Hans Scharoun y la ciudad orgánica: otra mirada al fenómeno urbano moderno

Abstract

(English) German architect Hans Scharoun's (1893-1972) body of work (written, drawn and constructed) pays careful attention to the urban phenomenon of the modern city. One of the aims of this study is to indicate Scharoun's journey to rethink the city in a way which differed from that which was proposed by the neue Sachlichkeit or by the Charter of Athens in order to propose an organic approach which was similar to the approach taken by Hugo Häring, whose work held in high regard. In order to demonstrate Scharoun's continued interest in urban matters, the doctoral thesis will be structured into two parts. The first studies the architect's urban projects in chronological order up until the outbreak of WWII and the second explores postwar Scharoun's key concepts of urban matters. The impact of Camillo Sitte's work on Scharoun is reflected in the Dortmund and Prenzlau competitions which took place in 1919, his entry into expressionist circles is reflected in the glimpses of the Stadtkrone drawn for Gelsenkirchen (1920) and his definitive conversion to the principles of organicism becomes apparent in the competitions for Königsberg (1922) and Bochum (1925). Scharoun's return to Berlin throws him into the creative whirlwind of the great modern metropolis. He participated in the Friedrichstraße competition (1921), the ministerial gardens competition (1927) and the Reichstag extension competition (1927). Likewise, he built his first residential developments with private developers that would lead to his great commission of the interwar period, the Groβsiedlung Siemensstadt (1929-30). The organic and expressionist architecture of the German Neues Bauen in the interwar period lays the foundations for a new concept of city after the Second World War, alongside a need for the German culture to be rebuilt and a physically and mentally drained continent awaiting a social reformulation to redeem it. Hans Scharoun stood out amongst his peers for remaining in Germany during and after the Second World War. Within him the theoretical concepts of medieval city construction and baroque updated by Camillo Sitte, Hugo Häring's theories on organic architecture and new visions of the world of philosophers such as Jean Gebser or Ernst Cassirer come together to be able to propose not only a new architecture, but also a new vision of urban planning based on historical, human and spatial values. This research maintains that this new urban order arises from the concepts of Aperspective space outlined by Jean Gebser, of treating the city like a Satdtlandschaft (urban landscape) being manageable from the medium scale proposed by Scharoun via his design of the Wohnzelle (dwelling cells), first proposed in Friedrichshain and later of the Wohngehöfte (dwelling homesteads) in Charlottenburg-Nord. It also examines the mutative transformation in all possible scales at the moment of design and of the ever-present idea of a Raum der Mitte (central space) to which the whole design refers via the regulating lines. The thesis recovers three texts which have been left out of Scharoun's historiography, but which were published in Medizin und Städtebau (1957): "The urban structure and its transformation throughout history", "Organizational principles and concepts that can lead to urban structure" and "The meaning of spatial structure for the future of the city". Within these the mature Scharoun brings together his concern for a holistic explanation of the urban form, its transformation over time and its geographical scope as a mental framework to redesign the city. Hans Scharoun slowly decanted a theory and certain urban practices denoting the conditions for a new "organic" city, but also paved the way for a deontology of public space in a city that aspired to be more humane.

(Català) L'obra escrita, dibuixada i construïda de l'arquitecte alemany Hans Scharoun (1893-1972) mostra una atenció prou curosa al fenomen urbà de la ciutat moderna. En aquest treball s'intenta demostrar como Scharoun va emprendre un camí per repensar la ciutat diferent al plantejat des de la neue Sachlichkeit o la Carta d'Atenes per proposar una aproximació orgànica molt propera als plantejaments del seu admirat Hugo Häring. Amb l'objectiu de mostrar l'interès continuat de Scharoun pel fet urbà, la tesi doctoral s'estructura en dues parts. A la primera part, s'estudien de manera cronològica aquells projectes amb un caràcter més urbà de l'arquitecte fins a l'esclat de la 2a Guerra Mundial, mentre que, a la segona part, s'exploren aquells conceptes claus que defineixen allò urbà en el Scharoun de postguerra. Així, l'impacte de l'obra de Camillo Sitte es tradueix en els concursos de Dortmund i Prenzlau, ambdós de 1919, la seva entrada en els cercles expressionistes es reflecteix en les llampades de la Stadtkrone que dibuixa per a Gelsenkirchen (1920) i la seva conversió definitiva als principis del organicisme són ja visibles als concursos per a Königsberg (1922) o Bochum (1925). La tornada de Scharoun a Berlín l'empeny dins del remolí creatiu de la gran metròpoli moderna. Participa en el concurs de la Friedrichstraβe (1921), en el dels jardins ministerials (1927) o en el de l'ampliació del Reichstag (1927). Així mateix, construeix les seves primeres promocions residencials amb promotors privats que el conduiran al seu gran encàrrec del període d'entreguerres, la Groβsiedlung Siemensstadt (1929-30). L'arquitectura orgànica i expressionista del Neues Bauen alemany d'entreguerres assentarà les bases per a un nou concepte de ciutat després de la 2a Guerra Mundial, amb una cultura, l'alemanya, per reconstruir i un continent drenat física i mentalment a l'espera d'una reformulació social que el redimís. Hans Scharoun destacarà entre els seus companys per romandre a Alemanya durant i després de la 2a Guerra Mundial. En ell convergiran els conceptes teòrics de construcció de ciutat medieval i barroca reactualizats per Camillo Sitte, les teories d'Hugo Häring sobre l'arquitectura orgànica o les noves visions del món de filòsofs com Jean Gebser o Ernst Cassirer, per poder proposar no sols una nova arquitectura, sinó també una nova ordenació urbana basada en valors espacials, històrics i humans. La recerca defèn que aquesta nova ordenació naixeria dels conceptes d'espai aperspectiu enunciat per Jean Gebser, de tractar la ciutat como un Stadtlandschaft (paisatge urbà) controlable des de l'escala mitjana que proposava Scharoun amb el disseny de les Wohnzelle (cèl·lules residencials), primer a Friedrichshain, i de les Wohngehöfte (unitats veïnals), després a Charlottenburg-Nord, de la transformació per mutació a totes las escales possibles a l'hora de projectar i de la idea sempre present d'un Raum der Mitte (espai del centre) al que tot el projecte faria referència mitjançant l'eina dels traçats reguladors. La tesis recupera tres textos oblidats per la historiografia de Scharoun, però publicats a Medizin und Städtebau (1957): "L'estructura urbana i la seva transformació al llarg de la història", "Principis i conceptes organitzatius que poden conduir a l'estructura urbana" i "El significat de l'estructura espacial per al futur de la ciutat". En ells es recull la preocupació del Scharoun madur per una explicació holística de la forma urbana i les seves transformacions al llarg del temps i de l'àmbit geogràfic com a marcs mentals per a projectar la ciutat. Hans Scharoun va decantar lentament, doncs, una teoria i unes pràctiques urbanes on es donessin les condicions per a una nova ciutat "orgànica", però també va marcar el camí a seguir per a una deontologia de l'espai públic en una ciutat que aspirava a ser més humana.

