La bretxa africana a Espanya durant les primeres dècades del segle XXI: mercat de treball, segregació residencial i pautes reproductives

Abstract

Aquesta investigació estudia i proporciona una explicació per a població nascuda a l’Àfrica dels desavantatges inicials més importants en el procés de formar part de la societat espanyola, així com també del deteriorament, aparentment irreversible, i cronificació d’aquesta la situació a partir del període de recuperació econòmica. Durant les dues primeres dècades del segle XXI s'analitzen les desigualtats que s'originen en dos àmbits d'estudi: el mercat de treball i la distribució territorial, així com les diferències en els comportaments reproductius, no només en relació amb la població espanyola, sinó també en comparació amb d’altres contingents d'immigrants representatius al país, com a indicador del grau de desigualtat entre els diferents col·lectius. Així, l'objectiu principal és l'anàlisi de la bretxa de la població africana en relació amb la població española i la resta d'orígens immigrats als tres àmbits d'estudi presentats anteriorment. Les hipòtesis de partida generals són: 1) la causa de les diferències de la població africana al mercat de treball es deu a raons extrademogràfiques; 2) la segregació residencial africana ha anat en augment; i 3) s'espera una reducció de la fecunditat a les llars africanes a partir de la recessió econòmica i del canvi en les pautes laborals i educatives. Per trobar les respostes, s'aplica una metodologia quantitativa a partir de l'estimació d'un conjunt de models estadístics multivariants de regressió, a més del càlcul d'alguns dels indicadors clàssics en el mesurament de la segregació residencial. Per fer-ho, s'han utilitzat dues fonts estadístiques de l'Instituto Nacional de Estadística (INE): l'Enquesta de Població Activa (EPA) i el Padró Continu de Població. La primera s’utilitza en l'estudi de les diferències existents en el mercat laboral espanyol i en l'avaluació de la fecunditat en relació amb la situació laboral i educativa conjugal, així com en la detecció de canvis comportamentals a les pautes reproductives. I, la segona, es fa servir en la dimensió orientada a l'anàlisi residencial. En els tres àmbits d'anàlisi, l'origen es desmarca com l'element que determina la diferenciació, ja sigui en termes de desigualtat o de distinció en els patrons de comportament, sense que cap altra variable no aconsegueixi anul·lar-ne l'efecte. No obstant això, aquestes variables sí que contribueixen en la propensió cap a una posició més avantatjada o desavantatjada, així com al greuge o a la millora de la situació dels diferents orígens analitzats, tant entre ells com respecte a la població nativa. Les variables de control que, en la mesura del possible i segons la permissibilitat de les fonts, s'introdueixen a la major part de les análisis són: el context econòmic, en què es destaquen els períodes de creixement econòmic, crisi i recuperació, el sexe, l’edat, el nivell d ́instrucció, el tipus d ́ocupació i els anys d ́assentament. Així, quan ni les característiques individuals ni altres desavantatges, com les socioeconòmiques, expliquen totalment les distàncies existents, és l'etnicitat i la construcció social, en termes de discriminació i de prejudicis, en relació amb l'origen, les que poden tenir un paper important. En el cas d'africans i africanes, que són els qui conviuen amb una estigmatització més gran, el racisme estructural i els prejudicis són la principal incògnita a aclarir.

