Counterterrorism discourses and practices in Western Europe: institutions, societies, and citizenship in the shadow of new security threats

Abstract

A la darrera dècada i mitja, els discursos i pràctiques antiterroristes s'han transformat a Europa occidental. Tot i que el fenomen del terrorisme ha estat àmpliament estudiat, l'estudi de l'antiterrorisme a Europa continua estant poc estudiat i teoritzat. Aquesta tesi doctoral per compendi busca omplir el buit en la literatura sobre els efectes de les polítiques i pràctiques antiterroristes tant a nivell institucional com a les societats i els seus ciutadans. Aquesta tesi doctoral defineix el terrorisme com qualsevol acció violenta encaminada a instigar un canvi polític, social, ideològic o religiós així com la preservació de l'estatus quo o la regressió. De la mateixa manera, per antiterrorisme s'entén aquelles decisions, accions, discursos i pràctiques encaminades a combatre el terrorisme i els seus efectes. L'objectiu de la tesi és analitzar com han canviat els discursos i les pràctiques antiterroristes a Europa occidental en l'última dècada i mitja. Per donar resposta a aquesta pregunta, la tesi utilitza anàlisis del discurs en el cas francès (2012-2023) i sobre la problemàtica dels combatents estrangers, així com la metodologia de l’estudi de cas en el cas espanyol (2011-2023). Pel cas francès i sobre els combatents estrangers, hem triat l'anàlisi del discurs com a metodologia perquè ens permet capturar com certs fenòmens, subjectes i objectes són construïts, silenciats o mantinguts com a problemàtics per certs actors. Pel que fa a l'estudi de cas, ens permet estudiar un cas crític com l'espanyol, caracteritzat per una llarga història de lluita antiterrorista i amb canvis importants des del 2011. La recopilació de dades s'ha realitzat a través d'entrevistes semiestructurades i, de forma complementària, a través d'altres fonts primàries i secundàries. La tesi conclou subratllant la importància creixent tant a nivell teòric com empíric de la relació entre ciutadania i seguretat. Aquesta tesi doctoral ha mostrat com el camp antiterrorista de l'Europa occidental s'ha reorganitzat i s'ha adaptat a l'amenaça del terrorisme gihadista. Davant d'aquesta amenaça, l'antiterrorisme europeu occidental individualitza el subjecte terrorista i el construeix com algú radicalitzat violentament. Això converteix els ciutadans, especialment de determinats col·lectius, en objectes de vigilància i supervisió individual (inclosos tractaments mèdics i psicològics) atès el seu potencial violent. Alhora de manera creixent es desplaça i descentralitza la lluita antiterrorista al nivell local i s'hi inclouen nous actors per abordar l'amenaça de la ‘radicalització’.

En la última década y media, los discursos y prácticas antiterroristas se han transformado en Europa occidental. Si bien el fenómeno del terrorismo ha sido ampliamente estudiado, el estudio del antiterrorismo en Europa sigue estando poco estudiado y teorizado. La presente tesis doctoral por compendio busca llenar el vacío en la literatura sobre los efectos de las políticas y prácticas antiterroristas tanto a nivel institucional como en las sociedades y sus ciudadanos. La presente tesis doctoral define el terrorismo como cualquier acción violenta encaminada a instigar un cambio político, social, ideológico o religioso, así como la preservación del estatus quo o su regresión. De la misma forma, por antiterrorismo se entiende aquellas decisiones, acciones, discursos y prácticas encaminadas a combatir el terrorismo y sus efectos. El objetivo de la tesis es analizar cómo han cambiado los discursos y prácticas antiterroristas en Europa occidental en la última década y media. Para dar respuesta a esta pregunta, la tesis utiliza análisis del discurso en el caso francés (2012-2023) y sobre la problemática de los combatientes extranjeros, así como la metodología del estudio de caso en el caso español (2011-2023). Para el caso francés y sobre los combatientes extranjeros, hemos elegido el análisis del discurso como metodología porque nos permite capturar cómo ciertos fenómenos, sujetos y objetos son construidos, silenciados o mantenidos como problemáticos por ciertos actores. En lo que respecta el estudio de caso, nos permite estudiar un caso crítico como el español, caracterizado por una larga historia de lucha antiterrorista y con importantes cambios desde 2011. La recopilación de datos se ha realizado a través de entrevistas semiestructuradas y, de forma complementaria, a través de otras fuentes primarias y secundarias. La tesis concluye subrayando la creciente importancia tanto a nivel teórico como empírico de la relación entre ciudadanía y seguridad. Esta tesis doctoral ha mostrado cómo el campo antiterrorista de Europa occidental se ha reorganizado y adaptado a la amenaza del terrorismo yihadista. Ante esta amenaza, el antiterrorismo europeo occidental individualiza al sujeto terrorista y lo construye como alguien radicalizado violentamente. Esto convierte a los ciudadanos, especialmente de determinados colectivos, en objetos de vigilancia y supervisión individual (incluidos tratamientos médicos y psicológicos) dado su potencial violento. A la vez de forma creciente se desplaza y descentraliza la lucha antiterrorista al nivel local y se incluyen nuevos actores para abordar la amenaza de la ‘radicalización’.

In the last decade and a half, counterterrorist discourses and practices have transformed in Western Europe. Although the phenomenon of terrorism has been widely studied, the study of counterterrorism in Europe remains poorly studied and theorized. The present doctoral thesis by compendium seeks to fill the gap in the literature on the effects of counterterrorist policies and practices both at the institutional level and on societies and their citizens. This doctoral thesis defines terrorism as any violent action aimed at instigating political, social, ideological, or religious change as well as the preservation of the status quo or its regression. Similarly, counterterrorism means those decisions, actions, speeches, and practices aimed at combating terrorism and its effects. The objective of the thesis is to analyse how counterterrorist discourses and practices have changed in Western Europe in the last decade and a half. To answer this question, this thesis uses discourse analysis in the French case (2012-2023) and on the foreign fighter’s issue, as well as the case study methodology in the Spanish case (2011-2023). For the French case and on the issue of foreign fighters, we have chosen discourse analysis as a methodology because it allows us to capture how certain phenomena, subjects, and objects are constructed, silenced, or maintained as problematic by certain actors. Regarding the case study, it allows us to study a critical case such as the Spanish one, characterized by a long counterterrorist history and with important changes since 2011. Data collection has relied on semi-structured interviews and supplementary primary and secondary resources. The thesis concludes by highlighting the growing importance, both at a theoretical and empirical level, of the relationship between citizenship and security. This doctoral thesis has shown how the Western European counterterrorism field has reorganized and adapted to the threat of jihadist terrorism. Faced with this threat, Western European counterterrorism individualizes the terrorist subject and constructs him/her as someone violently radicalized. This turns citizens, especially certain groups, into objects of individual surveillance and supervision (including medical and psychological treatments) given their violent potential. At the same time, counterterrorism is increasingly displaced and decentralized to the local level, and new actors are included to address the threat of ‘radicalization’.