Stress shielding, aflojamiento y consolidación de tuberosidades en el vástago no cementado de la prótesis total invertida en las fracturas de húmero proximal. Estudio radiológico, clínico-funcional y de calidad de vida

Abstract

INTRODUCCIÓ L’artroplàstia invertida d’espatlla és una pròtesi semi-constrenyida que actua com a fulcre per a l’elevació de l’húmer en un manegot rotador deficient. Aquest disseny altera l’estrès ossi a l’húmer proximal. La llei de Wolff constata que l’os s’adaptarà a les diferents càrregues mecàniques que se li apliquin, podent causar canvis ossis o fins i tot reabsorcions òssies. Aquests canvis són coneguts com a stress shielding, el focus central d’aquest estudi conjuntament amb el afluixament que trobem en pacients amb una fractura d’húmer pròxima (FHP) complexa tractada amb una artroplàstia total invertida no específica per fractures dos anys després de ser intervinguts. No s’ha objectivat si aquesta troballa radiològica pot o no comportar canvis en la funcionalitat o qualitat de vida d’aquests pacients.

OBJECTIUS Analitzarem radiològicament l’stress shielding, l’afluixament i la consolidación tuberositaria en un model de tija no cimentada i la seva correlació amb les dades epidemiològiques, els resultats radiològics, clínic-funcionals i de qualitat de vida obtinguts.

HIPÒTESIS Els pacients que presenten stress shielding després de ser intervinguts d’una fractura d’húmer proximal complexe amb una pròtesi invertida amb una tija no cimentada, presenten uns resultats en els test clínic-funcionals i de qualitat de vida no satisfactoris amb un seguiment de 2 anys. De manera secundària, els pacients amb una fractura d’húmer proximal complexe tractada amb una pròtesi total invertida amb una tija no cimentada, presenten un afluixament superior al 10%.

MATERIAL I MÈTODE Estudi descriptiu ambispectiu transversal. 37 espatlles amb FHP tractades amb artroplàstia invertida d’espatlla de tija no anatòmica no cimentada i avaluades als 2 anys postoperatoris. S’analitzen variables epidemiològiques; variables radiogràfiques: stress shielding, filling ratio, consolidació tuberositària, afluixament de la tija (línies radiolúcides, subsidence i alineació), ossificacions heterotòpiques i el notch. Per avaluar al stress shielding, distingim els seus signes de remodelació: reabsorció òssea (gradació segons Inoue i localització segons Gruen), spot welds i línies de condensació. Com a tests funcionals: Test de Constant i ASES. Per al estudi de qualitat de vida: Visual Analogue Scale (VAS), QuickDash i SF-12.

RESULTATS Edat mitja de 72 anys (rang 61-85). Stress shielding en el 83.8% dels casos (31/37), més en dones (87.1% vs 66.67%) (P=0.245). Reabsorció cortical segons Inoue: grau 0 en 9 espatlles (26.2%), grau 3 en 3 (8.1%), grau 4 en 23 (62.2%) i localitzat en zona 2(87.1%-27/37) i 7 (19.3%-6/31) de Gruen. Signe del pedestal en un 87.1% dels casos amb stress shielding 25.8% de spot welds (8/31). Els pacients amb stress shielding presentaven una mitja superior de filling ratio: 81.68% (DS 4.89) vs 78.48% (DS 14.9). Cap pacient presenta un afluixament de la tija humeral. No trobem diferències significatives en els tests clínicofuncionals ni de qualitat de vida en funció del stress shielding. Obtenim una consolidació de tuberositats del 94.6% (35/37) malgrat la alta incidència de stress shielding. Una consolidació tuberositaria implicava una millora en l’elevació anterior, abducció i en el test de Constant.

CONCLUSIONS Als 2 anys postoperatoris, observem una incidència molt alta de stress shielding sense signes d’afluixament. El stress shielding és més freqüent en dones (87.1% vs 66.67%). No correlacionem aquest fenomen amb tests clínicofuncionals ni de qualitat de vida. El filling ratio és un factor parcialment modificable que es relaciona amb el stress shielding. Malgrat l’alta taxa de stress shielding, s’obté un elevat percentatge de consolidació tuberositaria ( 94.6%). Els pacients amb consolidació tuberositaria presenten una major elevació anterior, abducció i un millor test de Constant.

INTRODUCCIÓN La prótesis total invertida (PTI) es una prótesis semiconstreñida que ejerce de fulcro para la elevación del húmero en un hombro con un manguito rotador deficiente. Este diseño varía el estrés óseo en el húmero proximal. La ley de Wolff constata que el hueso se adaptará a las distintas cargas mecánicas que se ejerzan sobre él, pudiendo causar cambios óseos o incluso reabsorciones óseas. Estos cambios son conocidos como stress shielding, el objetivo central de este estudio, junto al aflojamiento hallado en pacientes con una fractura de húmero proximal (FHP) compleja intervenidos con una PTI no específica a los dos años de ser operados. No se ha objetivado si este hallazgo puede conllevar o no cambios en la funcionalidad o la calidad de vida de estos pacientes.

OBJETIVOS Analizaremos radiológicamente el stress shielding, el aflojamiento y la consolidación de tuberosidades en un modelo de vástago no cementado y su correlación con los datos epidemiológicos y los resultados radiológicos, clínico-funcionales y de calidad de vida obtenidos.

HIPOTESIS Los pacientes que presentan stress shielding tras ser intervenidos de una fractura de húmero proximal compleja con una prótesis total invertida con vástago no cementado, presentan unos resultados en los test clínico-funcionales y de calidad de vida no satisfactorios con un seguimiento de 2 años. De manera secundaria, los pacientes con una fractura de húmero proximal compleja tratada con una prótesis total invertida con vástago no cementado, presentan un aflojamiento superior al 10%.

