CITIES GEOGRAPHICAL PATTERNS IN A CHANGING CLIMATE, A perspective on Latin-American settlements from outer space

dc.contributor.author
Van Der Borght, Rafael
dc.date.accessioned
2024-12-17T15:14:12Z
dc.date.available
2024-12-17T15:14:12Z
dc.date.issued
2024-10-29
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/692952
dc.description.abstract
La forma en què habitem el territori condiciona la nostra relació amb el medi ambient, amb conseqüències potencialment importants per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic . Per tal d'entendre millor aquestes dinàmiques, aquesta tesi avalua com els patrons geogràfics de les ciutats llatinoamericanes configuren els desafiaments climàtics que enfronta la regió. Per fer-ho, s'articula una perspectiva empírica sobre dos debats climàtics: (1) En quina mesura l'expansió espacial de les ciutats redueix les emissions de CO2 i indueix un canvi cap a sistemes urbans baixos en carboni? (2) En quina mesura la verdor de la coberta del sòl de les ciutats redueix la vulnerabilitat davant fenòmens meteorològics extrems i influeix en la capacitat d'adaptació al canvi climàtic? Aquestes investigacions es basen en una metodologia nova que combina observacions de la Terra amb una definició de ciutats basada en la distribució espacial de la població. Això permet constituir una mostra única de més de 600 ciutats repartides a set països llatinoamericans. Les anàlisis estadístiques indiquen que un patró d'expansió més compacte -caracteritzat per un augment de la densitat juntament amb una expansió suburbana continguda- pot limitar significativament les emissions de CO2 urbà a la regió. Aquesta tesi també evidencia que els efectes negatius de les precipitacions extremes sobre l'activitat econòmica urbana –mesurada mitjançant llums nocturnes– es redueixen substancialment a les ciutats que presenten una coberta de sòl més verda. Aquests resultats posen en relleu el paper fonamental que exerceixen les polítiques de planificació urbana i territorial -que proporcionen els instruments per (re)configurar els patrons geogràfics de les ciutats- per reduir tant les emissions de CO2 com la vulnerabilitat climàtica. Es pretén ampliar així l'horitzó del debat climàtic i promoure una anàlisi sistèmica de la relació entre éssers humans i sistema terrestre. Aquest enfocament recalca els profunds canvis estructurals que es requereixen per poder navegar per un món més fluctuant.
dc.description.abstract
La forma en la que habitamos el territorio condiciona nuestra relación con el medio ambiente, con consecuencias potencialmente importantes para la mitigación del cambio climático y la adaptación al mismo. Con el fin de entender mejor estas dinámicas, esta tesis evalúa cómo los patrones geográficos de las ciudades latinoamericanas configuran los desafíos climáticos que enfrenta la región. Para ello, se articula una perspectiva empírica sobre dos debates climáticos: (1) ¿En qué medida la expansión espacial de las ciudades reduce las emisiones de CO2 e induce un cambio hacia sistemas urbanos bajos en carbono? (2) ¿En qué medida el verdor de la cubierta del suelo de las ciudades reduce su vulnerabilidad ante fenómenos meteorológicos extremos e influye en su capacidad de adaptación al cambio climático? Estas investigaciones se basan en una metodología novedosa que combina observaciones de la Tierra con una definición de ciudades basada en la distribución espacial de la población. Esto permite constituir una muestra única de más de 600 ciudades repartidas en siete países latinoamericanos. Los análisis estadísticos indican que un patrón de expansión más compacto -caracterizado por un aumento de la densidad junto con una expansión suburbana contenida- puede limitar significativamente las emisiones de CO2 urbano en la región. Esta tesis también evidencia que los efectos negativos de las precipitaciones extremas sobre la actividad económica urbana -medida mediante luces nocturnas- se reducen sustancialmente en las ciudades que presentan una cubierta de suelo más verde. Estos resultados ponen de relieve el papel fundamental que desempeñan las políticas de planificación urbana y territorial -que proporcionan los instrumentos para (re)configurar los patrones geográficos de las ciudades- para reducir tanto las emisiones de CO2 cómo la vulnerabilidad climática. Se pretende así ampliar el horizonte del debate climático y promover un análisis sistémico de la relación entre seres humanos y sistema terrestre. Este enfoque recalca los profundos cambios estructurales que se requieren para poder navegar por un mundo más fluctuante.
dc.description.abstract
The way we occupy the territory drives our relationship with the environment, with potentially important consequences for climate change mitigation and adaptation. To better understand these dynamics, this thesis assesses how the geographical patterns of Latin-American cities shape climate change challenges. To do so, it articulates an empirical perspective on two climate debates: (1) Whether and to what extent the spatial expansion of cities reduces CO2 emissions and enables a shift towards low-carbon urban systems? (2) Whether and to what extent the greenness of the land cover reduces cities’ vulnerability to extreme weather events and influences their capacity to adapt to climate change? These investigations rely on a novel methodology combining Earth Observations with a population-based definition of cities. This allows me to assemble a unique sample of more than 600 cities across seven Latin American countries. Findings indicate that altering the spatial distribution of urban population to promote a compact expansion pattern -characterized by simultaneous increases in density together with contained suburban sprawl- can significantly reduce regional urban CO2 emissions. Likewise, this thesis founds that the negative effects of extreme rainfalls on urban economic activity -proxied through nighttime lights- are substantially reduced in cities displaying a greener land cover. Overall, this thesis sheds light on the pivotal role that urban and spatial planning policies -which provide the policy tools to shape cities’ geographical patterns- play to curb CO2 emissions and reduce climate vulnerability. In doing so, it intends to broaden the scope of climate discussions by promoting a system-perspective on the relationship between humans and the Earth system. This approach underscores the deep structural shifts that are required to navigate a more fluctuating world.
dc.format.extent
233 p.
dc.language.iso
eng
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Canvi climàtic
dc.subject
Climate Change
dc.subject
Cambio climático
dc.subject
Observacions de la Terra
dc.subject
Earth Observations
dc.subject
Observaciones de la Tierra
dc.subject
Assentaments humans
dc.subject
Human Settlments
dc.subject
Asentamientos humanos
dc.subject.other
Ciències Humanes
dc.title
CITIES GEOGRAPHICAL PATTERNS IN A CHANGING CLIMATE, A perspective on Latin-American settlements from outer space
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2024-12-17T15:14:12Z
dc.subject.udc
00
dc.contributor.director
Pallarès Barberà, Montserrat
dc.contributor.tutor
Pallarès Barberà, Montserrat
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia


Documents

rvdb1de1.pdf

8.640Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)