dc.contributor.author
Cuesta Davu, Ajani Akin
dc.date.accessioned
2025-03-03T19:10:24Z
dc.date.available
2025-03-03T19:10:24Z
dc.date.issued
2025-02-19
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/693899
dc.description.abstract
La Constitució Política de Colòmbia de 1991 va introduir a l'ordenament jurídic el concepte de dany antijurídic a l'àmbit de la responsabilitat patrimonial de l'Estat, que s'ha definit tradicionalment com aquell que qui el pateix no té el deure jurídic de suportar d'acord amb la Llei . Amb aquest concepte es va voler, segons les exposicions realitzades a l'Assemblea Nacional Constituent, abastar formes d'imputació com el dany especial, que no encaixava en la tradicional falla del servei, però, curiosament, en teoria, el dany antijurídic exclou el dany especial. fins al punt que hi ha qui convida a abandonar-lo. qui, i sota quins paràmetres —coherents—, defineix que un mal s'hagi de suportar? La responsabilitat edificada sobre el concepte d'antijuridicitat és objectiva de manera que sempre es pugui prescindir de la culpa? És possible contemplar l'antijuridicitat alhora des de la conducta perjudicial i des del resultat? El dany antijurídic ha de recaure necessàriament sobre els interessos protegits per l'ordenament jurídic perquè hi hagi obligació de reparar? Com incideix l'antijuridicitat a la imputació ia les causals eximents de responsabilitat?
En síntesi: ¿ Quin és l'abast del concepte de mal antijurídic a la responsabilitat patrimonial de l'Estat a Colòmbia? Aquest és el qüestionament que aquesta investigació va pretendre respondre. Amb aquest propòsit la tasca es va dividir en tres capítols.
En el primer capítol s'estudiarà l'origen i el desenvolupament del concepte de dany antijurídic en la responsabilitat patrimonial de l'Estat a Colòmbia, especialment l'etapa prèvia a la Constitució de 1991 en què es va considerar necessari constatar si existien registres normatius i/o jurisprudencials de laplicació del concepte en menció. La indagació va abastar tant la normativa com la jurisprudència. En aquesta es va incloure, primer, la de la Cort Suprema de Justícia —perquè en algun moment de la història del país va tenir la funció de jutjar la responsabilitat patrimonial estatal— i després la del Consell d'Estat.
El segon capítol s'ocuparà del concepte de dany antijurídic a l'ordenament jurídic colombià en el període posterior a l'any de 1991, any d'aprovació de la Constitució avui vigent en què de manera expressa es va consagrar l'antijuridicitat del dany a la responsabilitat patrimonial estatal. Això amb la tasca de reconstruir històricament el sentit originari a partir dels registres de l'Assemblea Nacional Constituent. També s'hi inclou la jurisprudència al voltant de l'antijuridicitat del dany, aquesta vegada de la Cort Constitucional —creada precisament per la Constitució del 1991— que ha tractat el tema. La jurisprudència del Consell d'Estat, jutge de l'activitat estatal, va ser tractada igualment.
Al tercer i darrer capítol es proposarà la reconfiguració de l'abast del concepte de dany antijurídic en la responsabilitat patrimonial de l'Estat a Colòmbia, amb l'aspiració de respondre els qüestionaments que s'hi formulen.
La hipòtesi de la qual partirem és la que assenyala que el dany antijurídic no és un simple element de la responsabilitat patrimonial de l'Estat, sinó que abasta tota la institució, estenent-se des de la conducta generadora del dany, el resultat, la imputació i els eximents de responsabilitat, sense prescindir de la culpa. Igualment es planteja la hipòtesi segons la qual el dany antijurídic no sols recau sobre drets o interessos jurídicament reconeguts per l'ordenament jurídic, sinó que també pot afectar interessos no reconeguts expressament i, a més, de subjectes diferents de les persones humanes i jurídiques.
dc.description.abstract
La Constitución Política de Colombia de 1991 introdujo en el ordenamiento jurídico el concepto de daño antijurídico en el ámbito de la responsabilidad patrimonial del Estado, que se ha definido tradicionalmente como aquel que quien lo sufre no tiene el deber jurídico de soportar de acuerdo con la Ley. Con dicho concepto se quiso, según las exposiciones realizadas en la Asamblea Nacional Constituyente, abarcar formas de imputación como el daño especial, que no encajaba en la tradicional falla del servicio. Sin embargo, curiosamente, en teoría, el daño antijurídico excluye el daño especial. Y es que el daño antijurídico ha sido señalado de inútil, carente de claridad e incompleto; ocioso, prescindible y cajón de sastre, a tal punto que hay quien invita a abandonarlo. Hay múltiples cuestionamientos: ¿quién, y bajo qué parámetros —coherentes—, define que un daño se deba soportar? ¿La responsabilidad edificada sobre el concepto de antijuridicidad es objetiva de manera que pueda siempre prescindirse de la culpa? ¿Es posible contemplar la antijuridicidad al mismo tiempo desde la conducta dañina y desde su resultado? ¿El daño antijurídico debe recaer necesariamente sobre intereses protegidos por el ordenamiento jurídico para que haya obligación de reparar? ¿Cómo incide la antijuridicidad en la imputación y en las causales eximentes de responsabilidad?
