Habitat évolutif

Abstract

(English) Often, studying the multiple variations that a building undergoes is like taking a trip back in time. Discovering what is behind this transformation is like an open book for those who know how to read it, where very distant details are told that leave a mark and when that mark becomes visible, it is like returning to the beginning of that journey. It thus becomes a circle of relationships influenced by certain perceptible manifestations. However, on the other hand, most of these will be intangible and will be the ones that will truly determine the more or less adequate quality of what is acquired.

The transformation of the environment, conditioned by the existence of human nature, is influenced by multiple factors that affect a probable response to environmental stimuli. The need for shelter and a social setting must be satisfied through an architectural form and the order in the landscape that occurs there through all the instinctive tools that promote survival.

This is the case with the shanty towns that cluster around the motley industrial, French colonial area of the coastal city of Casablanca. A period of transition that goes from 1945 to 1956, between the end of colonialism and the beginnings of decolonization, where these slums, slums, slums or, more in line with their colonial origin, bidonvilles, proliferate as a paradigm and pathology.

In their attempt to structure and restructure the city in the face of these spontaneous masses that jeopardized the orderly growth of cities, new studies on the change in the coming scenario anticipate ideas and projects on the behaviors and ways of life that have arisen and imposed on the tables of performance. In mind, past and future forms of life seek balance on the direction of the anticipated city that only time in its knowledge will tell.

Faced with solutions of acquired interpretation, the contrasting stacks of courtyard houses as a genuine and deep-rooted way of understanding the Moroccan city, awaken in the consciousness of the natural passage of time an advance without a solution of continuity from a past that is still operational. The indeterminate spaces and the adaptation to the different needs as indispensable qualities in the possession of the homes will mark this premise imposed in the face of the inability to take another course other than that of adaptation to wrong situations, the object of European experimentations, where the building manifests as an incomplete assumption until the moment in which it is not inhabited or the individual is capable of appropriating it.

In its continuity and on the movement that causes what has already been learned, one more step establishes the development of prolonged growth. The conquest of height, the true upward evolution based on the synthesis of studies on the acquired or imposed place, its people, origins and its multiple errors as true tests of what is understood to last, a constant, a continued evolution to understand or extract an approximation to the so-called habitat.

(Català) Sovint, l'estudi de les múltiples variacions que pateix un edifici és com fer un viatge en el temps. Descobrir què hi ha darrere d'aquesta transformació és com un llibre obert per a qui sap llegir-lo, on hi ha detalls molt llunyans que van deixant empremta i quan aquesta empremta es converteix en visible, és com tornar a l'inici d'aquest viatge. Es converteix així en un cercle de relacions influenciat per determinades manifestacions perceptibles. D'altra banda, però, la majoria d'aquestes seran intangibles i seran les que veritablement determinaran l'escari més o menys adequat del que s'ha adquirit.

La transformació del medi, condicionat per l’existència de la naturalesa humana, es veu influenciada per múltiples factors que incideixen davant una probable resposta als estímuls ambientals. La necessitat de refugi i d'un escenari social s'ha de satisfer mitjançant una forma arquitectònica i l'ordre en el paisatge que sobrevé a través de totes les eines instintives que promocionen la supervivència.

Així passa amb els barris de barraques que s'agrupen al voltant de la bigarrada zona industrial, colonial francesa, de la ciutat costanera de Casablanca. Un període de transició que va des dels anys 1945 a 1956, entre el final del colonialisme i els començaments de la descolonització, on proliferen com a paradigma i patologia aquests tuguris, slums, viles misèria o, més d'acord amb la seva procedència colonial, bidonvilles.

En el seu intent per vertebrar i reestructurar la ciutat davant d'aquestes massives espontànies que feien perillar el creixement ordenat de les ciutats, nous estudis sobre el canvi a l'escenari futur anticipen idees i projectes sobre els comportaments i formes de vida sobrevingudes i imposades sobre les taules de actuació. Al cap, unes formes de vida passades i futures busquen l'equilibri sobre el rumb de la ciutat anticipada que només el temps en el seu saber dirà.