(Español) La obra escrita, dibujada y construida del arquitecto alemán Hans Scharoun (1893-1972) muestra una cuidadosa atención al fenómeno urbano de la ciudad moderna. En el presente trabajo se intenta demostrar como Scharoun emprendió un camino para repensar la ciudad diferente al planteado desde la neue Sachlichkeit o la Carta de Atenas para proponer una aproximación orgánica muy cercana a los planteamientos de su admirado Hugo Häring. Con el objetivo de mostrar el continuado interés de Scharoun por el hecho urbano, la tesis doctoral se estructura en dos partes. En la primera parte, se estudian de manera cronológica los proyectos con un carácter más urbano del arquitecto hasta el estallido de la 2ª Guerra Mundial, mientras que, en la segunda parte, se exploran aquellos conceptos claves que definen lo urbano en el Scharoun de posguerra. Así, el impacto de la obra de Camillo Sitte se traduce en los concursos de Dortmund y Prenzlau, ambos de 1919, su entrada en los círculos expresionistas se refleja en los destellos de la Stadtkrone que dibuja para Gelsenkirchen (1920) y su definitiva conversión a los principios del organicismo son visibles ya en los concursos para Königsberg (1922) o Bochum (1925). La vuelta de Scharoun a Berlín lo envuelve en el torbellino creativo de la gran metrópolis moderna. Participa en el concurso de la Friedrichstraβe (1921), en el de los jardines ministeriales (1927) o en el de la ampliación del Reichstag (1927). Asimismo, construye sus primeras promociones residenciales con promotores privados que lo llevarán a su gran encargo del período de entreguerras, la Groβsiedlung Siemensstadt (1929-30). La arquitectura orgánica y expresionista del Neues Bauen alemán de entreguerras asentará las bases para un nuevo concepto de ciudad después de la 2ª Guerra Mundial, con una cultura, la alemana, por reconstruir y un continente drenado física y mentalmente a la espera de una reformulación social que lo redima. Hans Scharoun destacará entre sus compañeros por permanecer en Alemania durante y después de la 2ª Guerra Mundial. En él convergerán los conceptos teóricos de construcción de ciudad medieval y barroca reactualizados por Camillo Sitte, las teorías de Hugo Häring sobre la arquitectura orgánica o las nuevas visiones del mundo de filósofos como Jean Gebser o Ernst Cassirer, para poder proponer no solo una nueva arquitectura, sino también un nuevo ordenamiento urbano basado en valores espaciales, históricos y humanos. La investigación defiende que este nuevo ordenamiento nacería de los conceptos de espacio aperspectivo enunciado por Jean Gebser, de tratar la ciudad como un Stadtlandschaft (paisaje urbano) controlable desde la media escala que proponía Scharoun con el diseño de las Wohnzelle (células habitacionales), primero en Friedrichshain, y de las Wohngehöfte (unidades vecinales), después en Charlottenburg-Nord, de la transformación mutativa en todas las escalas posibles a la hora de proyectar y de la idea siempre presente de un Raum der Mitte (espacio del centro) al que todo el proyecto haría referencia a través de la herramienta de los trazados reguladores. La tesis recupera tres textos olvidados por la historiografía de Scharoun, pero publicados en Medizin und Städtebau (1957): "La estructura urbana y su transformación a lo largo de la historia", "Principios y conceptos organizativos que pueden conducir a la estructura urbana" y "El significado de la estructura espacial para el futuro de la ciudad". En ellos se recoge la preocupación del Scharoun maduro por una explicación holística de la forma urbana y sus transformaciones a lo largo del tiempo y del ámbito geográfico como marcos mentales para proyectar la ciudad. Hans Scharoun decantó lentamente, pues, una teoría y unas prácticas urbanas donde se dieran las condiciones para una nueva ciudad "orgánica", pero también marcó el camino a seguir para una deontología del espacio público en una ciudad que aspiraba a ser más humana.