dc.contributor.author
Eudave Rosales, David Osvaldo
dc.date.accessioned
2025-01-03T10:40:17Z
dc.date.available
2025-01-03T10:40:17Z
dc.date.issued
2024-12-04
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/693197
dc.description.abstract
A partir de les idees centrals que en la història de l'art el temps es comporta en formes anacròniques i/o intempestives, que, per tant, els anomenats textos clàssics conformen un substrat present en la contemporaneïtat, que allò contemporani implica una mirada externa al temps propi i que tota posada en escena d'un text-font és un acte de reescriptura escènica, analitza diverses formes en què aquest procés de posada en escena de textos clàssics contribueix a la configuració de la contemporaneïtat teatral, a través de l'anàlisi d'estratègies d'abordatge, pressupostos teòrics i recursos i troballes estètiques de diferents creadors escènics.
Per això, pren com a corpus les posades en escena shakespeareanes de tres directors europeus contemporanis realitzades entre 1990 i 2010: Ein Sommernachtstraum (2006), Othello (2010) i Hamlet (2008), de Thomas Ostermeier amb la Schaubühne am Lehniner Platz; Julius Caesar (1990), Needcompany’s Macbeth (1996) i Needcompany’s King Lear (2000), de Jan Lauwers amb la Needcompany, i Amleto. La veemente esteriorità della morte di un mollusco (1992) i Giulio Cesare (1997), de Romeo Castellucci amb la Socìetas Raffaello Sanzio, que són estudiades a través de la mirada crítica de diversos corrents i instruments, entre els quals sobresurt l'obra de tres pensadors: Slavoj ?i?ek, Giorgio Agamben i Georges Didi-Huberman.
Destaca les diferències d'abordatge entre els tres directors: un acostament més aferrat al text-font, com si hagués estat escrit en el present, en el cas d'Ostermeier; la comprensió dels textos clàssics com una mena de plataforma d'aprenentatge, a Lauwers, i la dissolució del text en un acte d'iconoclàsia per escriure noves mitologies contemporànies, a Castellucci. Però també aborda els seus punts de contacte: principalment, la comprensió de la reescriptura escènica com una tasca política que qüestiona l'status quo, i l'ús de recursos escènics comuns, com la revisió de categories com la ficció i la representació, la preponderància al ús del cos com a mitjà expressiu i la construcció d’un llenguatge interdisciplinari personal.
A partir d'aquestes troballes, reafirma que aquests tres directors fan un ús conscient de la reescriptura escènica de textos clàssics com a forma de construcció d'un llenguatge teatral contemporani.
dc.description.abstract
A partir de las ideas centrales de que en la historia del arte el tiempo se comporta en formas anacrónicas y/o intempestivas, de que, por ende, los llamados textos clásicos conforman un sustrato presente en la contemporaneidad, de que lo contemporáneo implica una mirada externa al tiempo propio y de que toda puesta en escena de un texto-fuente es un acto de reescritura escénica, analiza diversas formas en que este proceso de puesta en escena de textos clásicos contribuye a la configuración de la contemporaneidad teatral, a través del análisis de estrategias de abordaje, presupuestos teóricos y recursos y hallazgos estéticos de distintos creadores escénicos.
Para ello, toma como corpus las puestas en escena shakespeareanas de tres directores europeos contemporáneos realizadas entre 1990 y 2010: Ein Sommernachtstraum (2006), Othello (2010) y Hamlet (2008), de Thomas Ostermeier con la Schaubühne am Lehniner Platz; Julius Caesar (1990), Needcompany’s Macbeth (1996) y Needcompany’s King Lear (2000), de Jan Lauwers con la Needcompany, y Amleto. La veemente esteriorità della morte di un mollusco (1992) y Giulio Cesare (1997), de Romeo Castellucci con la Socìetas Raffaello Sanzio, que son estudiadas a través de la mirada crítica de diversas corrientes e instrumentos, entre los que sobresale la obra de tres pensadores: Slavoj ?i?ek, Giorgio Agamben y Georges Didi-Huberman.
Destaca las diferencias de abordaje entre los tres directores: un acercamiento más apegado al texto-fuente, como si hubiera sido escrito en el presente, en el caso de Ostermeier; la comprensión de los textos clásicos como una suerte de plataforma de aprendizaje, en Lauwers, y la disolución del texto en un acto de iconoclasia con el fin de escribir nuevas mitologías contemporáneas, en Castellucci. Pero también aborda sus puntos de contacto: principalmente, la comprensión de la reescritura escénica como una labor política que cuestiona el status quo, y el uso de recursos escénicos comunes, como la revisión de categorías como la ficción y la representación, la preponderancia en el uso del cuerpo como medio expresivo y la construcción de un lenguaje interdisciplinario personal.
A partir de estos hallazgos, reafirma que estos tres directores hacen un uso consciente de la reescritura escénica de textos clásicos como forma de construcción de un lenguaje teatral contemporáneo.
dc.description.abstract
Starting from the central ideas that in the history of art time behaves in anachronistic and/or untimely ways, therefore, that the so-called classical texts form a substratum present in contemporaneity, that the contemporary implies an external look at one’s own time and that any staging of a source-text is an act of scenic rewriting, it analyzes various ways in which this process of staging classical texts contributes to the configuration of theatrical contemporaneity, through the analysis of approach strategies, theoretical assumptions and aesthetic resources and findings of different scenic creators.
To do so, it takes as its corpus the Shakespearean productions of three contemporary European directors made between 1990 and 2010: Ein Sommernachtstraum (2006), Othello (2010) and Hamlet (2008), by Thomas Ostermeier with the Schaubühne am Lehniner Platz; Julius Caesar (1990), Needcompany’s Macbeth (1996) and Needcompany’s King Lear (2000), by Jan Lauwers with the Needcompany, and Amleto. La veemente esteriorità della morte di un mollusco (1992) and Giulio Cesare (1997), by Romeo Castellucci with the Socìetas Raffaello Sanzio, which are studied through the critical eye of various currents and instruments, among which the work of three thinkers stands out: Slavoj ?i?ek, Giorgio Agamben and Georges Didi-Huberman.
It highlights the differences in approach between the three directors: a closer rapprochement to the source-text, as if it had been written in the present, in the case of Ostermeier; the understanding of classical texts as a kind of learning platform, in Lauwers, and the dissolution of the text in an act of iconoclasm in order to write new contemporary mythologies, in Castellucci. But it also addresses their points of contact: mainly, the understanding of scenic rewriting as a political task that questions the status quo, and the use of common scenic resources, such as the revision of categories such as fiction and representation, the preponderance in the use of the body as an expressive medium and the construction of a personal interdisciplinary language.
Based on these findings, it confirms that these three directors make conscious use of the scenic rewriting of classical texts as a way of shaping a contemporary theatrical language.
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Teatre contemporani
dc.subject
Contemporary theatre
dc.subject
Teatro contemporáneo
dc.subject
Reescriptura escènica
dc.subject
Scenic rewriting
dc.subject
Reescritura escénica
dc.subject
Crítica de arte
dc.subject.other
Ciències Humanes
dc.title
La reescritura escénica de los clásicos en la configuración de la contemporaneidad teatral. Puestas en escena a partir de textos shakespeareanos de tres directores europeos: Thomas Ostermeier, Jan Lauwers y Romeo Castellucci (1990-2010)
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2025-01-03T10:40:16Z
dc.contributor.director
Santamaria, Núria
dc.contributor.tutor
Santamaria, Núria
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals