La interpelación al llamado heredero en Derecho civil catalán y su repudiación en caso de silencio.

Abstract

En la mayoría de las legislaciones civiles cabe la posibilidad de preguntar al heredero si acepta o repudia la herencia. La particularidad en derecho catalán -a diferencia de los demás derechos civiles del Estado- es que la inactividad del llamado tras ser requerido se interpreta legalmente como una repudiación hereditaria. De los principios romanos inspiradores del Derecho catalán se deriva que tal solución no es arbitraria, sino que la lógica consecuencia del principio de la delación y voluntaria aceptación de la herencia. Si el llamado a heredar no contesta, no es posible atribuirle derecho alguno, pues su adquisición depende esencialmente de su voluntad, de querer adquirir. En cambio, los sistemas legislativos que tras el requerimiento no contestado imponen la aceptación del heredero, se basan en el criterio germánico de adquisición inmediata de la herencia. En estos sistemas el heredero adquiere automáticamente, sin aceptación, y si alguien le requiere para que se manifieste, su silencio solo puede entenderse como conformidad a esa cualidad de heredero. Estos principios se confirman en los Derechos civiles de los países de nuestro entorno; las excepciones se derivan de otras influencias que inciden en esos mismos Derechos. Y si esto es así, es decir, si el heredero en Cataluña renuncia con el silencio en la interrogatio in iure porque jamás adquirió y no puede atribuírsele sin su consentimiento la herencia, algunas de las dificultades que en la práctica notarial ocasiona el artículo 461-12 del Código civil de Cataluña -que regula la materia- pueden allanarse.

A la majoria de les legislacions civils hi ha la possibilitat de preguntar a l'hereu si accepta o repudia l'herència. La particularitat en dret català -a diferència dels altres drets civils de l'Estat- és que la inactivitat del cridat després de ser requerit s'interpreta legalment com una repudiació hereditària. Dels principis romans inspiradors del dret català se'n deriva que aquesta solució no és arbitrària, sinó que la lògica conseqüència del principi de la delació i voluntària acceptació de l'herència. Si el cridat a heretar no contesta, no és possible atribuir-li cap dret, ja que la seva adquisició depèn essencialment de la seva voluntat, de voler adquirir. En canvi, els sistemes legislatius que, després del requeriment no contestat, imposen l'acceptació de l'hereu, es basen en el criteri germànic d'adquisició immediata de l'herència. En aquests sistemes l'hereu adquireix automàticament, sense acceptació, i si algú el requereix a fi que es manifesti, el seu silenci només es pot entendre com a conformitat amb aquesta qualitat d'hereu. Aquests principis es confirmen als Drets civils dels països del nostre entorn; les excepcions es deriven d'altres influències que incideixen en aquests mateixos Drets. I si això és així, és a dir, si l'hereu a Catalunya renuncia amb el silenci a la interrogatio in iure perquè mai no va adquirir i no se li pot atribuir sense el seu consentiment l'herència, algunes de les dificultats que a la pràctica notarial ocasiona l'article 461- 12 del Codi civil de Catalunya -que regula la matèria- es poden solucionar.