Parsing of subject-verb agreement in the acquisition of catalan and german

Abstract

Aquesta tesi explora la concordança subjecte-verb en nens i infants, abordada mitjançant metodologies offline i online. A l’estudi 1, presento dos experiments. L’experiment 1 reprodueix l’estudi de Pérez-Leroux (2005), que se centra en l’anàlisi implícita (parsing) del nombre (singular, plural) i oracions amb subjectes explícits i nuls entre els nens catalanoparlants. Un total de 111 nens (edats: 2;4–6;9) i 62 adults van participar en una tasca de correspondència oració-imatge. Els resultats mostren que els nivells d’anàlisi adulta estan per sobre de l’atzar en totes les condicions excepte en la condició de subjecte nul singular, on els nens tenien un comportament a nivell de l’atzar. L’experiment 2 introdueix un distractor numèric als mateixos ítems experimentals. El comportament va ser superior a l’atzar en totes les condicions i grups d’edat. Aquests resultats corroboren l’impacte de les diferències metodològiques en l’anàlisi de la concordança subjecte-verb, tal com van notar Brandt-Kobele & Höhle (2010) i Gonzalez-Gomez et al. (2017). Els resultats suggereixen que els retards observats en la concordança no es deuen a propietats específiques de la llengua, sinó que són artefactes metodològics. L’estudi 2 inclou dos experiments que utilitzen el Paradigma de Mirada Preferencial per analitzar l’adquisició primerenca de la concordança subjecte-verb en infants. L’experiment 1 mesura la durada de la mirada durant l’audició d’oracions amb SD ple i subjectes nuls en català. Els resultats mostren una preferència significativa de mirada cap a l’objectiu i, per tant, indica que els infants a partir dels 19.3 mesos poden analitzar correctament la concordança subjecte-verb en català. L’experiment 2 estén aquest paradigma a l’alemany. Inclou frases amb SD complet i subjectes pronominals en què els subjectes pronominals introdueixen ambigüitat a través del pronom sie ’ella/ells’ i forcen els infants a confiar en el verb per identificar el subjecte. L’anàlisi de la durada de la mirada va revelar de nou mirades significativament més llargues cap a l’objectiu en les condicions de SD ple i pronominal. Aquestes resultats demostren que els infants manifesten una competència sintàctica primerenca en l’anàlisi implícita de la concordança subjecte-verb, tant si adquireixen una llengua de subjecte nul com si adquireixen una llengua que no sigui de subjecte nul.

Esta tesis profundiza en la comprensión del análisis temprano de la concordancia sujeto-verbo (SV) en niños y bebés, utilizando metodologías tanto offline como online. En el Estudio 1, presento dos experimentos. El Experimento 1 replica el estudio de Pérez-Leroux (2005), centrándose en la comprensión del número (singular, plural) y las oraciones con sujetos explícitos y nulos entre niños hablantes de catalán. Participaron un total de 111 niños (rango de edad: 2;4-6;9) y 62 adultos en una tarea de emparejamiento oración-imagen. Los resultados mostraron que la proporción de la respuesta correcta fue significativamente superior al azar en todas las condiciones, excepto en la condición de singular con sujeto nulo, donde el desempeño de los niños no superó el nivel de azar. El Experimento 2 introdujo un distractor numeral en los mismos ítems experimentales. El desempeño fue significativamente superior al azar en todas las condiciones y grupos de edad. Estos resultados corroboran el impacto de las diferencias metodológicas en el análisis de la concordancia sujeto-verbo, como se ha señalado en estudios previos (Brandt-Kobele y Höhle, 2010; Gonzalez-Gomez et al., 2017). Los hallazgos sugieren que los retrasos observados en la comprensión de la concordancia no se deben a propiedades específicas del idioma, sino más bien a artefactos metodológicos. El Estudio 2 incluye dos experimentos que emplean el Paradigma de Preferencia de Mirada para analizar la adquisición temprana de la concordancia sujeto-verbo en infantes. El Experimento 1 midió la duración de la mirada mientras los infantes escuchaban oraciones con sujeto pleno y sujeto nulo en catalán. Los resultados mostraron una preferencia significativa de mirada hacia el objetivo, indicando que los infantes de tan solo 19,3 meses pueden procesar efectivamente la concordancia sujeto-verbo en catalán. El Experimento 2 extendió este paradigma al alemán; oraciones con sujetos plenos y sujetos pronominales; los sujetos pronominales introducían ambigüedad a través del pronombre "sie" (‘ella/ellos’), forzando a los infantes a depender del verbo para identificar al sujeto. Nuevamente, el análisis de la duración de la mirada reveló miradas significativamente más largas hacia el objetivo en las condiciones de sujeto pleno y pronominal. Estos hallazgos demuestran que los infantes exhiben una competencia sintáctica temprana en el análisis de la concordancia SV. Los resultados muestran que la trayectoria general de la adquisición de la concordancia es similar en todos los idiomas, independientemente de si los infantes están adquiriendo una gramática de sujeto nulo o de sujeto no nulo.

This dissertation delves into the understanding of the early parsing of subjectverb agreement in children and infants, approached through the lens of offline and online methodologies. In study 1, I present two experiments. Experiment 1 replicates the study by Pérez-Leroux (2005), focusing on the comprehension of number (singular, plural) and sentences with overt and null subjects among Catalan-speaking children. A total of 111 children (age range: 2;4–6;9) and 62 adults participated in a sentence-picture matching task. Results showed that performance was above chance for all conditions except the singular, null subject where children were at chance. Experiment 2 introduced a numeral distractor to the same experimental items. Performance was above chance for all conditions and age groups. These results corroborate the impact of methodological differences on the parsing of subjectverb agreement, as noted by Brandt-Kobele & Höhle (2010) and Gonzalez- Gomez et al. (2017). The findings suggest that the observed delays in agreement comprehension are not due to language-specific properties but rather methodological artifacts. Study 2 includes two experiments employing the Preferential Looking Paradigm to analyze the early acquisition of subjectverb agreement in infants. Experiment 1 measured gaze duration while infants listened to sentences with full DP and null-subjects in Catalan. The results showed a significant looking preference for the target, indicating that infants as young as 19.3 months can effectively parse subject-verb agreement in Catalan. Experiment 2 extended this paradigm to German; sentences with full DP and pronominal subjects; pronominal subjects introduced ambiguity through the pronoun sie ’she/they’, forcing infants to rely on the verb to identify the subject. Again, gaze duration analysis revealed significantly longer looks at the target in the Full-DP and the pronominal conditions. These findings demonstrate that infants exhibit early syntactic competence in parsing subject-verb agreement. The results show that the overall trajectory of agreement acquisition is similar across languages, whether infants are acquiring a null-subject or a non-null subject grammar.