Modelos de Gestión de la diversidad cultural en centros de ocio educativo. Una herramienta para la cohesión social

Abstract

La diversitat cultural és una realitat molt present a les nostres societats, un quadre social configurat per l'augment progressiu de les immigracions i del creixement de nens i nenes, fills i nets d'immigrants. Aquesta realitat ens situa davant un debat polític, educatiu i social al voltant de temes d'identitat, convivència i models d'integració. Espanya és el quart país de l'OCDE al que més immigrants permanents van arribar en 2022, amb 471.800, un 27,4% més que en 2021 (OECD, 2023), incloent-hi migració de tipus humanitari, familiar o laboral, i la població total s'incrementa any rere any amb variacions d'un 1% interanual de mitjana total, i d'un 7,5% en població immigrant. La immigració suposa a l'octubre de 2023 un 17,6% del total poblacional d'Espanya. Del 13,8% que suposa la població en infantil entre 0 i 14 anys, un 5,9% són nascuts en altres països, i un 11,5% són de nacionalitat estrangera (dades 2021). En la majoria dels casos, les famílies nouvingudes són acompanyades per equips socioeducatius, especialitzats en l'oci educatiu i en l'acompanyament psicosocial, els quals afavoreixen el desenvolupament i la inclusió de nens i nenes, impactant directament en el desenvolupament personal d'aquests, així com de les comunitats i barris on resideixen. A través d'aquesta recerca ens interessa aprofundir en aquesta realitat i contribuir al seu millor coneixement. Els objectius de l'estudi són: 1. Conèixer la població immigrant de primera generació de nens i nenes (fins a 12 anys) atesa en el període 21-22 en els centres d'oci educatiu dels territoris de Catalunya i Euskadi. 2. Conèixer el model de gestió de la diversitat cultural des del qual es realitza la intervenció socioeducativa en l'àmbit dels centres socioeducatius. 3. Descriure i analitzar aspectes relacionats amb la gestió de la diversitat cultural (participació, oci inclusiu, competències interculturals, estratègia intercultural i barreres). 4. Aportar un qüestionari que permeti la quantificació i l'anàlisi de models de gestió de la diversitat cultural de qualsevol centre en base a les dimensions descrites. S'ha seguit una metodologia quantitativa descriptiva sobre una mostra de 151 centres socioeducatius que atenen menors de 12 anys i les seves famílies, en el període 21-22. Es recullen dades mitjançant un qüestionari elaborat i validat, i s'analitzen les dades amb el programa estadístic SPSS. Les conclusions suggereixen que la participació de nens i nenes migrants de primera generació en aquesta mena de centres és elevada (un 30% de mitjana, amb tendència a ser superior), i que els equips socioeducatius afronten una realitat complexa sobre la base d'un model que inclou l'oci educatiu i l'exercici de la participació com a pilars fonamentals de la intervenció. L'estudi finalitza realitzant una proposta per a optimitzar els programes socials i educatius sobre la base de l'enfocament intercultural.

