sleep quality is associated with a lower ability to maintain wake¬fulness and a higher percentage of time with errors in the OSLER test. In the PVT, poor sleepers have greater dispersion in reaction times and a higher value of reaction time in the slowest 10% of responses. Sleep latency in the OSLER test and reaction speed in the PVT are not associated with objective parameters of polysomnography. In summary, poor sleep quality is frequent in patients with stable COPD, has an impact on quality of life and is associated with attention deficits. The CASIS questionnaire proves to be more closely related to specific aspects of COPD and therefore seems to be the most suitable tool to evaluate the poor quality of sleep in these patients.