CULTIVANT SOBIRANIA ALIMENTÀRIA A LA CIUTAT: Agricultura urbana, conflictes i reproducció social a Barcelona

Abstract

En un context de crisi socioecològica caracteritzat pel canvi climàtic, la degradació ambiental i l'augment de les desigualtats socials, la crisi alimentària emergeix com una de les seves manifestacions més severes, causada per l'agricultura industrial dominant. Les solucions institucionals proposades no han sigut suficients, perquè perpetuen les desigualtats i afavoreixen les grans corporacions agroindustrials. Com a resposta, la sobirania alimentària, desenvolupada pels moviments camperols i indígenes, La Vía Campesina, promou una transformació radical del sistema alimentari, proposant un control directe i democràtic dels sistemes agroalimentaris per part de les comunitats. Aquest moviment s’ha expandit a les ciutats del nord global, amb l’agricultura urbana com una de les seves pràctiques destacades. Tant l’agricultura urbana com les feines de reproducció social, realitzades majoritàriament per dones, han estat històricament subestimades. La tesi examina com les lluites per la sobirania alimentària a les ciutats del nord global contribueixen a abordar les injustícies socioecològiques, i n’explora els moviments socials que busquen transformar les relacions de poder mitjançant l’agricultura urbana, amb un enfocament especial pel que fa la perspectiva de gènere. Concretament, analitza la relació entre cultivar la ciutat i el desig de canvi socioecològic per transformar les dinàmiques de poder. Els objectius principals són: (1) entendre com l’organització col•lectiva de l’agricultura urbana, com a canvi en les relacions de poder, contribueix a construir la sobirania alimentària, i (2) examinar el paper de les dones i les perspectives feministes en aquest procés. La recerca inclou dos casos d'estudi a Barcelona: un històric, el de l’agricultura urbana durant la guerra civil espanyola (1936-1939), i un altre d’actual, sobre els projectes d’horts urbans col•lectius. La tesi planteja una mirada històrica per desenvolupar un pensament reflexiu sobre les dificultats, èxits i fracassos en el passat, i per suggerir alternatives que s'ajustin als contextos actuals. S’utilitza un enfocament metodològic mixt, que combina mètodes qualitatius, històrics, etnogràfics i elements quantitatius. La recerca històrica inclou visites a arxius, revisió de documents, fotografies, films i entrevistes amb supervivents de la guerra civil. Per la fase contemporània, s’han aplicat metodologies etnogràfiques i feministes, amb participació en moviments activistes, entrevistes, converses informals i l’anàlisi de documents d’organitzacions; que ha contribuït a enriquir la teoria amb les experiències de l’activisme. A través de l’elaboració de quatre articles acadèmics, la tesi explica com l'agricultura urbana ha sigut un espai de resistència i reivindicació, amb les dones com a força essencial en la producció i la reproducció social. S’aporten contribucions empíriques i teòriques als estudis de geografia crítica urbana, en especial feminista, d’historiografia socioambiental i d’ecologia política. Es descobreixen les formes com la rereguarda barcelonina cultivava els seus propis aliments, i es revela un aspecte poc conegut d'aquest període. Es contraresta la percepció de l'agricultura urbana com una activitat marginal mostrant-la com una pràctica essencial, sobretot en contextos d'excepcionalitat. Es posa en relleu el paper essencial de les dones com a “forces de reproducció” social als espais urbans i els reptes a què s’enfronten. En l’aspecte teòric, la tesi enriqueix la comprensió de la sobirania alimentària urbana, al vincular-la a l'autogestió col•lectiva i a les teories de la reproducció social.