La presente investigación estudia y proporciona una explicación no sólo de las mayores desventajas iniciales de la población inmigrada africana en el proceso de formar parte de la sociedad española, sino también del deterioro, aparentemente irreversible, y cronificación de la situación a partir del periodo de recuperación económica. Durante las dos primeras décadas del siglo XXI se analizan las desigualdades que se originan en dos ámbitos de estudio: mercado de trabajo y distribución territorial, así como las diferencias en los comportamientos reproductivos en relación a la población española y también a otros contingentes de inmigrantes representativos en el país, como indicador del grado de desigualdad entre los distintos colectivos. Así, el objetivo principal es el análisis de la brecha de la población africana en comparación a la población nativa y al resto de orígenes inmigrados en los tres ámbitos de estudios presentados con anterioridad. Las hipótesis generales de partida son: 1) la causa de las diferencias de la población africana en el mercado de trabajo se debe a razones extrademográficas; 2) la segregación residencial africana ha ido en aumento; y 3) se espera una reducción de la fecundidad en los hogares africanos a partir de la recesión y del cambio en sus pautas laborales y educativas. Para hallar las respuestas, se aplica la metodología cuantitativa, a partir de la estimación de un conjunto de modelos estadísticos multivariantes de regresión, además del cálculo de algunos de los indicadores clásicos en la medición de la segregación residencial. Se utilizan dos fuentes del Instituto Nacional de Estadística (INE): la Encuesta de Población Activa (EPA) y el Padrón Continuo. La primera de ellas se explota en el estudio de las diferencias en el mercado laboral español y en la evaluación de la fecundidad en relación a la situación laboral y educativa conyugal, así como en la detección de cambios comportamentales en las pautas reproductivas. Y, la segunda, se emplea en la dimensión orientada al análisis residencial. En las tres áreas de análisis, el origen se desmarca como el elemento que determina la diferenciación, ya sea en términos de desigualdad o de distinción en los patrones comportamentales sin que ninguna otra variable logre anular su efecto. Sin embargo, sí contribuyen en la propensión hacia una posición más aventajada o desventajada, así como al agravio o a la mejora de la situación de los distintos orígenes analizados, tanto entre ellos como respecto a la población nativa. Las variables de control que, en la medida de lo posible y según la permisibilidad de las fuentes, se introducen en la mayor parte de los análisis son: contexto económico, en el que se destacan los periodos de crecimiento económico, crisis y recuperación, sexo, edad, nivel de instrucción, tipo de ocupación y años de asentamiento. Así, cuando ni las características individuales ni otras desventajas, como las socioeconómicas, explican totalmente las distancias son la etnicidad y la construcción social, en términos de discriminación y prejuicios en relación al origen, las que pueden desarrollar un papel importante. Y, en el caso de africanos y africanas, quiénes conviven con una estigmatización mayor, el racismo estructural y los prejuicios son la incógnita a despejar.

This research studies and provides an explanation not only for the greater initial disadvantages of the African immigrant population in the process of becoming part of Spanish society, but also for the apparently irreversible deterioration and chronification of the situation since the period of economic recovery. During the first two decades of the 21st century, we analyse the inequalities in two areas of study: the labour market and territorial distribution, as well as the differences in reproductive behaviour, not only in relation to the Spanish population, but also to other representative immigrant contingents in the country, as an indicator of the degree of inequality between the different groups. Thus, the main objective is to analyse the gap of the African population in relation to the Spanish population and the rest of the immigrant origins in the three areas of study presented above. The general starting hypotheses are: 1) the cause of the African population gap in the labour market is due to extra-demographic reasons; 2) African residential segregation has been increasing; and 3) a reduction in fertility in African households is expected from the recession and the change in their labour and educational patterns. To find the answers, a quantitative methodology is applied, based on the estimation of a set of multivariate statistical regression models, in addition to the calculation of some of the classic indicators in the measurement of residential segregation. Two sources from the National Statistics Institute (INE) are used: The Spanish Labour Force Survey (SLFS) and the Continuous Population Register. The former is used to study differences in the Spanish labour market and to evaluate fertility in relation to the marital employment and education situation, as well as to detect behavioural changes in reproductive patterns. The second is used in the residential analysis dimension. In the three areas of analysis, origin stands out as the element that determines differentiation, whether in terms of inequality or distinction in behavioural patterns, without any other variable being able to cancel out its effect. However, they do contribute to the propensity towards a more advantaged or disadvantaged position, as well as to the aggravation or improvement of the situation of the different origins analysed, both among themselves and with respect to the native population. The control variables that, as far as possible and depending on the permissibility of the sources, are introduced in most of the analyses are: economic context, highlighting periods of economic growth, crisis and recovery, gender, age, level of education, type of occupation and years of settlement. Thus, when neither individual characteristics nor other disadvantages, such as socio-economic ones, fully explain the distances, it is ethnicity and social construction, in terms of discrimination and prejudice, in relation to origin, that can play an important role. And in the case of Africans, who live with greater stigmatisation, structural racism and prejudice are the unknowns to clear up.