Incidencia de malaria y factores de riesgo asociados a cambios socioeconómicos en Cubal, zona mesoendémica estable de malaria en Angola

Abstract

Definida per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com la més mortal de les malalties transmeses per mosquits, la malària, malaltia tractable i prevenible, continua sent un repte a nivell mundial. S'estimen 249 milions de casos nous i 608.000 morts per malària, a nivell mundial, en 2022. La Regió Àfrica de l'OMS continua suportant el 95% de la càrrega per aquesta malaltia i dins d'aquesta regió, Angola, conté el 3.4% del total de casos mundials. Cubal, ciutat angolesa considerada tradicionalment mesoendèmica estable en la transmissió de malària, va presentar un descens de casos de malària del 2009 al 2014, gràcies a la implementació de les mesures preventives antimalàriques, aprovades en 2006 pel Programa Nacional de Lluita contra la Malària (PNCM), en la zona.

Partint de la hipòtesi, que després del 2014, s'ha produït un augment en la incidència de malària en Cubal i que aquest augment, no presenta una distribució homogènia en els diferents barris del municipi es planteja la present tesi. L'objectiu de la mateixa és descriure la taxa d'incidència de malària en Cubal (Angola) globalment i per barris del 2014 al 2016 i descriure els possibles factors associats a l'augment de malària en Cubal.

Aquesta tesi es constitueix per dos estudis, un d'ells publicat en el moment del dipòsit. El primer estudi, retrospectiu observacional, compta amb un total de 3.249 casos de malària, confirmats microbiològicament, des de gener del 2014 a desembre del 2016 en el municipi de Cubal. Les taxes d'incidència són de 2.27, 10.73 i 12.40 en 2014, 2015, 2016, respectivament, suposant un augment de més de cinc vegades (5,45) entre 2014 i 2016, amb barris com Hamavoko-Kasseke amb un augment de 9.71 vegades la taxa d'incidència de malària global del municipi de Cubal. A més, en aquest mateix barri s'observa una distribució anòmala de casos de malària, presentant un augment dels mateixos en les èpoques seques del 2015 i 2016.

El segon estudi, descriptiu transversal, va recopilar un total de 604 entrevistes realitzades a les unitats familiars, seleccionades aleatòriament, dels barris del municipi de Cubal. Aquestes entrevistes, mitjançant un qüestionari de coneixements, actituds i pràctiques (CAP) de malària, van mostrar que el 42%, el 33.4% i el 32% de la població cubalense tenen un baix nivell socioeconòmic, un nivell baix d'utilització de mesures preventives antimalàriques i de coneixements de malària i el 39% presenten un nivell alt de factors ambientals de malària en l'habitatge.

Es pot concloure que existeix un augment de la taxa d'incidència de malària en Cubal del 2014 al 2016, relacionat amb cinc factors comunitaris. L'augment de la incidència va presentar una distribució molt variable entre els diferents barris, sense factors associats a aquesta heterogeneïtat. El barri de Hamavoko-Kasseke, barri hiperendèmic, presenta una distribució atípica en la transmissibilitat de malària sense relació amb els factors estudiats i guardant relació cronobiològica amb la construcció d'una obra civil en el barri.

Definida por la Organización Mundial de la Salud (OMS) como la más mortal de las enfermedades transmitidas por mosquitos, la malaria, enfermedad tratable y prevenible, sigue siendo un reto a nivel mundial. Se estiman 249 millones de casos nuevos y 608.000 muertes por malaria, a nivel mundial, en 2022. La Región África de la OMS sigue soportando el 95% de la carga por dicha enfermedad y dentro de esta región, Angola, contiene el 3.4% del total de casos mundiales. Cubal, ciudad angoleña considerada tradicionalmente mesoendémica estable en la transmisión de malaria, presentó un descenso de casos de malaria del 2009 al 2014, gracias a la implementación de las medidas preventivas antimaláricas, aprobadas en 2006 por el Programa Nacional de Lucha contra la Malaria (PNCM), en la zona.

Partiendo de la hipótesis, que tras el 2014, se ha producido un aumento en la incidencia de malaria en Cubal y que dicho aumento, no presenta una distribución homogénea en los diferentes barrios del municipio se plantea la presente tesis. El objetivo de la misma es describir la tasa de incidencia de malaria en Cubal (Angola) globalmente y por barrios del 2014 al 2016 y describir los posibles factores asociados al aumento de malaria en Cubal.

