Estrategias para avanzar hacia una atención integrada social y sanitaria para personas mayores en el entorno domiciliario.

Abstract

Els serveis socials i de salut necessiten (re)orientar-se cap a models d'atenció integrats i centrats en la persona que responguin a les demandes cada vegada més intenses, duradores i complexes de cures. L'objectiu és explorar i identificar diferents estratègies o palanques per al desenvolupament i implementació d'una atenció integrada social i sanitària per a persones majors que viuen en els seus domicilis a Catalunya.

La tesi comprèn quatre estudis que combinen mètodes quantitatius i qualitatius.

Estudi I, generem un consens sobre un model d'atenció sanitària i social integrada per a persones grans amb necessitats cròniques o complexes que viuen en els seus domicilis. Mètode e- Delphi modificat amb dues rondes. Ronda 1, partint d'un qüestionari elaborat a partir de la literatura, els experts van valorar la rellevància de 52 ítems. Ronda 2, en una discussió cara a cara, es van valorar els ítems que no van obtenir consens. Vam obtenir un alt consens, els experts van posar l'accent en un enfocament centrat en la persona i la comunitat, plans de treball personalitzats, lideratge compartit, innovació, sistemes digitals i equips transdisciplinars. Malgrat l'alt consens, observem àrees que requereix atenció, com la cultura professional.

Estudi II, descrivim la intensitat i les conseqüències de la prestació de cures per als cuidadors informals de persones supervivents de ictus amb diferents graus de dependència; i identifiquem factors associats a la qualitat de vida relacionada amb les cures i a la felicitat dels cuidadors. Anàlisi transversal de dades prospectives recollides en un estudi de cost-utilitat paral·lel a l'assaig clínic RACECAT. Van participar 132 parelles cuidador-persona cuidada. La majoria dels cuidadors eren dones. La intensitat de cures va oscil·lar entre una mitjana de 24h/setmana per a la dependència lleu i 40h/setmana per a la severa. Ser dona (coeff.-0,23;IC 95%:-0,40,-0,07), més hores de cura (-0,37;-0,53,-0,21) i la supervisió constant es van associar amb una major càrrega del cuidador independentment del grau de dependència. La càrrega del cuidador (0,46;0,30-0,61) i l'ansietat o depressió del receptor de la cura (-0,19;-0,34,-0,03) es van associar amb una menor felicitat del cuidador. Això confirma la necessitat de desenvolupar intervencions de respir i de suport psicosocial al cuidador.

Estudi III, descrivim el disseny i desenvolupament d'una plataforma digital per a l'elaboració i monitoratge de plans de salut per a persones grans amb necessitats complexes d'atenció i usuàries d'un servei d'atenció domiciliària. Seguim un procés iteratiu centrat en l'usuari amb desenvolupament àgil, metodologies de recerca i el marc d'intervencions complexes. Persones grans, cuidadors i professionals sanitaris i socials van participar a través d'entrevistes, grups focals i consensos. Aquest nou procés de disseny podria inspirar el desenvolupament de solucions d'atenció digital integrades.

Estudi IV identifiquem estratègies d'implementació per a optimitzar l'accessibilitat, acceptabilitat i adaptabilitat de les intervencions de salut mòbil per a millorar l'activitat física en persones majors fràgils, mitjançant un procés de codisseny. Van participar persones grans, agents comunitaris i professionals sanitaris. Identifiquem 27 estratègies agrupades en: estratègies generals per a reduir les barreres; estratègies específiques per a facilitar l'ús d'aplicacions digitals; estratègies per a facilitar la participació en grups d'exercicis virtuals; i estratègies de suport extern. El rànquing d'estratègies, van ser: alfabetització digital, avaluació de capacitats digitals, suport tecnològic, seguiment telefònic setmanal, exercicis personalitzats i exercicis virtuals en grups petits.

Aquesta tesi és rellevant per a les polítiques i té aplicacions pràctiques per a gestors i professionals. La participació de les parts interessades va millorar el coneixement de les estratègies d'implementació adaptades al context. El disseny d'aquesta tesi, des del model fins a palanques específiques com els cuidadors, la tecnologia i la promoció de la salut és fonamental per a orientar futures línies de recerca enfocades en la implementació.

Los servicios sociales y de salud necesitan (re)orientarse hacia modelos de atención integrados y centrados en la persona que respondan a las demandas cada vez más intensas, duraderas y complejas de cuidados. El objetivo es explorar e identificar diferentes estrategias o palancas para el desarrollo e implementación de una atención integrada social y sanitaria para personas mayores que viven en sus domicilios en Cataluña.

La tesis comprende cuatro estudios que combinan métodos cuantitativos y cualitativos.

Estudio I, generamos un consenso sobre un modelo de atención sanitaria y social integrada para personas mayores con necesidades crónicas o complejas que viven en sus domicilios. Método e- Delphi modificado con dos rondas. Ronda 1, partiendo de un cuestionario elaborado a partir de la literatura, los expertos valoraron la relevancia de 52 ítems. Ronda 2, en una discusión cara a cara, se valoraron los ítems que no obtuvieron consenso. Obtuvimos un alto consenso, los expertos hicieron hincapié en un enfoque centrado en la persona y la comunidad, planes de trabajo personalizados, liderazgo compartido, innovación, sistemas digitales y equipos transdisciplinares. A pesar del alto consenso, observamos áreas que requiere atención, como la cultura profesional.

