“Creación de una matriz en reemplazo del aloinjerto capaz de permitir la utilización de L-PRF en la técnica de Ortodoncia Osteogénica Acelerada (OOA). Un nuevo biomaterial osteoconductor para aplicaciones en remodelación ósea.”

Abstract

La hidroxiapatita (HAP), un mineral de fosfato de calcio con propiedades osteoconductoras, se utiliza en la producción de biocerámicos para tratar tejidos óseos. Actualmente, se comercializa HAP de diversas fuentes, como aloinjertos humanos, xenoinjertos porcinos y bovinos, y alternativas sintéticas. Sin embargo, estas opciones tienen limitaciones debido a restricciones religiosas, riesgos de transmisión de priones, bajo rendimiento biológico o altos costos. Esta Tesis propone el uso de hueso de salmón, un desecho de la industria salmonera, como una fuente alternativa para producir hidroxiapatita natural (HAPS). El objetivo fue crear un biomaterial derivado de HAPS, parametrizar su producción y demostrar su efectividad osteogénica en combinación con fibrina rica en plaquetas y leucocitos (L-PRF), para ser aplicada inicialmente en la técnica de Ortodoncia Osteogénica Acelerada. Se logró optimizar el proceso, reduciendo el tiempo de producción y aumentando el rendimiento. Se desarrollaron tres tipos de HAPS (P1, P2 y P3) mediante variaciones en la calcinación, y se evaluó su bioactividad en células mesenquimales gingivales humanas. Los resultados mostraron viabilidad y proliferación celular similares a las de aloinjertos y xenoinjertos comerciales, y una mayor capacidad osteogénica. Los ensayos in vivo confirmaron la efectividad de HAPS como xenoinjerto óseo, con un desempeño superior a las opciones comerciales actuales. Los resultados preliminares de la caracterización y estudios in vitro e in vivo sugieren que la hidroxiapatita obtenida de huesos de salmón podría convertirse en un biomaterial prometedor para aplicaciones médicas y odontológicas.

La hidroxiapatita (HAP), un mineral de fosfat de calci amb propietats osteoconductores, s'utilitza en la producció de bioceràmics per al tractament de teixits ossis. Actualment, es comercialitza HAP de diverses fonts, com ara al·logreixos humans, xenogreixos porcins i bovins, i alternatives sintètiques. No obstant això, aquestes opcions presenten limitacions a causa de restriccions religioses, riscos de transmissió de prions, baix rendiment biològic o costos elevats. Aquesta tesi proposa l'ús d'os de salmó, un residu de la indústria salmonera, com a font alternativa per produir hidroxiapatita natural (HAPS). L'objectiu ha estat crear un biomaterial derivat de HAPS, parametritzar-ne la producció i demostrar-ne l'eficàcia osteogènica en combinació amb fibrina rica en plaquetes i leucòcits (L-PRF), per ser aplicat inicialment en la tècnica d'Ortodòncia Osteogènica Accelerada. S'ha aconseguit optimitzar el procés, reduint el temps de producció i augmentant-ne el rendiment. S'han desenvolupat tres tipus de HAPS (P1, P2 i P3) mitjançant variacions en la calcinació, i s'ha avaluat la seva bioactivitat en cèl·lules mesenquimals gingivals humanes. Els resultats han mostrat viabilitat i proliferació cel·lular similars a les dels al·logreixos i xenogreixos comercials, i una major capacitat osteogènica. Els assaigs in vivo han confirmat l'eficàcia de HAPS com a xenogreix ossi, amb un rendiment superior a les opcions comercials actuals. Els resultats preliminars de la caracterització i dels estudis in vitro i in vivo suggereixen que la hidroxiapatita obtinguda d'ossos de salmó podria convertir-se en un biomaterial prometedor per a aplicacions mèdiques i odontològiques.