En un contexto de crisis socioecológica caracterizado por el cambio climático, la degradación ambiental y el aumento de las desigualdades sociales, la crisis alimentaria emerge como una de sus más severas manifestaciones, causada por la agricultura industrial dominante. Las soluciones institucionales propuestas no han sido suficientes, ya que perpetúan las desigualdades y favorecen a las grandes corporaciones agroindustriales. Como respuesta, la soberanía alimentaria, desarrollada por los movimientos campesinos e indígenas, La Vía Campesina, promueve una transformación radical del sistema alimentario, proponiendo un control directo y democrático de los sistemas agroalimentarios por parte de las comunidades. Este movimiento se ha expandido a las ciudades del norte global, con la agricultura urbana como una de sus destacadas prácticas. Tanto la agricultura urbana como los trabajos de reproducción social, realizados mayoritariamente por mujeres, han sido históricamente subestimados. La tesis examina cómo las luchas por la soberanía alimentaria en las ciudades del norte global contribuyen a abordar las injusticias socioecológicas, explorando movimientos sociales que buscan transformar las relaciones de poder mediante la agricultura urbana con un enfoque especial en la perspectiva de género. Concretamente, analiza la relación entre cultivar la ciudad y el deseo de cambio socioecológico para transformar las dinámicas de poder. Los objetivos principales son: (1) entender cómo la organización colectiva de la agricultura urbana contribuye a construir la soberanía alimentaria, y (2) examinar el papel de las mujeres y las perspectivas feministas en este proceso. La investigación incluye dos casos de estudio en Barcelona: uno histórico, el de la agricultura urbana durante la guerra civil española (1936-1939), y otro actual, sobre los proyectos de huertos urbanos colectivos. La tesis plantea una mirada histórica para desarrollar un pensamiento reflexivo sobre las dificultades, logros y fracasos en el pasado, para sugerir alternativas que se ajusten a los contextos actuales. Se utiliza un enfoque metodológico mixto, combinando métodos cualitativos, históricos, etnográficos y elementos cuantitativos. La investigación histórica incluye visitas a archivos, revisión de documentos, fotografías películas y entrevistas con supervivientes de la guerra civil. Por la fase contemporánea, se han aplicado metodologías etnográficas y feministas, con participación en movimientos activistas, entrevistas, conversaciones informales y el análisis de documentos de organizaciones; que ha contribuïdo a enriquecer la teoria con las experiencias del activismo. A través de la elaboración de cuatro artículos académicos, la tesis explica cómo la agricultura urbana ha sido un espacio de resistencia y reivindicación, con las mujeres como fuerza esencial en la producción y la reproducción social. Se aportan contribuciones empíricas y teóricas a los estudios de geografía crítica urbana, especialmente feminista, de historiografía socioambiental y de ecología política. Se descubren las formas como la retaguardia barcelonesa cultivaba sus propios alimentos, revelando un aspecto poco conocido de este período. Se contrarresta la percepción de la agricultura urbana como una actividad marginal mostrándola como una práctica essencial, sobre todo en contextos de excepcionalidad. Se pone de relieve el papel esencial de las mujeres como “fuerzas de reproducción” social en los espacios urbanos, y los retos a los que se enfrentan. A nivel teórico, la tesis enriquece la comprensión de la soberanía alimentaria urbana, vinculándola a la autogestión colectiva y a las teorías de la reproducción social.

In a context of socio-ecological crisis characterised by climate change, environmental degradation and increasing social inequalities, the food crisis emerges as one of the most severe manifestations, caused by dominant industrial agriculture. The institutional solutions proposed have not been sufficient, as they perpetuate inequalities and favour large agribusiness corporations. In response, food sovereignty, developed by peasant and indigenous movements, La Vía Campesina, promotes a radical transformation of the food system, proposing direct and democratic control of agri-food systems by communities. This movement has expanded to the cities of the global north, with urban agriculture as one of its prominent practices. Both urban agriculture and social reproduction work, mostly carried out by women, have historically been undervalued. The thesis examines how struggles for food sovereignty in cities of the global north contribute to addressing the socio-ecological injustices, exploring social movements that seek to transform power relations through urban agriculture with a special focus on gender. Specifically, it analyses the relationship between cultivating the city and the desire for socio-ecological change and to transform power dynamics. The main objectives are: 1) to understand how the collective organisation of urban agriculture contributes to building food sovereignty; and 2) to examine the role of women and feminist perspectives in this process. The research includes two case studies in Barcelona: a historical one, on urban agriculture during the Spanish Civil War (1936-1939), and a current one, on collective urban garden projects. The thesis takes a historical perspective to develop reflective thinking on the difficulties, achievements and failures in the past, in order to suggest alternatives that fit current contexts. A mixed methodological approach is used, combining qualitative, historical and feminist ethnographic and quantitative elements. The historical research includes visits to archives, review of documents, photographs and films, and interviews with survivors of the Civil War. For the contemporary phase, ethnographic and feminist methodologies have been applied, with participation in activist movements, interviews, informal conversations and the analysis of organisational documents, contributing to a theory enriched by the experiences of activists. Through the elaboration of four academic articles, the thesis explains how urban agriculture has been a space of resistance and reclamation, with women as essential forces in production and social reproduction. Empirical and theoretical contributions are made to critical urban geography, especially feminist, socio-environmental historiography and political ecology. It uncovers the ways in which the Barcelona rearguard grew its own food, revealing a little-known aspect of this period. It counters the perception of urban agriculture as a marginal activity, showing it as an essential practice especially in contexts of crisis. It highlights the essential role of women as social “forces of reproduction” in urban spaces, and the challenges they face. On a theoretical level, the thesis enriches the understanding of urban food sovereignty, linking it to collective self-management and social reproduction theories.