valoración geriátrica integral en pacientes de edad avanzada con patología benigna hepatobiliopancreática

Abstract

Introducció: Cada cop és més comú observar la tendència de la societat a comptar amb individus més longeus, sent evident que existeix una expectativa de vida global creixent al món occidental. Aquesta circumstància, però, també és motiu que els perfils epidemiològics es transformin dia a dia i algunes malalties relacionades amb l'edat siguin paral·lelament més prevalents. La valoració geriàtrica integral (VGI) permet abordar la confluència dels diferents factors que contribueixen a la complexitat clínica de persones d'edat avançada. Aquest fet reafirma que la VGI és una eina fonamental en la cura perioperatòria en aquesta població. Aquesta tesi va ser dissenyada amb l‟objectiu principal d‟analitzar l‟impacte de la Valoració Geriàtrica Integral mitjançant la utilització d‟escales d‟avaluació específiques en pacients d‟edat avançada amb patologia benigna hepatobiliopancreàtica. Mètodes: Es va realitzar un estudi observacional prospectiu que va incloure un total de 140 pacients ancians (majors de 75 anys) diagnosticats de malaltia hepatobiliar-pancreàtica (HBP) benigna. Els pacients van ser dividits en tres grups segons la seva edat: Grup 1: 75-79 anys; Grup 2: 80-84 anys; Grup 3: 85 anys i més. Es va dur a terme una VGI amb diferents escales: Índex de Barthel, Índex de Pfeiffer, Índex de Charlson i Escala de Fragilitat, a l'ingrés i seguiment als 90 dies de l'alta hospitalària per analitzar la seva influència en la morbiditat, estada mitjana hospitalària, complicacions quirúrgiques i mortalitat. Resultats: No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els pacients tractats de manera conservadora o els intervinguts quirúrgicament, independentment de ledat. No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els pacients tractats de manera conservadora o els intervinguts quirúrgicament, independentment de les escales utilitzades, excepte en el cas de l'índex de Barthel (p=0,001). Pel que fa a complicacions als diferents grups d'edat, s'aprecien diferències estadísticament significatives (p=0,033) a nivell global. Les complicacions Grau I són les que es presenten majoritàriament als tres grups etaris en percentatges pràcticament iguals. Finalment, en el grup de pacients amb un Barthel ≤ 60, hi va haver complicacions més grans, la qual cosa vol dir que aquesta escala és una eina excel·lent per determinar morbimortalitat a curt i mitjà termini en els pacients d'edat avançada. (p=0,037). Conclusions: • L'índex de Barthel i l'índex de Charlson són les escales més adequades a la Valoració Geriàtrica Integral per valorar el risc de mortalitat i morbiditat en pacients d'edat avançada amb patologia hepatobiliopancreàtica benigna. • Als pacients d'edat avançada amb patologia benigna hepatobiliopancreàtica, la decisió de la millor opció terapèutica no està condicionada per l'edat. • Encara que no s'ha establert una associació entre la valoració geriàtrica integral i l'opció terapèutica oferta als pacients, en termes generals es pot observar que, malgrat l'edat avançada, la mortalitat en pacients quirúrgics va estar molt per sota dels que van rebre tractament mèdic. Per això, cal un abordatge multidisciplinari per consensuar línies d'acció que millorin directament el diagnòstic, el tractament i la qualitat de vida d'aquesta població.

