Reconstrucción bifascicular del complejo ligamentoso dorsoradial de la articulación trapeciometacarpiana. Estudio en cadáver

Abstract

Introducció El disseny de l'articulació trapecimetacarpiana permet el moviment del polze en els tres eixos de l'espai i per això podem realitzar l'oposició del polze. Però aquest disseny és inherentment inestable, així que l'estabilitat d'aquesta articulació recau en el seu complex ligamentós. Aquests lligaments es poden dividir en tres grups amb tres lligaments en cada un: el grup dorsal, el grup volar i el grup cubital. Segons la literatura recent, hi ha consens a atorgar-li el rol d'estabilitzador principal al grup dorsal de lligaments, en concret al lligament dorsoradial.

Justificació científica S'han dissenyat múltiples tècniques de reconstrucció d'aquests lligaments, però els estudis sobre aquestes es basen en sèries curtes de casos clínics i no hi ha estudis biomecànics que les avalin. Per això hem realitzat un estudi biomecànic comparant l'efecte estabilitzador dorsoradial de dues tècniques de reconstrucció del complex ligamentós dorsal de l'articulació trapecimetacarpiana: (1) la reconstrucció bifascicular i (2) la reconstrucció monofascicular. Mitjançant la tècnica bifascicular es realitza la reconstrucció del lligament dorsoradial i del lligament dorsocentral. Amb la tècnica monofascicular només es reconstrueix el lligament dorsocentral.

Hipòtesi i objectius Hipòtesi nul·la: No hi ha diferències entre la reconstrucció bifascicular i la monofascicular del complex ligamentós dorsoradial en la restauració de la biomecànica i de l'estabilitat de l'articulació trapecimetacarpiana. Objectiu principal: comprovar l'efecte estabilitzador de la reconstrucció bifascicular del complex ligamentós dorsoradial de l'articulació trapecimetacarpiana. Objectiu secundari: comparar l'efecte estabilitzador de la reconstrucció bifascicular enfront de la reconstrucció monofascicular.

Disseny de l'estudi Es tracta d'un estudi experimental in vitro, amb avaluació prospectiva dels resultats en diferents situacions anatòmiques. Nivell d'evidència: IV (Sèrie de casos) analític, observacional casos i controls.

Per a la realització d'aquest estudi es van utilitzar 10 extremitats superiors conservades per congelació (a -30º/-40º) i descongelades 24 hores abans de l'estudi. Es va mesurar la translació dorsoradial del primer metacarpià després d'aplicar una força luxant en quatre situacions diferents: (1) amb els lligaments dorsals i cubitals intactes, (2) després de seccionar els lligaments, (3) després de la reconstrucció dels lligaments dorsals amb la tècnica bifascicular, i (4) després de la reconstrucció monofascicular. Els resultats van ser posteriorment analitzats i es van considerar estadísticament significatius amb un valor de p < 0.05.

Resultats El primer metacarpià es va desplaçar dorsoradialment 0,36 cm (desviació estàndard [DS] 0,19 cm) amb els lligaments intactes. Després de la secció dels lligaments, el desplaçament va ser de 0,64 cm (DS 0,24 cm). Amb la reconstrucció bifascicular, el primer metacarpià es va moure 0,31 cm (DS 0,16 cm), i amb la reconstrucció monofascicular es va moure 0,57 cm (DS 0,19 cm).

Conclusions La reconstrucció del lligament dorsoradial i del lligament dorsocentral amb la plastia bifascicular recrea l'estabilitat original de l'articulació trapecimetacarpiana enfront de la luxació dorsoradial. La reconstrucció monofascicular del lligament dorsoradial no aconsegueix oferir el mateix grau d'estabilitat. La reconstrucció del lligament dorsoradial i del lligament dorsocentral amb la plastia bifascicular ha demostrat ser superior a la plastia monofascicular per a restaurar l'estabilitat enfront de la luxació dorsoradial de l'articulació trapecimetacarpiana. Després de la reconstrucció bifascicular, no és necessari reconstruir el lligament intermetacarpià per restaurar l'estabilitat dorsoradial de l'articulació trapecimetacarpiana. Els lligaments dorsoradials són el principal estabilitzador de l'articulació trapecimetacarpiana contra la luxació dorsoradial.

Introducción El diseño de la articulación trapeciometacarpina permite el movimiento del pulgar en los tres ejes del espacio y por eso podemos realizar la oposición del pulgar. Pero este diseño es inherentemente inestable, por lo que la estabilidad de esta articulación recae en su complejo ligamentoso. Estos ligamentos se pueden dividir en tres grupos con tres ligamentos en cada uno: el grupo dorsal, el grupo volar y el grupo cubital. Según la literatura reciente, hay consenso en otorgarle el rol de estabilizador principal al grupo dorsal de ligamentos, en concreto al ligamento dorsoradial.

Justificación científica Se han diseñado múltiples técnicas de reconstrucción de estos ligamentos, pero los estudios sobre éstas se basan en series cortas de casos clínicos y no hay estudios biomecánicos que las avalen. Es por ello por lo que hemos realizado un estudio biomecánico comparando el efecto estabilizador dorsoradial de dos técnicas de reconstrucción del complejo ligamentoso dorsal de la articulación trapeciometarpiana: (1) la reconstrucción bifascicular y (2) la reconstrucción monofascicular. Mediante la técnica bifascicular se realiza la reconstrucción del ligamento dorsoradial y del ligamento dorsocentral. Con la técnica monofascicular tan sólo se reconstruye el ligamento dorsocentral.