Esta tesis se constituye por dos estudios, uno de ellos publicado en el momento del depósito. El primer estudio, retrospectivo observacional, cuenta con un total de 3.249 casos de malaria, confirmados microbiológicamente, desde enero del 2014 a diciembre del 2016 en el municipio de Cubal. Las tasas de incidencia son de 2.27, 10.73 y 12.40 en 2014, 2015, 2016, respectivamente, suponiendo un aumento de más de cinco veces (5,45) entre 2014 y 2016, con barrios como Hamavoko-Kasseke con un aumento de 9.71 veces la tasa de incidencia de malaria global del municipio de Cubal. Además, en este mismo barrio se observa una distribución anómala de casos de malaria, presentando un aumento de los mismos en las épocas secas del 2015 y 2016.

El segundo estudio, descriptivo transversal, recopiló un total de 604 entrevistas realizadas a las unidades familiares, seleccionadas aleatoriamente, de los barrios del municipio de Cubal. Estas entrevistas, mediante un cuestionario de conocimientos, actitudes y prácticas (CAP) de malaria, mostraron que el 42%, el 33.4% y el 32% de la población cubalense tienen un bajo nivel socioeconómico, un nivel bajo de utilización de medidas preventivas antimálaricas y de conocimientos de malaria y el 39% presentan un nivel alto de factores ambientales de malaria en la vivienda.

Se puede concluir que existe un aumento de la tasa de incidencia de malaria en Cubal del 2014 al 2016, relacionado con cinco factores comunitarios. El aumento de la incidencia presentó una distribución muy variable entre los diferentes barrios, sin factores asociados a dicha heterogeneidad. El barrio de Hamavoko-Kasseke, barrio hiperendémico, presenta una distribución atípica en la transmisibilidad de malaria sin relación con los factores estudiados y guardando relación cronobiológica con la construcción de una obra civil en el barrio.

Defined by the World Health Organisation (WHO) as the deadliest of mosquito-borne diseases, malaria, a treatable and preventable disease, remains a global challenge. An estimated 249 million new cases and 608,000 deaths from malaria are expected globally by 2022. The WHO African Region continues to bear 95% of the malaria burden and within this region, Angola contains 3.4% of the total global burden. Cubal, an Angolan city with stable mesoendemic malaria transmission, showed a decrease in malaria cases from 2009 to 2014, thanks to the implementation of antimalarial preventive measures approved in 2006 by the National Programme for the Fight against Malaria (PNCM) in the area.

Based on the hypothesis that after 2014, there has been an increase in the incidence of malaria in Cubal and that this increase is not homogeneously distributed in the different neighbourhoods of the municipality, the present thesis is proposed. The objective of this thesis is to describe the incidence rate of malaria in Cubal (Angola) globally and by neighbourhood from 2014 to 2016 and to describe the possible factors associated with the increase of malaria in Cubal.

This thesis consists of two studies, one of which was published at the time of submission. The first study, a retrospective observational study, has a total of 3,249 microbiologically confirmed malaria cases from January 2014 to December 2016 in the municipality of Cubal. The incidence rates are 2.27, 10.73 and 12.40 in 2014, 2015, 2016, respectively, accounting for an increase of more than five times (5.45) between 2014 and 2016, with neighbourhoods such as Hamavoko-Kasseke with an increase of 9.71 times the overall malaria incidence rate of Cubal municipality. In addition, this same neighbourhood shows an anomalous distribution of malaria cases, with an increase in cases during the dry seasons of 2015 and 2016.

The second study, a cross-sectional descriptive study, collected a total of 604 interviews with randomly selected households in the neighbourhoods of the municipality of Cubal. These interviews, using a malaria knowledge, attitudes and practices (KAP) questionnaire, showed that 42%, 33.4% and 32% of the Cubal population have a low socioeconomic level, a low level of use of antimalarial preventive measures and knowledge of malaria, and 39% have a high level of malaria environmental factors in the home.

It can be concluded that there is an increase in malaria incidence rate in Cubal from 2014 to 2016, related to five community factors. The increase in incidence showed a highly variable distribution among the different neighbourhoods, with no factors associated with such heterogeneity. The Hamavoko-Kasseke neighbourhood, a hyperendemic neighbourhood, showed an atypical distribution of malaria transmissibility, unrelated to the factors studied and chronobiologically related to the construction of a civil engineering project in the neighbourhood.