Introducción: Cada vez es más común observar la tendencia de la sociedad a contar con individuos más longevos, siendo evidente que existe una expectativa de vida global creciente en el mundo occidental. Sin embargo, esta circunstancia también es motivo de que los perfiles epidemiológicos se transformen día con día y algunas enfermedades relacionadas con la edad sean paralelamente más prevalentes. La Valoración Geriátrica Integral (VGI), permite abordar la confluencia de los diferentes factores que contribuyen a la complejidad clínica de personas de edad avanzada. Este hecho reafirma que la VGI es una herramienta fundamental en el cuidado perioperatorio en esta población. Esta tesis fue diseñada con el objetivo principal de analizar el impacto de la Valoración Geriátrica Integral mediante la utilización de escalas de evaluación específicas en pacientes de edad avanzada con patología benigna hepatobiliopancreática. Métodos: Se realizó un estudio observacional prospectivo que incluyó un total de 140 pacientes ancianos (mayores de 75 años) diagnosticados de enfermedad hepatobiliar-pancreática (HBP) benigna. Los pacientes fueron divididos en tres grupos según su edad: Grupo 1: 75-79 años; Grupo 2: 80-84 años; Grupo 3: 85 años y más. Se llevó a cabo una VGI con diferentes escalas: Índice de Barthel, Índice de Pfeiffer, Índice de Charlson y Escala de Fragilidad, al ingreso y al seguimiento a los 90 días del alta hospitalaria para analizar su influencia en la morbilidad, estancia media hospitalaria, complicaciones quirúrgicas y mortalidad. Resultados: No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre los pacientes tratados de forma conservadora o los intervenidos quirúrgicamente, independientemente de la edad. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre los pacientes tratados de forma conservadora o los intervenidos quirúrgicamente, independientemente de las escalas utilizadas, excepto en el caso del índice de Barthel (p=0,001). En cuanto a complicaciones en los diferentes grupos de edad, se aprecian diferencias estadísticamente significativas (p=0,033) a nivel global. Las complicaciones Grado I son las que se presentan mayoritariamente en los tres grupos etarios en porcentajes prácticamente iguales. Finalmente, en el grupo de pacientes con un Barthel ≤ 60, hubo complicaciones mayores, lo que quiere decir que esta escala es una excelente herramienta para determinar morbimortalidad a corto y mediano plazo en los pacientes de edad avanzada. (p=0,037). Conclusiones: • El índice de Barthel y el índice de Charlson, son las escalas más adecuadas en la Valoración Geriátrica Integral para valorar el riesgo de mortalidad y morbilidad en pacientes de edad avanzada con patología hepatobiliopancreática benigna. • En los pacientes de edad avanzada con patología benigna hepatobiliopancreática, la decisión de la mejor opción terapéutica no está condicionada por la edad. • Aunque no se ha establecido una asociación entre la Valoración Geriátrica Integral y la opción terapéutica ofrecida a los pacientes, en términos generales se puede observar que, a pesar de la edad avanzada, la mortalidad en pacientes quirúrgicos, estuvo muy por debajo de los que recibieron tratamiento médico. Por lo anterior, es necesario un abordaje multidisciplinario para consensuar líneas de acción que mejoren directamente el diagnóstico, tratamiento y calidad de vida de esta población.

Introduction: It is increasingly common to observe the tendency of societies to have increasingly longer-lived individuals, and it is evident that there is a growing global life expectancy in the Western world. Epidemiological profiles are changing daily, and some age-related diseases are becoming more prevalent. The Comprehensive Geriatric Assessment (CGA) allows us to address the confluence of different factors contributing to older adults' clinical complexity. This study was designed to analyze the clinical utility of comprehensive geriatric assessment on the clinical outcomes of managing benign hepatobiliary and pancreatic diseases in elderly patients. Methods: A prospective observational study was carried out that included a total of 140 elderly patients (over 75 years old) diagnosed with benign hepatobiliary-pancreatic disease. The patients were divided into three groups according to age: Group 1: 75-79 years; Group 2: 80-84 years old; Group 3: 85 years and older. A comprehensive geriatric assessment was performed with different scales: Barthel Index, Pfeiffer Index, Charlson Index, and Frailty Scale, upon admission and at follow-up 90 days after hospital discharge, to analyze its influence on morbidity, hospital stay, and complications: surgeries and mortality. Results: No statistically significant differences were found between patients treated conservatively or those who underwent surgery, regardless of age. No statistically significant differences were found between patients treated conservatively or those who underwent surgery, irrespective of the scales used, except for the Barthel index (p=0.001). Regarding complications in the different age groups, there are statistically significant differences (p=0.033) globally, with Grade I complications occurring mainly in the three age groups in practically equal percentages. In patients with a Barthel ≤ 60, these patients with a lower Barthel score had more significant complications. (p=0.037). Conclusions: • The Barthel index and the Charlson index are the most appropriate scales in the Comprehensive Geriatric Assessment to assess the risk of mortality and morbidity in elderly patients with benign hepatobiliary-pancreatic pathology. • In elderly patients with benign hepatobiliary-pancreatic pathology, the decision on the best therapeutic option is not conditioned by age. • Although an association has not been established between the Comprehensive Geriatric Assessment and the therapeutic option offered to patients, in general terms it can be observed that, despite advanced age, mortality in surgical patients was much lower than in those who received medical treatment. Therefore, a multidisciplinary approach is necessary to agree on lines of action that directly improve the diagnosis, treatment and quality of life of this population.