Hipótesis y objetivos Hipótesis nula: No hay diferencias entre la reconstrucción bifascicular y la monofascicular del complejo ligamentoso dorsoradial en la restauración de la biomecánica y de la estabilidad de la articulación trapeciometacarpiana. Objetivo principal: comprobar el efecto estabilizador de la reconstrucción bifascicular del complejo ligamentoso dorsoradial de la articulación trapeciometacarpiana. Objetivo secundario: comparar el efecto estabilizador de la reconstrucción bifascicular frente a la reconstrucción monofascicular.

Diseño del estudio Se trata de un estudio experimental in vitro, con evaluación prospectiva de los resultados en diferentes situaciones anatómicas. Nivel de evidencia: IV (Serie de casos) analítico, observacional casos y controles. Para la realización de este estudio se utilizaron 10 extremidades superiores conservadas por congelación (a -30º/-40º) y descongeladas 24h previas al estudio. Se midió la traslación dorsoradial del primer metacarpiano tras aplicar una fuerza luxante en cuatro situaciones distintas: (1) con los ligamentos dorsales y cubitales intactos, (2) tras seccionar los ligamentos, (3) tras la reconstrucción de los ligamentos dorsales con la técnica bifascicular, y (4) tras la reconstrucción monofascicular. Los resultados fueron posteriormente analizados y se consideraron estadísticamente significativos con un p valor < 0.05.

Resultados El primer metacarpiano se desplazó dorsoradialmente 0.36 cm (desviación estándar [DS] 0.19 cm) con los ligamentos intactos. Tras la sección de los ligamentos, el desplazamiento fue 0,64 cm (DS 0.24 cm). Con la reconstrucción bifascicular el primer metacarpiano se movió 0.31 cm (DS 0.16 cm), y con la reconstrucción monofascicular se movió 0.57 cm (DS 0.19 cm).

Conclusiones La reconstrucción del ligamento dorsoradial y del ligamento dorsocentral con la plastia bifascicular recrea la estabilidad original de la articulación trapeciometacarpiana frente a la luxación dorsoradial. La reconstrucción monofascicular del ligamento dorsoradial no consigue ofrecer el mismo grado de estabilidad. La reconstrucción del ligamento dorsoradial y del ligamento dorsocentral con la plastia bifascicular ha demostrado ser superior a la plastia monofascicular para restaurar la estabilidad frente a la luxación dorsoradial de la articulación trapeciometacarpiana. Después de la reconstrucción bifascicular, no es necesario reconstruir el ligamento intermetacarpiano para restaurar la estabilidad dorso radial de la articulación trapeciometacarpiana. Los ligamentos dorsoradiales son el principal estabilizador de la articulación trapeciometacarpiana contra la luxación dorsoradial.

Introduction The trapeziometacarpal joint design allows the movement in the three axes of space and the opposition of the thumb. However, this unique design is inherently unstable, necessitating reliance on ligaments to provide adequate stability. The trapeziometacarpal joint ligaments can be classified into three distinct groups with three ligaments on each group: the dorsal group, the volar group and the ulnar group. According to recent studies, the dorsal ligament group is the most important, and the dorsoradial ligament acts as the main stabilizer.

Purpose Multiple ligament reconstruction techniques have been described, but most are based on short case series studies. There are no studies about the biomechanical behaviour of ligamentous reconstructions in the trapeziometacarpal joint. The aim of our study was to analyze the stabilizing effect of two different dorsoradial ligament reconstructions of the trapeziometacarpal joint: (1) Monofascicular ligament reconstruction and (2) Bifascicular ligament reconstruction.

Hypothesis and objectives Null hypothesis: there are no differences between bifascicular and monofascicular reconstruction of the dorsoradial ligamentous complex in restoring the biomechanics and stability of the trapeziometacarpal joint. Main objective: to verify the stabilizing effect of the bifascicular reconstruction of the dorsoradial ligamentous complex of the trapeziometacarpal joint. Secondary objective: to compare the stabilizing effect of the bifascicular reconstruction versus the monofascicular reconstruction.

Study design This is an in vitro experimental study, with prospective evaluation of the results in different anatomical situations. Level of evidence: IV (case series) analytical, observational cases and controls. Ten fresh frozen human cadaveric upper extremities were used. The dorsoradial dislocation of the thumb metacarpal after applying a dislocating force was measured in four different situations: (1) with the dorsoradial and ulnar ligaments intact, (2) after their section, (3) after dorsal ligament reconstruction with the bifascicular technique, and (4) after reconstruction with the monofascicular technique. The data were further analysed and were considered statistically significant at p < 0.05.

Results The thumb metacarpal moved dorsoradially 0.36 cm (standard deviation [SD] 0.19 cm) with the intact ligaments. After sectioning the ligaments, the displacement was 0.64 cm (SD 0.24 cm). With the bifascicular technique, the thumb metacarpal moved 0.31 cm (SD 0.16 cm), and with the monofascicular technique moved 0.57 cm (SD 0.19 cm). Coclusions The monofascicular reconstruction technique seems to be insufficient to stabilize the trapeziometacarpal joint. Dorsal ligament reconstruction with the bifascicular technique restores the original stability of the trapeziometacarpal joint. Moreover, it is not necessary to reconstruct the ulnar ligament to restore the dorsoradial stability of the trapeziometacarpal joint after bifascicular reconstruction.