Evaluación de la eficacia de un programa de rehabilitación precoz en el paciente trasplantado de pulmón

Author

Planas Pascual, Bernat

Director

Gomez Garrido, Alba

Tutor

Selva O'Callaghan, Albert

Date of defense

2024-11-27

Pages

118 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

La tesi doctoral titulada "Avaluació de l’eficàcia d’un programa de rehabilitació precoç en el pacient trasplantat de pulmó" aborda l'impacte d’un programa de rehabilitació primerenca en l'evolució postoperatòria de pacients sotmesos a trasplantament pulmonar. El treball va ser realitzat per Bernat Planas Pascual, sota la direcció de la Dra. Alba Gómez Garrido, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Objectiu L'objectiu principal va ser determinar si la implementació d’un programa estructurat de rehabilitació precoç millora de manera significativa la capacitat funcional, la força muscular perifèrica i respiratòria, i redueix l'estada tant a la UCI com a l'hospital en comparació amb el maneig estàndard que es segueix actualment en els pacients trasplantats de pulmó. Aquest punt té rellevància clínica, ja que és necessari optimitzar el període postoperatori i millorar la recuperació funcional d'aquests pacients, que solen presentar complicacions musculars i respiratòries després de la cirurgia. Hipòtesi i Metodologia La hipòtesi plantejada fou que la rehabilitació precoç tindria un efecte positiu, incrementant la capacitat d’exercici, la força muscular i reduint els dies d’hospitalització. Per provar aquesta hipòtesi, es va dur a terme un assaig clínic aleatoritzat, controlat i simple cec amb grups paral·lels a la UCI de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. La metodologia va consistir en la inclusió de pacients trasplantats de pulmó que foren aleatoritzats en dos grups: un sotmès a un programa de rehabilitació precoç i un altre gestionat segons la pràctica clínica habitual. La intervenció incloïa exercicis de reforçament muscular, entrenament respiratori i mobilitat precoç amb l'objectiu de contrarestar la debilitat muscular adquirida a la UCI, reduir la fragilitat i millorar la funció respiratòria. Es van avaluar variables com la força muscular perifèrica i respiratòria, la capacitat de marxa mitjançant la prova dels sis minuts, la incidència de fragilitat i el temps d’estada a la UCI i a l'hospital. Resultats Els resultats van mostrar que el grup sotmès a la rehabilitació precoç va presentar una millora estadísticament significativa en la força muscular perifèrica i respiratòria, així com en la capacitat d’exercici a l’alta hospitalària. A més, la incidència de fragilitat es va reduir considerablement en comparació amb el grup control. El temps d’estada a la UCI i l’hospitalització total també va ser menor en el grup d’intervenció, la qual cosa evidencia l’efectivitat del programa de rehabilitació precoç en la recuperació postoperatòria dels pacients trasplantats de pulmó. Conclusions La tesi conclou que la implementació d'un programa de rehabilitació precoç en pacients trasplantats de pulmó és eficaç per millorar la capacitat funcional i la força muscular, reduir la fragilitat i disminuir significativament el temps d'estada hospitalària. Això suggereix que la intervenció primerenca i estructurada en la rehabilitació pot ser un component crític per optimitzar els resultats postoperatoris i millorar la qualitat de vida en aquesta població de pacients, la qual cosa representa un avenç important en la gestió clínica del trasplantament pulmonar.