MATERIAL Y MÉTODOS Estudio descriptivo ambispectivo transversal. 37 hombros con FHP, intervenidos con PTI de vástago anatómico no cementado y evaluados a los dos años postoperatorios. Se analizan variables epidemiológicas; variables radiográficas: el stress shielding, el filling ratio, la consolidación tuberositaria, el aflojamiento del vástago (líneas radioluscentes, subsidence y alineación), las osificaciones heterotópicas y el notch. Para evaluar el stress shielding, distinguimos sus signos de remodelación: la reabsorción ósea (localización según Gruen y gradación según Inoue), spot welds y líneas de condensación. Como test funcionales: Test de Constant y el ASES. Para el estudio de calidad de vida: Visual Analogue Scale (VAS), Single Assessment Numeric Evaluation (SANE), Quick Dash y SF-12.

RESULTADOS Edad media de 72 años (rango 61-85). Stress shielding en el 83,8% de los casos (31/37), más en mujeres (87.1% vs 66.67%) (P=0.245). Reabsorción de cortical según Inoue: Grado 0 en 9 hombros (26.2%); Grado 3 en 3 (8.1%) y Grado 4 en 23 (62.2%) y localización en zona 2 (87,1% - 27/31) y 7 (19,3% - 6/31) de Gruen. Signo del pedestal en 87,1% de los casos con stress shielding (27/31) y un 25,8% de spot welds (8/31). Los pacientes con stress shielding presentaban una media superior de filling ratio: 81.68% (DE 4.89) vs 78.48% (DE 14.9). Ningún paciente presentó un aflojamiento del componente humeral. No encontramos diferencias significativas en los test clínicofuncionales ni de calidad de vida en función del stress shielding. Obtenemos una consolidación de tuberosidades del 94.6% (35/37) pese a la alta incidencia de stress shielding. Una consolidación tuberositaria implicaba una mejora en la elevación anterior (EA), abducción (ABD) y Constant.

CONCLUSIONES A los 2 años, observamos una incidencia muy alta de stress shielding sin signos de aflojamiento. El stress shielding es más frecuente en mujeres (87.1% vs 66.67%). No correlacionamos este hallazgo con tests clínicofuncionales ni de calidad de vida. El filling ratio es un factor parcialmente modificable que se relaciona con el stress shielding. A pesar de la elevada tasa de stress shielding, se obtiene un elevado porcentaje de consolidación tuberositaria (94,6%). Los pacientes con consolidación tuberositaria presentan una mayor elevación anterior, abducción y Constant score.

INTRODUCTION The reverse total shoulder arthroplasty (RTSA) is a semi-constrained prosthesis serving as a fulcrum for humeral elevation in a shoulder with deficient rotator cuff. This design alters the bone stress in the proximal humerus. Wolff’s law states that the bone will adapt to different mechanical loads placed upon it, potentially causing bone changes or even bone resorption. These changes are known as stress shielding, the central focus of this stud, along with loosening found in patients with a complex proximal humeral fracture (PHF) treated with a non-specific RTSA two years postoperatively. It has not been determined whether this finding may or may not lead to changes in the functionality or quality of life of these patients.

OBJECTIVES We will radiologically analyse stress shielding, loosening, and tuberosity healing in an uncemented stem model and correlate these findings with epidemiological data as well as radiological, clinical-functional, and quality of life outcomes.

HYPOTHESES Patients who exhibit stress shielding following intervention for a PHF treated with uncemented stem RTSA demonstrate unsatisfactory outcomes in clinical-functional tests and quality of life assessments after a two-year follow-up period. Additionally, patients with a complex proximal humeral fracture treated with an uncemented stem in the RTSA show a loosening rate exceeding 10%.

MATERIAL AND METHODS Descriptive cross-sectional study. 37 shoulders with PHF, treated with uncemented anatomical stem RTSA and evaluated at two years postoperatively. Epidemiological variables are analysed: radiographic variables including stress shielding, filling ratio, tuberosity healing, stem loosening (radiolucent lines, subsidence and alignment), heterotopic ossifications and notch. Functional tests include the Constant Score and ASES score. Quality of life is assessed using the Visual Analogue Scale (VAS, Single Assessment Numeric Evaluation (SANE), QuickDash and SF-12.

RESULTS Mean age of 72 years (range 61-85). Stress shielding in 83.8% of cases (31/37), more in females (87.1% vs 66.67%) (P=0.245). Cortical resorption defined by Inoue: grade 0 in 9 shoulders (26.2%), grade 3 in 3 (8.1%) and grade 4 in 23 (62.2%) and located in Gruen’s zones 2(87.1%-27/37) and 7 (19.3%-6/31). Pedestal sign in 87.1% of cases with stress shielding and 25.8% of spot welds (8/31). Patients with stress shielding had a higher mean filling ratio: 81.68% (SD 4.89) vs 78.48% (SD 14.9). No patient experienced loosening of the humeral component. We found no significant differences in clinical-functional or quality of life tests based on stress shielding. We achieved a tuberosity healing rate of 94.6% (35/37) despite the high incidence of stress shielding. Tuberosity healing implied improvement in anterior elevation, abduction and Constant Score.

CONCLUSIONS At two years postoperatively, we observe a very high incidence of stress shielding without signs of loosening. Stress shielding is more common in females (87.1% vs 66.67%). We did not correlate this finding with clinical-functional or quality of life tests. The filling ratio is a partially modifiable factor related to stress shielding. Despite the high rate of stress shielding, a high percentage of tuberosity healing was obtained (94.6%). Patients with tuberosity healing show greater anterior elevation, abduction and Constant Score.