Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret
La videovigilància laboral és un fenomen de creixent rellevància als diferents sistemes jurídics del món, degut a l’expansió dels seus efectes sobre els drets fonamentals dels treballadors, especialment respecte a la privacitat i la protecció de dades personals. La introducció de noves tecnologies de la informació i comunicació i de la intel·ligència artificial en aquests mecanismes de control augmenten el seu potencial invasiu, obligant als estats a establir nous cossos normatius que regulin el problema i forçant als òrgans jurisdiccionals a elaborar nous criteris, amb la finalitat d’atorgar solucions protectores i equilibrades al conflicte. Aquest estudi busca determinar quina és la configuració jurídica de la videovigilància laboral a l’àmbit europeu i espanyol, a més d’analitzar, des d’una perspectiva comparada, si és possible traslladar les solucions plantejades en aquests sistemes al cas xilè. Això es realitzarà a través de l’estudi de l’evolució i ordenació actual del marc normatiu en aquests tres sistemes i, al mateix temps, es durà a terme un estudi exhaustiu de les sentències dictades sobre aquest fenomen, per tal de definir els criteris jurisprudencials aplicats, tot plegat des d’una perspectiva crítica. A nivell europeu estudiarem la rellevància del Conveni Europeu de Drets Humans i com s’ha plantejar la problemàtica de la videovigilància laboral a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, especialment des de l’òptica del dret a la privacitat. Respecte al Dret de la Unió Europea, s’examinarà la influència de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i, en clau evolutiva, les normes més rellevants en matèria de protecció de dades personals, passant per la derogada Directiva sobre Protecció de Dades 95/46/CE per, finalment, centrar-nos en el Reglament (UE) 2016/679 sobre Protecció de Dades Personals i les seves disposicions més rellevants. Estudiarem el marc normatiu espanyol i com l’ha influenciat la normativa i jurisprudència europea, així com la configuració i impacte que ha tingut la Llei Orgànica de Protecció de Dades 3/2018, identificant les diferents etapes de la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, proposant un model d’anàlisi ens abstracte pel problema de la videovigilància, intentant harmonitzar les diferents variables jurídiques aplicables al conflicte. Finalment, estudiarem l’estat del problema a Xile, tan des del seu enquadrament normatiu com des de la doctrina administrativa de la Dirección General del Trabajo i de la Corte Suprema, per a poder determinar si son aplicables els criteris de resolució europeus i espanyols al cas xilè. El tractament efectuat en aquest treball, tan des de l’òptica de l’estudi de la configuració normativa aplicable al problema, com de les solucions jurisprudencials ofertes fins ara, amb una plantejament crític i des d’una perspectiva comparada pel cas xilè, permet oferir propostes de millora actualitzades per afrontar de manera més amònica el problema de la videovigilància laboral, evitant l’actual dispersió de criteris i oferir una visió protectora dels drets fonamentals dels treballadors afectats per aquest fenomen.
La videovigilancia laboral es un fenómeno de creciente relevancia en los distintos sistemas jurídicos del mundo, en atención a la expansión de sus efectos en los derechos fundamentales de los trabajadores, especialmente respecto de la privacidad y la protección de datos personales. La introducción de tecnologías de la información y comunicación y de la inteligencia artificial en estos mecanismos de control, aumentan su potencial invasivo, obligando a los estados a la dictación de nuevos cuerpos normativos que regulen el problema y forzando a los órganos jurisdiccionales a elaborar nuevos criterios, con la finalidad de otorgar soluciones protectoras y equilibradas al conflicto. El presente estudio busca determinar cuál es la configuración jurídica de la videovigilancia laboral en el ámbito europeo y español, y, además, bajo una perspectiva comparada, analizar si es posible trasladar las soluciones planteadas en dichos sistemas al caso chileno. Esto se realizará a través del estudio de la evolución y ordenación actual del marco normativo en estos tres sistemas, y, al mismo tiempo, se efectuará un estudio exhaustivo de sentencias recaídas sobre el fenómeno, a efectos de definir los criterios jurisprudenciales aplicados, todo lo cual se abordará desde un punto de vista crítico. A nivel europeo estudiaremos la relevancia del Convenio Europeo de Derechos Humanos y cómo ha sido aplicado al problema de la videovigilancia laboral en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, especialmente desde la óptica del derecho a la privacidad. Respecto del derecho de la Unión Europea, se examinará la influencia de la Carta de Derechos Fundamentales de la UE y, en clave evolutiva, las normas más relevantes en materia de protección