La tesis doctoral, titulada "Evaluación de la eficacia de un programa de rehabilitación precoz en el paciente trasplantado de pulmón," aborda el impacto de un programa de rehabilitación temprana en la evolución postoperatoria de pacientes sometidos a trasplante pulmonar. El trabajo fue realizado por Bernat Planas Pascual, bajo la dirección de la Dra. Alba Gómez Garrido, en la Universitat Autònoma de Barcelona. Objetivo El objetivo principal fue determinar si la implementación de un programa estructurado de rehabilitación precoz mejora de manera significativa la capacidad funcional, la fuerza muscular periférica y respiratoria, y reduce la estancia tanto en la UCI como en el hospital en comparación con el manejo estándar que se sigue actualmente en los pacientes trasplantados de pulmón. Esto tiene relevancia clínica debido a la necesidad de optimizar el periodo postoperatorio y mejorar la recuperación funcional en estos pacientes, que suelen presentar complicaciones musculares y respiratorias tras la cirugía. Hipótesis y Metodología La hipótesis planteada fue que la rehabilitación precoz tendría un efecto positivo, incrementando la capacidad de ejercicio, la fuerza muscular y reduciendo los días de hospitalización. Para probar esta hipótesis, se realizó un ensayo clínico aleatorizado, controlado y simple ciego con grupos paralelos en la UCI del Hospital Universitari Vall d’Hebron. La metodología consistió en la inclusión de pacientes trasplantados de pulmón que fueron aleatorizados a dos grupos: uno sometido a un programa de rehabilitación precoz y otro manejado según la práctica clínica habitual. La intervención incluyó ejercicios de fortalecimiento muscular, entrenamiento respiratorio y movilidad precoz con el objetivo de contrarrestar la debilidad muscular adquirida en la UCI, reducir la fragilidad y mejorar la función respiratoria. Se evaluaron variables como la fuerza muscular periférica y respiratoria, la capacidad de marcha mediante la prueba de los seis minutos, la incidencia de fragilidad y el tiempo de estancia en la UCI y en el hospital. Resultados Los resultados mostraron que el grupo sometido a la rehabilitación precoz presentó una mejora estadísticamente significativa en la fuerza muscular periférica y respiratoria, así como en la capacidad de ejercicio al alta hospitalaria. Además, la incidencia de fragilidad se redujo considerablemente en comparación con el grupo control. El tiempo de estancia en la UCI y la hospitalización total también fue menor en el grupo de intervención, lo que evidencia la efectividad del programa de rehabilitación precoz en la recuperación postoperatoria de los pacientes trasplantados de pulmón. Conclusiones La tesis concluye que la implementación de un programa de rehabilitación precoz en pacientes trasplantados de pulmón resulta eficaz para mejorar la capacidad funcional y la fuerza muscular, reducir la fragilidad y disminuir significativamente el tiempo de estancia hospitalaria. Esto sugiere que la intervención temprana y estructurada en la rehabilitación puede ser un componente crítico para optimizar los resultados postoperatorios y mejorar la calidad de vida en esta población de pacientes, lo que representa un avance importante en la gestión clínica del trasplante pulmonar.


The doctoral thesis titled "Evaluation of the efficacy of an early rehabilitation program in lung transplant patients" explores the impact of an early rehabilitation program on the postoperative evolution of patients undergoing lung transplantation. The study was conducted by Bernat Planas Pascual under the supervision of Dr. Alba Gómez Garrido at the Universitat Autònoma de Barcelona. Objective The main objective was to determine whether the implementation of a structured early rehabilitation program significantly improves functional capacity, peripheral and respiratory muscle strength, and reduces the length of stay in both the ICU and the hospital compared to the current standard care in lung transplant patients. This holds clinical relevance due to the need to optimize the postoperative period and enhance functional recovery in these patients, who often experience muscular and respiratory complications following surgery. Hypothesis and Methodology The hypothesis posited that early rehabilitation would have a positive effect, increasing exercise capacity, muscle strength, and reducing hospitalization days. To test this hypothesis, a randomized, controlled, and single-blind clinical trial with parallel groups was conducted in the ICU of the Hospital Universitari Vall d’Hebron. The methodology involved the inclusion of lung transplant patients who were randomized into two groups: one undergoing a structured early rehabilitation program and the other managed according to usual clinical practice. The intervention included muscle strengthening exercises, respiratory training, and early mobility with the aim of counteracting ICU-acquired muscle weakness, reducing frailty, and improving respiratory function. Variables such as peripheral and respiratory muscle strength, walking capacity assessed by the six-minute walk test, frailty incidence, and the length of stay in the ICU and hospital were evaluated. Results The results showed that the group undergoing early rehabilitation demonstrated a statistically significant improvement in peripheral and respiratory muscle strength, as well as exercise capacity at hospital discharge. Additionally, the incidence of frailty was significantly reduced compared to the control group. The length of stay in both the ICU and the total hospitalization was also shorter in the intervention group, highlighting the effectiveness of the early rehabilitation program in the postoperative recovery of lung transplant patients. Conclusions The thesis concludes that implementing an early rehabilitation program in lung transplant patients is effective in improving functional capacity and muscle strength, reducing frailty, and significantly decreasing hospital stay duration. This suggests that early, structured rehabilitation intervention can be a critical component in optimizing postoperative outcomes and enhancing the quality of life in this patient population, representing a significant advancement in the clinical management of lung transplantation.

Keywords

Rehabilitació precoç; Early rehabilitation; Rehabilitación precoz; Réhabilitation précoce; Trasplantament de pulmó; Lung transplantation; Trasplante de pulmón; Transplantation pulmonaire; Fisioteràpia respiratòria; Respiratory physiotherapy; Fisioterapia respiratoria; Physiothérapie respiratoire

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

bpp1de1.pdf

8.134Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)