El do de curar. Una etnografía sobre el curanderisme contemporani a les Terres de Ponent

Abstract

[cat] Aquesta tesi té les seves bases en un treball de recerca previ que analitzava el fenomen del curanderisme femení a la comarca del Segrià. La recerca de doctorat manté l’objecte d’estudi, el curanderisme contemporani, però es centra en l’anàlisi dels seus especialistes, persones a les quals la seva comunitat els reconeix un do sobrenatural per a la curació. La tesi ha ampliat el marc geogràfic a les denominades “Terres de Ponent” (Catalunya) i ha inclòs sanadors d’ambdós sexes, a usuaris i a familiars d’especialistes. Es tracta d’una recerca etnogràfica que ha combinat diversos mètodes d’investigació com entrevistes en profunditat, observacions i experiències autoetnogràfiques.

L’estudi d’aquest model d’atenció ha posat sobre la taula una sèrie de transformacions en els coneixements i pràctiques dels seus especialistes, l’anàlisi de les quals conformen els objectius d’aquesta recerca. La tesi es centra en la influència que les espiritualitats New Age i les Medicines Alternatives i Complementàries (MAC) han tingut en la forma com els sanadors i sanadores actuals conceben el món, el cos, la persona, la vida i la mort i els processos de salut i malaltia.

La vigència del curanderisme a les Terres de Ponent s’explica per dos motius. D’una banda, per la continuïtat d’una sèrie d’elements com la creença en el do dels sanadors/es, l’estreta vinculació que mantenen amb l’esfera intangible (mediatitzada per la religió catòlica i les espiritualitats New Age), l’acusada sensibilitat dels seus cossos, així com la seva capacitat per articular idees sobre el cosmos, la curació, el cos i la persona, la vida i la mort i la transcendència que provenen de fonts de coneixement diverses amb les quals s’ha anat hibridant al llarg dels segles. De l’altra, perquè el curanderisme ocupa una posició central de «bisagra» que facilita la connexió entre elements aparentment contraposats. Les seves pràctiques i coneixements contemplen elements tan ancestrals com contemporanis, tant de l’esfera rural com de la urbana, tant de la màgia com de la religió, tant de les pràctiques biomèdiques com de les espiritualitats New Age. Aquest model d’atenció mostra que totes aquestes esferes estan connectades i funcionant al mateix temps i que les ruptures creades per la Modernitat no existeixen com a tal en la pràctica del curanderisme.

[eng] This doctoral thesis is based on previous research that analyses the feminine curanderismo phenomenon in the region of Segrià. This research maintains the object of study, the contemporary curanderismo, but it focuses on its specialists, people who are recognized by their community for having a supernatural healing talent. The thesis has increased the geographical framework of the already known “Terres de Ponent” (Catalonia) and it has attached both male and female healers, customers, and specialists’ relatives. It is a ethnographic research that has combined several investigation methods such as depth interviews, observations and autoethnographic experiences.

The study of this model of care has put on the table a series of transformations of the knowledge and the practises of its specialists, whose analysis is the aim of this research. The thesis is focused on how the New Age spiritualities and Complementary and Alternative Medicines (CAM) has influenced how modern healers understand the world, the body, the person, the life and death and both the health and illness process.

The curanderismo validity at the “Terres de Ponent” is explained for two reasons. On the one hand, due to the continuity of elements such as belief in the gift of healers, the close link they maintain with the intangible realm (mediated by the catholic religion and the New Age spiritualities), the strong sensitivity of their bodies, as well as their ability to bring together ideas about cosmos, recovery, the body and the person, life and death and the transcendence drawn from diverse sources of knowledge that have been hybridizing over the centuries. On the other hand, because curanderismo holds a central position of «hinge» that facilitates the connection between seemingly opposite elements. Their practices and knowledge consider both ancestral and contemporary elements, both rural and urban fields, both magic and religion, and both biomedical practices and New Age spiritualities. This care model shows that all these spheres are connected and functioning at the same time and that the ruptures created due to Modernity do not exist as such in the practice of curanderismo.