de datos personales, pasando por la derogada Directiva sobre Protección de Datos 95/46/CE, para finalmente, centrarnos en el Reglamento (UE) 2016/679 sobre Protección de Datos Personales y sus disposiciones más relevantes. Estudiaremos el marco normativo español y la influencia que ha tenido en ella la regulación europea y jurisprudencia europea en la materia, así como la configuración e impacto que ha tenido la Ley Orgánica de Protección de Datos 3/2018, identificando a su vez, las distintas etapas que ha tenido la jurisprudencia del Tribunal Constitucional y el Tribunal Supremo, proponiendo un modelo de análisis en abstracto para el problema de la videovigilancia, intentando armonizar las distintas variables jurídicas aplicables al conflicto. Finalmente, estudiaremos el estado del problema en Chile, tanto desde su encuadre normativo, así como de la doctrina administrativa de la Dirección del Trabajo y la jurisprudencia de la Corte Suprema, para así poder determinar si son aplicables los criterios de resolución europeos y españoles al caso chileno. El tratamiento efectuado en esta trabajo, tanto desde la óptica del estudio de la configuración normativa aplicable al problema, así como de las soluciones jurisprudenciales dadas hasta la fecha, con un planteamiento crítico y en perspectiva comparada para el caso chileno, permite brindar propuestas de mejora actualizadas para afrontar de manera más armónica el problema de la videovigilancia laboral, evitando la actual dispersión de criterios y ofrecer una visión protectora de los derechos fundamentales de los trabajadores que son afectados por este fenómeno.
Workplace video surveillance is a phenomenon of growing relevance in the different legal systems worldwide, due to its expanding impact on workers’ fundamental rights, especially with regard to privacy and personal data protection. The introduction of information and communication technologies, along with artificial intelligence, in these control mechanisms increases their invasive potential, requiring states to enact new regulatory frameworks to address the issue and pushing courts to develop new criteria in order to provide protective and balanced solutions to the conflict. This study aims to determine the legal configuration of workplace video surveillance in Europe and Spain and, from a comparative perspective, to analyze whether the solutions proposed in those systems can be applied to the Chilean case. This will be done through an examination of the evolution and current structure of the regulatory framework in these three systems. Additionally, an exhaustive review of case law on this phenomenon will be conducted to define the applied jurisprudential criteria, all approached from a critical perspective. At the European level, we will study the relevance of the European Convention on Human Rights and its application to the issue of workplace video surveillance in the jurisprudence of the European Court of Human Rights, especially from the standpoint of the right to privacy. Regarding European Union law, we will examine the influence of the EU Charter of Fundamental Rights and, from an evolutionary viewpoint, the most relevant rules on personal data protection, covering the repealed Data Protection Directive 95/46/EC, to finally focus on Regulation (EU) 2016/679 on Personal Data Protection and its most significant provisions. We will also study the Spanish regulatory framework and the influence that the European regulation and jurisprudence have had on it, as well as the configuration and impact of the Organic Law on Data Protection 3/2018. This includes identifying the various stages that the case law of the Constitutional Court and the Supreme Court, and proposing an abstract analysis model for the issue of video surveillance, aiming to harmonize the different legal variables applicable to the conflict. Finally, we will examine the status of the issue in Chile, considering both its regulatory framework and the administrative doctrine of the Labor Directorate and the jurisprudence of the Supreme Court, to assess the applicability of European and Spanish resolution criteria to the Chilean case. The approach taken in this work, both from the perspective of studying the applicable regulatory configuration to the issue and of reviewing the jurisprudential solutions provided to date, offers a critical and comparative perspective specifically applied to the Chilean case. This allows us to put forward updated proposals to address the challenges of workplace video surveillance more cohesively, aiming to reduce the current fragmentation of criteria and to support a protective vision of the fundamental rights of workers affected by this phenomenon.
Videovigilància laboral; Video surveillance; Videovigilancia laboral; Protecció de dades; Data protection; Protección de datos; Privacitat; Privacy; Privacidad
34 - Law. Jurisprudence
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