En síntesis: ¿Cuál es el alcance del concepto de daño antijurídico en la responsabilidad patrimonial del Estado en Colombia? Ese es el cuestionamiento que esta investigación pretendió responder. Con ese propósito la labor se dividió en tres capítulos.
En el primer capítulo se estudiará el origen y desarrollo del concepto de daño antijurídico en la responsabilidad patrimonial del Estado en Colombia, en especial la etapa previa a la Constitución de 1991 en la que se consideró necesario constatar si existían registros normativos y/o jurisprudenciales de la aplicación del concepto en mención. La indagación abarcó tanto de la normativa como la jurisprudencia. En esta se incluyó, primero, la de la Corte Suprema de Justicia —porque en algún momento de la historia del país tuvo la función de juzgar la responsabilidad patrimonial estatal— y luego, la del Consejo de Estado.
El segundo capítulo se ocupará del concepto de daño antijurídico en el ordenamiento jurídico colombiano en el período posterior al año de 1991, año de aprobación de la Constitución hoy vigente en la que de manera expresa se consagró la antijuridicidad del daño en la responsabilidad patrimonial estatal. Ello con la tarea de reconstruir históricamente su sentido originario a partir de los registros de la Asamblea Nacional Constituyente. También se incluye la jurisprudencia en torno a la antijuridicidad del daño, esta vez de la Corte Constitucional —creada precisamente por la Constitución de 1991— que ha tratado el tema. La jurisprudencia del Consejo de Estado, juez de la actividad estatal, fue igualmente tratada.
En el tercer y último capítulo se propondrá la reconfiguración del alcance del concepto de daño antijurídico en la responsabilidad patrimonial del Estado en Colombia, con la aspiración de responder los cuestionamientos que se formulado.
La hipótesis de la que partiremos es la que señala que el daño antijurídico no es un simple elemento de la responsabilidad patrimonial del Estado, sino que abarca toda la institución, extendiéndose desde la conducta generadora del daño, su resultado, la imputación y los eximentes de responsabilidad, sin prescindir de la culpa. Igualmente se plantea la hipótesis según la cual, el daño antijurídico no solamente recae sobre derechos o intereses jurídicamente reconocidos por el ordenamiento jurídico, sino que puede también afectar intereses no reconocidos expresamente y, además, de sujetos distintos de las personas humanas y jurídicas.
dc.description.abstract
The Political Constitution of Colombia of 1991 introduced into the legal system the concept of illegal damage in the area of the patrimonial responsibility of the State, which has been traditionally defined as that which the person who suffers it does not have the legal duty to bear in accordance with the Law. With this concept it was intended, according to the presentations made in the National Constituent Assembly, to cover forms of imputation such as special damage, which did not fit into the traditional failure of service. However, interestingly, in theory, unlawful harm excludes special harm. And the unlawful damage has been identified as useless, lacking clarity and incomplete; idle, expendable and a mixed bag, to the point that there are those who invite you to abandon it. There are multiple questions: who, and under what parameters—coherent—defines that harm must be endured? Is the responsibility built on the concept of illegality objective in such a way that guilt can always be dispensed with? Is it possible to contemplate illegality at the same time from the harmful conduct and from its result? Must the unlawful damage necessarily fall on interests protected by the legal system for there to be an obligation to repair? How does illegality affect the imputation and the grounds for exonerating liability?
In summary: What is the scope of the concept of unlawful damage in the patrimonial responsibility of the State in Colombia? That is the question that this research sought to answer. For this purpose, the work was divided into three chapters.
In the first chapter, the origin and development of the concept of unlawful damage in the patrimonial responsibility of the State in Colombia will be studied, especially the stage prior to the 1991 Constitution in which it was considered necessary to verify whether there were normative and/or jurisprudential records of the application of the concept in question. The investigation covered both regulations and jurisprudence. This included, first, that of the Supreme Court of Justice—because at some point in the country's history it had the function of judging state patrimonial responsibility—and then, that of the Council of State.
The second chapter will deal with the concept of unlawful damage in the Colombian legal system in the period after 1991, the year of approval of the Constitution in force today in which the illegality of damage was expressly enshrined in state property responsibility. This with the task of historically reconstructing its original meaning from the records of the National Constituent Assembly. Also included is the jurisprudence regarding the illegality of the damage, this time from the Constitutional Court - created precisely by the 1991 Constitution - which has dealt with the issue. The jurisprudence of the Council of State, judge of state activity, was also discussed.
In the third and final chapter, the reconfiguration of the scope of the concept of unlawful damage in the patrimonial responsibility of the State in Colombia will be proposed, with the aim of answering the questions that were formulated.
The hypothesis from which we will start is the one that indicates that illegal damage is not a simple element of the patrimonial responsibility of the State, but rather encompasses the entire institution, extending from the conduct that generated the damage, its result, the imputation and the defenses of responsibility, without ignoring guilt. Likewise, the hypothesis is raised according to which the unlawful damage not only falls on rights or interests legally recognized by the legal system, but may also affect interests not expressly recognized and, furthermore, of subjects other than human and legal persons.
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Dany antijurídic
dc.subject
Unlawful damage
dc.subject
Daño antujrídico
dc.subject.other
Ciències Socials
dc.title
El daño antijurídico en la responsabilidad patrimonial del estado en Colombia
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2025-03-03T19:10:23Z
dc.contributor.director
Franch, Marta
dc.contributor.tutor
Franch, Marta
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret