Optimization of Pharmacological Treatment in Institutionalized Patients in Nursing Homes in Catalonia

Abstract

La població en residències de gent gran està augmentant, cosa que s’associa amb un increment de la fragilitat, la multimorbilitat, les malalties cròniques i la polifarmàcia. Com a resultat, els problemes relacionats amb els medicaments (PRM) són cada vegada més freqüents. Les revisions farmacològiques periòdiques, idealment realitzades per un equip multidisciplinari amb el suport de sistemes de suport a la decisió clínica, podrien ajudar a abordar aquest problema. No obstant això, aquestes revisions no es realitzen comunament. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va ser descriure les característiques dels pacients institucionalitzats, revisar els seus plans de medicació i avaluar l’impacte d’una intervenció consistent en la creació d’un equip multidisciplinari per avaluar de manera sistemàtica els plans de medicació. Això es va dur a terme a través de dos estudis multicèntrics diferents. En el primer estudi es va realitzar una anàlisi transversal per descriure les característiques dels pacients institucionalitzats, descriure la revisió dels plans de medicació i descriure les recomanacions per identificar PRM. En el segon estudi abans-després es va avaluar l'impacte de la intervenció d’un equip multidisciplinari en els resultats de la revisió de la medicació. L’equip multidisciplinari estava format per metges, infermers, treballadors socials i administratius d’atenció primària, clínics i infermers de les residències, un farmacèutic i un farmacòleg clínic, que actuava com a coordinador. El farmacòleg clínic revisava activament tots els medicaments prescrits per fer recomanacions, centrant-se en completar les dades absents, la retirada d’un medicament, la verificació o substitució d’un fàrmac i l’addició de nous medicaments. Es van incloure un total de 483 pacients de cinc residències de gent gran, amb una edat mitjana de 86,3 anys (DE 8,8), i el 72% eren dones. Tots els pacients, excepte un, tenien almenys una prescripció, amb una mitjana de 8,22 medicaments prescrits per pacient (DE 3,5). De mitjana, els pacients presentaven 17,4 problemes de salut (DE 5,6). La intervenció va resultar en recomanacions per a 398 pacients (82,4%), dels quals el 58,5% va seguir les recomanacions donades. Almenys un medicament va ser retirat en 293 pacients (60,7%), amb una mitjana de 2,3 medicaments retirats per pacient (DE 1,7). D’un total de 1.097 recomanacions realitzades, el 32,4% van ser seguides, i els medicaments retirats amb més freqüència van ser antipsicòtics, antidepressius, benzodiazepines, estatines i diürètics. En conclusió, existeix una alta prevalença de problemes de salut i polifarmàcia a les residències de gent gran a Catalunya. Els resultats demostren el valor d’un equip multidisciplinari, coordinat per un farmacòleg clínic, en la realització de revisions regulars de la medicació amb el suport dels sistemes de suport a la decisió clínica. Aquest enfocament ajuda a reduir els PRM i gestionar la polifarmàcia de manera més efectiva.

La población en residencias de ancianos está aumentando, lo que se asocia con un incremento de la fragilidad, la multimorbilidad, las enfermedades crónicas y la polifarmacia. Como resultado, los problemas relacionados con los medicamentos (PRM) son cada vez más frecuentes. Las revisiones farmacológicas periódicas, idealmente realizadas por un equipo multidisciplinario con el apoyo de sistemas de apoyo a la decisión clínica, podrían ayudar a abordar este problema. Sin embargo, estas revisiones no se realizan comúnmente. El objetivo principal de esta tesis doctoral fue describir las características de los pacientes institucionalizados, revisar sus planes de medicación y evaluar el impacto de una intervención consistente en la creación de un equipo multidisciplinario para evaluar de manera sistemática los planes de medicación. Esto se llevó a cabo a través de dos estudios multicéntricos diferentes. En el primer estudio se realizó un análisis transversal para describir las características de los pacientes institucionalizados, describir la revisión de los planes de medicación y describir las recomendaciones para identificar PRM. En el segundo estudio antes- después se evaluó el impacto de la intervención de un equipo multidisciplinario en los resultados de la revisión de la medicación. El equipo multidisciplinario estaba compuesto por médicos, enfermeros, trabajadores sociales y administrativos de atención primaria, clínicos y enfermeros de las residencias, un farmacéutico y un farmacólogo clínico, que actuaba como coordinador. El farmacólogo clínico revisaba activamente todos los medicamentos prescritos para hacer recomendaciones, centrándose en completar los datos ausentes, la retirada de un medicamento, la verificación o sustitución de un fármaco y la adición de nuevos medicamentos. Se incluyeron un total de 483 pacientes de cinco residencias de ancianos, con una edad media de 86,3 años (DE 8,8), y el 72% eran mujeres. Todos los pacientes, excepto uno, tenían al menos una prescripción, con un promedio de 8,22 medicamentos prescritos por paciente (DE 3,5). En promedio, los pacientes presentaban 17,4 problemas de salud (DE 5,6). La intervención resultó en recomendaciones para 398 pacientes (82,4%), de los cuales el 58,5% siguió las recomendaciones dadas. Al menos un medicamento fue retirado en 293 pacientes (60,7%), con un promedio de 2,3 medicamentos retirados por paciente (DE 1,7). De un total de 1.097 recomendaciones realizadas, el 32,4% fueron seguidas, y los medicamentos retirados con mayor frecuencia fueron antipsicóticos, antidepresivos, benzodiacepinas, estatinas y diuréticos. En conclusión, existe una alta prevalencia de problemas de salud y polifarmacia en las residencias de ancianos en Cataluña. Los resultados demuestran el valor de un equipo multidisciplinario, coordinado por un farmacólogo clínico, en la realización de revisiones regulares de la medicación con el apoyo de los sistemas de apoyo a la decisión clínica. Este enfoque ayuda a reducir los PRM y gestionar la polifarmacia de manera más efectiva.

The population in nursing homes is growing, which is associated with increased frailty, multimorbidity, chronic diseases, and polypharmacy. Consequently, medication-related problems (MRPs) are becoming more prevalent. Periodic pharmacological reviews, ideally conducted by a multidisciplinary team with the support of clinical decision support systems (CDSS), could help address this issue. However, such reviews are not commonly performed. The primary objective of this doctoral thesis was to describe institutionalized patients, systematically review their medication plans, and assess the impact of an intervention consisting of creating a multidisciplinary team to evaluate medication plans systematically. This was performed through two different studies. The first study was a cross-sectional analysis that described the characteristics of institutionalized patients, systematically reviewed their medication plans, and provided recommendations to identify MRPs. The second was a multicenter before-and-after study that assessed the impact of a multidisciplinary team intervention on medication review outcomes. The multidisciplinary team consisted of general practitioners, nurses, social and administrative workers from primary care, nursing home clinicians and nurses, a clinical pharmacist, and a clinical pharmacologist, who acted as the coordinator. The clinical pharmacologist actively reviewed all the prescribed medications to make recommendations, focused on the completion of absent data, drug withdrawal, verification of whether a drug was adequate, the substitution of a drug, and the addition of drugs. A total of 483 patients from five nursing homes were included, with a mean age of 86.3 years (SD 8.8), and 72% were female. All but one patient had at least one prescription, with an average of 8.22 prescribed drugs per patient (SD 3.5). On average, patients had 17.4 health-related problems (SD 5.6). The intervention resulted in recommendations for 398 patients (82.4%), with 58.5% of these patients following the recommendations given. At least one drug was discontinued in 293 patients (60.7%), with an average of 2.3 drugs withdrawn per patient (SD 1.7). Out of 1,097 recommendations made, 32.4% were followed, and the most frequently withdrawn drugs were antipsychotics, antidepressants, benzodiazepines, statins, and diuretics. In conclusion, there is a high prevalence of health-related problems and polypharmacy in nursing homes in Catalonia. The findings demonstrate the value of a multidisciplinary team, coordinated by a clinical pharmacologist, in conducting regular medication reviews with CDSS. This approach helps reduce MRPs and manage polypharmacy more effectively.