Estudio II, describimos la intensidad y las consecuencias de la prestación de cuidados para los cuidadores informales de personas supervivientes de ictus con diferentes grados de dependencia; e identificamos factores asociados a la calidad de vida relacionada con los cuidados y a la felicidad de los cuidadores. Análisis transversal de datos prospectivos recogidos en un estudio de coste-utilidad paralelo al ensayo clínico RACECAT. Participaron 132 parejas cuidador-persona cuidada. La mayoría de los cuidadores eran mujeres. La intensidad de cuidados osciló entre una media de 24h/semana para la dependencia leve y 40h/semana para la severa. Ser mujer (coeff.-0,23;IC 95%:-0,40,-0,07), más horas de cuidado (-0,37;-0,53,-0,21) y la supervisión constante se asociaron con una mayor carga del cuidador independientemente del grado de dependencia. La carga del cuidador (0,46;0,30-0,61) y la ansiedad o depresión del receptor del cuidado (-0,19;-0,34,-0,03) se asociaron con una menor felicidad del cuidador. Esto confirma la necesidad de desarrollar intervenciones de respiro y de apoyo psicosocial al cuidador.

Estudio III, describimos el diseño y desarrollo de una plataforma digital para la elaboración y monitorización de planes de salud para personas mayores con necesidades complejas de atención y usuarias de un servicio de atención domiciliaria. Seguimos un proceso iterativo centrado en el usuario con desarrollo ágil, metodologías de investigación y el marco de intervenciones complejas. Personas mayores, cuidadores y profesionales sanitarios y sociales participaron a través de entrevistas, grupos focales y consensos. Este novedoso proceso de diseño podría inspirar el desarrollo de soluciones de atención digital integradas.

Estudio IV identificamos estrategias de implementación para optimizar la accesibilidad, aceptabilidad y adaptabilidad de las intervenciones de salud móvil para mejorar la actividad física en personas mayores frágiles, mediante un proceso de codiseño. Participaron personas mayores, agentes comunitarios y profesionales sanitarios. Identificamos 27 estrategias agrupadas en: estrategias generales para reducir las barreras; estrategias específicas para facilitar el uso de aplicaciones digitales; estrategias para facilitar la participación en grupos de ejercicios virtuales; y estrategias de apoyo externo. El ranking de estrategias, fueron: alfabetización digital, evaluación de capacidades digitales, apoyo tecnológico, seguimiento telefónico semanal, ejercicios personalizados y ejercicios virtuales en grupos pequeños.

Esta tesis es relevante para las políticas y tiene aplicaciones prácticas para gestores y profesionales. La participación de las partes interesadas mejoró el conocimiento de las estrategias de implementación adaptadas al contexto. El diseño de esta tesis, desde el modelo hasta palancas específicas como los cuidadores, la tecnología y la promoción de la salud es fundamental para orientar futuras líneas de investigación enfocadas en la implementación.

Health and social services need to refocus themselves towards integrated, person centered models of care that answers to the increasingly intense, long-term and complex demands for care. The aim of this thesis is to explore and identify different strategies or levers for the development and implementation of integrated social and healthcare for older adults living at home in Catalonia. This thesis is structured into four studies that combine quantitative and qualitative methods.

Study I, we generated a consensus on a model of integrated health and social care for older adults with chronic or complex needs living at home. Modified e-Delphi method with two rounds. In Round 1, based on a literature-based questionnaire, the experts assessed the relevance of 52 items. In round 2, in a face-to-face discussion, items that did not reach consensus were assessed. High consensus was obtained, with experts emphasizing a person- and community-centered approach, personalized work plans, shared leadership, innovation, digital systems and transdisciplinary teams. Despite the high consensus, we highlighted areas that require attention, such as professional culture.

Study II, we describe the intensity and consequences of caregiving for informal caregivers of stroke survivors with different degrees of dependence; and identify factors associated with caregiving-related quality of life and caregiver happiness. Cross-sectional analysis of prospective data collected in a cost-utility study alongside the RACECAT trial in Catalonia. A total of 132 care receiver-caregiver pairs participated. The majority of the caregivers were women. The care intensity ranged from a mean of 24h/week for mild to 40h/week for severe dependence. Being a woman (coeff.-0.23; 95%CI: -0.40, -0.07), spending more time in care tasks (-0.37; -0.53, -0.21) and care receiver need of constant supervision (0.31; -0.47, -0.14) were associated with higher burden of care, irrespective of the degree of dependence. Caregiver burden (0.46; 0.30-0.61) and care receiver anxiety or depression (-0.19; -0.34, -0.03) were associated with lower caregiver happiness. This finding suggest the need to develop respite and psychosocial support interventions for caregiver.

Study III, we described the design and development of a digital platform for the development and monitoring of health plans for older adults with complex care needs and users of home care services. We followed an iterative process of usercentered, environmentally adapted design with agile development, research methodologies, and the framework of complex interventions. Older adults, caregivers, and health and social service professionals participates through interviews, focus groups, and consensus. This novel design process could inspire the development of integrated digital care solutions.

Study IV, we identified implementation strategies to optimize the accessibility, acceptability and adaptability of mobile health interventions to improve physical activity in frail older adults, through a co-design process. Older adults, community agents, and health professionals participated in this study. We identified 27 strategies grouped into: general strategies to reduce barriers, specific strategies to facilitate the use of a digital application, specific strategies to facilitate participation in virtual exercise groups, and specific strategies to facilitate external support. The ranking of strategies are digital literacy, digital skills assessment, technology support, weekly telephone follow-up, personalization exercises, and virtual exercises in small groups.

This thesis is policy relevant and the findings can have practical applications for managers and practitioners. The participation of all stakeholders has allowed us to obtain their perspectives and experiences, contributing to gaining knowledge of levers or implementation strategies adapted to the context. The overall design of this thesis, from the general concepts of the model, followed by the analysis of specific levers such as caregivers, technology, and health promotion, has been fundamental to guide future lines of research focused on implementation.