La diversidad cultural es una realidad muy presente en nuestras sociedades, un cuadro social compuesto por el aumento progresivo de las inmigraciones y del crecimiento de niños y niñas, hijos y nietos de inmigrantes. Esta realidad nos sitúa ante un debate político, educativo y social sobre temas de identidad, convivencia y modelos de integración. España es el cuarto país de la OCDE al que más inmigrantes permanentes llegaron en 2022, con 471.800, un 27,4% más que en 2021 (OECD, 2023), incluyendo migración de tipo humanitario, familiar o laboral, y la población total se incrementa año tras año con variaciones de un 1% interanual de media total, y de un 7,5% en población inmigrante. La inmigración supone en octubre de 2023 un 17,6% del total poblacional de España. Del 13,8% que supone la población en infantil entre 0 y 14 años, un 5,9% son nacidos en otros países, y un 11,5% son de nacionalidad extranjera (datos 2021). En la mayoría de los casos, las familias recién llegadas son acompañadas por equipos socioeducativos, especializados en el ocio educativo y en el acompañamiento psicosocial, los cuales favorecen el desarrollo y la inclusión de niños y niñas, impactando directamente en el desarrollo personal de éstos, así como de las comunidades y barrios donde residen. A través de esta investigación nos interesa profundizar en esta realidad y contribuir a su mejor conocimiento. Los objetivos del estudio son: 1. Conocer la población inmigrante de primera generación de niños y niñas (hasta 12 años) atendida en el período 21-22 en los centros de ocio educativo de los territorios de Catalunya y Euskadi. 2. Conocer el modelo de gestión de la diversidad cultural desde el cual se realiza la intervención socioeducativa en el ámbito de los centros socioeducativos. 3. Describir y analizar aspectos relacionados con la gestión de la diversidad cultural (participación, ocio inclusivo, competencias interculturales, estrategia intercultural y barreras). 4. Aportar un cuestionario que permita la cuantificación y el análisis de modelos de gestión de la diversidad cultural de cualquier centro en base a las dimensiones descritas. Se ha seguido una metodología cuantitativa descriptiva sobre una muestra de 151 centros socioeducativos que atienden a menores de 12 años y sus familias, en el período 21-22. Se recogen datos mediante un cuestionario elaborado y validado, y se analizan los datos con el programa estadístico SPSS. Las conclusiones sugieren que la participación de niños y niñas migrantes de primera generación en este tipo de centros es elevada (un 30% de media, con tendencia a ser superior), y que los equipos socioeducativos afrontan una realidad compleja en base a un modelo que incluye el ocio educativo y el ejercicio de la participación como pilares fundamentales de la intervención. El estudio finaliza realizando una propuesta para optimizar los programas sociales y educativos en base al enfoque intercultural.

Cultural diversity is a present reality in our societies, a social framework composed of the progressive increase in immigration and the growth of children and grandchildren of immigrants. This reality places us on a political, educational and social debate on issues of identity, coexistence and models of integration. Spain is the fourth country in the OECD to which the most permanent immigrants arrived in 2022, with 471,800, 27.4% more than in 2021 (OECD, 2023), including humanitarian, family or work-related migration, and the total population increases year after year with variations of a total average year-on-year 1%, and 7.5% in the immigrant population. Immigration accounts for 17.6% of the total population in Spain in October 2023. In the 13.8% of the children between 0 and 14 years old, 5.9% are born in other countries, and 11.5% are of foreign nationality (data 2021). In most cases, newly arrived families are accompanied by socio-educational teams, specialized in educational leisure and psychosocial accompaniment, which favor the development and inclusion of children, directly impacting on the personal development of these, as well as the communities and neighborhoods where they reside. Through this research we are interested in deepening this reality and contributing to its best knowledge. The objectives of the study are: 1. Know the first generation immigrant population of children (up to 12 years old) attended in the 21-22 period in educational leisure centers in the territories of Catalonia and the Basque Country. 2. Know the model of management of cultural diversity from which socio-educational intervention is carried out in the field of socio-educational centers. 3. Describe and analyse aspects related to the management of cultural diversity (participation, inclusive leisure, intercultural skills, intercultural strategy and barriers). 4. To provide a questionnaire that allows the quantification and analysis of models of management of cultural diversity of any centre based on the dimensions described. A descriptive quantitative methodology has been followed on a sample of 151 socio-educational centers that care for children under 12 years and their families, in the period 21-22. Data is collected through an elaborated and validated questionnaire, and the data is analyzed with the SPSS statistical program. Conclusions suggest that the participation of first-generation migrant children in this type of center is high (on average 30%, with a tendency to be higher), and that socio-educational teams face a complex reality based on a model that includes educational leisure and the exercise of participation as fundamental pillars of intervention. The study ends by making a proposal to optimize social and educational programs based on the intercultural approach.