Edició crítica i estudi de Poesies (1921), de Joan Alcover

Abstract

[cat] Joan Alcover Maspons (Palma 1854-1926) és autor de dos llibres de poesia en català, Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1918), que va aplegar en el llibre Poesies. Edició completa (1921). Aquesta tesi doctoral ofereix una edició crítica d’aquest volum precedida per un estudi preliminar. De cada text editat, se n’ofereix una presentació, el text establert, una proposta de datació, el detall dels fenòmens mètrics més rellevants, el llistat de testimonis i l’aparat crític. L’aproximació a l’obra poètica d’Alcover que ofereix aquesta tesi es fa des de dues grans disciplines filològiques: l’ecdòtica i l’hermenèutica. L’ecdòtica o crítica textual vol garantir la fiabilitat del text, i ens permet, a més, entendre’l no com una construcció estàtica sinó dinàmica: gràcies a l’aparat crític genètic, assistim a les indecisions de l’autor a l’hora de fixar el text, i això n’il·lumina la comprensió. Alcover és un autor dels segles XIX i XX, i en aquests casos la filologia no treballa amb còpies pòstumes a partir de les quals s’intenta reconstruir un arquetip perdut, sinó que té al seu abast testimonis manuscrits autògrafs i edicions controlades per l’autor. A més a més, aquests testimonis sorgeixen, en el cas d’Alcover, en moments en què la normativització de la llengua catalana o bé encara no ha començat o bé es troba en les primeres fases del procés. D’acord amb la tradició d’edicions crítiques de textos catalans prefabrians, en aquesta edició crítica s’opta per oferir un text respectuós amb la morfologia, la sintaxi i el lèxic de l’original (lliçons substancials) però normalitzador pel que fa a les qüestions purament ortogràfiques (lliçons formals). La distinció entre el que és lingüísticament substancial i el que obeeix a una mera convenció gràfica no sempre és fàcil d’establir, i per això l’edició inclou una explicitació raonada dels criteris de transcripció adoptats. Partint del text fiable fixat amb les eines de la crítica textual, l’hermenèutica exerceix la funció de fer parlar els textos: interrogar-los tant per aclarir referents d’època com per fer-ne veure la vigència a l’hora de llegir-los des del present. Comentar els textos implica, doncs, un diàleg entre el text del passat (Poesies es va publicar fa més de cent anys) i les preocupacions i inquietuds del present. L’erudició de tall positivista permet situar-nos en el temps de l’autor i aclarir referents que només una tasca de reconstrucció històrica ens pot oferir; però d’acord amb Gadamer, l’hermenèutica no es limita a la reconstrucció del temps passat, cosa que ens abocaria a un eixorc historicisme, sinó que pretén interrogar els textos des del present, atenent a l’horitzó d’expectatives propi de cada nova generació de lectors. En el cas d’Alcover, a més a més, és important superar les lectures que redueixen el text a un mer document biogràfic: sense negar en absolut que el coneixement de la biografia de l’autor contribueix a la comprensió de molts dels poemes, cal posar en relleu la necessitat de respectar l’autonomia del text literari, que és molt més que un producte derivat d’una vivència biogràfica i molt més també que la mera segregació del món emocional de l’autor. D’aquesta manera, els lectors, que tenim una experiència biogràfica diferent de la de l’autor, podem llegir-ne els textos sentir-nos-en interpel·lats i sentint que hi podem abocar la nostra imaginació i la nostra experiència, diferents de les de l’autor. El text, deslliurat de la contingència biogràfica que n’ha estimulat la gènesi, té per als lectors una realitat autònoma que permet un gran nombre de possibilitats d’apropiació en l’acte de lectura. En definitiva, l’obra literària deixa de pertànyer a l’autor i al seu temps i passa a ser del lector. Barcelona, 30 de setembre del 2024

[eng] Joan Alcover (Palma 1854-1926) is the author of two books of poetry in Catalan, Cap al tard (1909) and Poemes bíblics (1918), which he collected in the book Poesies. Edició completa (1921). This doctoral thesis offers a critical edition of this volume preceded by a preliminary study. The approach to Alcover's poetic work offered by this thesis is made from two major philological disciplines: ecdotics and hermeneutics. Ecdotics aims to guarantee the reliability of the text, and it also allows us to understand it not as a static but a dynamic construction: thanks to the genetic critical apparatus, we witness the indecisions of the author in the time to fix the text, and this illuminates the understanding. Alcover is an author of the 19th and 20th centuries, and in these cases philology does not work with posthumous copies from which it tries to reconstruct a lost archetype, but has at its disposal autograph manuscript witnesses and editions controlled by the author. Starting from the reliable text fixed with the tools of textual criticism, hermeneutics performs the function of making the texts speak: interrogating them both to clarify historical references and to show their validity when reading them from the present. Commenting on the texts therefore implies a dialogue between the text of the past and the concerns of the present. Positivist erudition allows us to place ourselves in the author's time and clarify references that only a task of historical reconstruction can offer us; but according to Gadamer, hermeneutics is not limited to the reconstruction of the past, but aims to interrogate the texts from the present, attending to the horizon of expectations specific to each new generation of readers.