Davant de solucions d'interpretació adquirida, els apilaments contrapejats de cases-pati com a manera genuïna i arrelada d'entendre la ciutat marroquina, desperten en la consciència del transcurs natural del temps un avenç sense solució de continuïtat des d'un passat encara operatiu. Els espais indeterminats i l'adequació a les diferents necessitats com a qualitats indispensables en la possessió dels habitatges marcaran aquesta premissa imposada davant la incapacitat de prendre un altre rumb que no sigui el de l'adaptació a situacions equivocades, objecte d'experimentacions europees, on l'edifici es manifesta com un supòsit incomplet fins al moment en què no estigui habitat o l'individu sigui capaç d'apropiar-se'n.

En la seva continuïtat i sobre el moviment que provoca allò que ja s'ha après, un pas més estableix el desenvolupament d'un creixement prolongat. La conquesta de l'alçada, la veritable evolució ascensional sobre la síntesi dels estudis sobre el lloc adquirit o imposat, la seva gent, procedències i els seus múltiples errors com a veritables assajos del que s'ha entès per perdurar, una constant, una evolució continuada per entendre o extreure una aproximació a l'anomenat habitat.

(Español) A menudo, el estudio de las múltiples variaciones que sufre un edificio, es como hacer un viaje en el tiempo. El descubrir qué hay detrás de esa transformación es como un libro abierto para quien sabe leerlo, donde se cuentan detalles muy lejanos que van dejando huella y cuando esa huella se convierte en visible, es como volver al inicio de ese viaje. Se convierte así en un círculo de relaciones influenciado por determinadas manifestaciones perceptibles. Sin embargo, por otro lado, la mayoría de estas serán intangibles y serán las que verdaderamente determinarán el escario más o menos adecuado de lo adquirido.

La transformación del medio, condicionado por la existencia de la naturaleza humana, se ve influenciada por múltiples factores que inciden ante una probable respuesta a los estímulos ambientales. La necesidad de refugio y de un escenario social ha de satisfacerse mediante una forma arquitectónica y el orden en el paisaje que allí sobreviene a través de todas las herramientas instintivas que promocionan la supervivencia.

Así sucede con los barrios de chabolas que se agrupan alrededor de la abigarrada zona industrial, colonial francesa, de la ciudad costera de Casablanca. Un periodo de transición que va desde los años 1945 a 1956, entre el final del colonialismo y los comienzos de la descolonización, donde proliferan como paradigma y patología estos tugurios, slums, villas miseria o, más acorde con su procedencia colonial, bidonvilles.

En su intento por vertebrar y reestructurar la ciudad ante estas masivas espontáneas que hacían peligrar el crecimiento ordenado de las ciudades, nuevos estudios sobre el cambio en el escenario venidero anticipan ideas y proyectos sobre los comportamientos y formas de vida sobrevenidas e impuestas sobre las tablas de actuación. En mente, unas formas de vida pasadas y futuras buscan el equilibrio sobre el rumbo de la ciudad anticipada que sólo el tiempo en su saber dirá.

Ante soluciones de interpretación adquirida, los apilamientos contrapeados de casas-patio como manera genuina y arraigada de entender la ciudad marroquí, despiertan en la conciencia del transcurso natural del tiempo un avance sin solución de continuidad desde un pasado aún operativo. Los espacios indeterminados y la adecuación a las distintas necesidades como cualidades indispensables en la posesión de las viviendas marcarán esa premisa impuesta ante la incapacidad de tomar otro rumbo que no sea el de la adaptación a situaciones equivocadas, objeto de experimentaciones europeas, donde el edificio se manifiesta como un supuesto incompleto hasta el momento en el que no esté habitado o el individuo sea capaz de apropiarse de él.

En su continuidad y sobre el movimiento que provoca lo ya aprendido, un paso más establece el desarrollo de un crecimiento prolongado. La conquista de la altura, la verdadera evolución ascensional sobre la síntesis de los estudios sobre el lugar adquirido o impuesto, sus gentes, procedencias y sus múltiples errores como verdaderos ensayos de lo entendido para su perdurar, una constante, una evolución continuada para entender o extraer una aproximación al denominado habitat.