Towards an Embodied and Transdisciplinary Education

Abstract

[eng] The educational landscape faces several challenges to uphold knowledge integration and the development of essential competencies in modern society. One prevalent issue lies in the dominant fragmentation and compartmentalisation of subjects that, enhanced by a specialised vocabulary, reinforces the disconnection among disciplines of the education curricula. Furthermore, the body is isolated from the learning process, marginalising movement and lived experiences. This approach fails to provide students with opportunities to engage meaningfully with the real world. Consequently, students struggle to apply the learnt topics to address real problems and develop essential competencies such as critical thinking, problem-solving, and collaboration skills. Although new educational approaches have emerged to promote the integration of disciplines (e.g., STEAM education), an embodied and transdisciplinary approach, which teaches general (nonspecific or context-independent) scientific concepts, has yet to be introduced. The doctoral thesis addresses the challenges of fragmented knowledge and disembodied education and proposes a transdisciplinary and embodied approach across elementary, high school, and higher education levels. Specifically, it evaluates the educational potential of experiencing the general concepts of Dynamic System Theory (DST) for enhancing the integration and transfer of knowledge at three academic levels. The hypothesis posits that learning DST concepts would enhance students' comprehension of phenomena and improve their ability to transfer knowledge across disciplines. The studies used a quasi-experimental design in elementary and high school and included a control group for the university intervention. Data was collected through questionnaires, interviews, and surveys. The results of the interventions showed that students could learn general DST concepts and principles through body experiences, integrate and transfer knowledge between different academic subjects, facilitate the understanding of diverse phenomena, and relate the learnt processes with their personal and social needs. Additionally, students were satisfied with the intervention, expressing their will to continue learning the applications of DST concepts to phenomena. They also described that collaborative learning helped them deepen their knowledge. Teachers acknowledged the potential of learning general concepts through body movement experiences and valued the approach as a promising strategy for an integrated and embodied education. Overall, the thesis advocates adopting an embodied and transdisciplinary approach for enhancing knowledge integration and engagement in diverse educational settings.

[cat] El panorama educatiu s'enfronta a diversos reptes per defensar la integració dels coneixements i el desenvolupament de les competències essencials a la societat moderna. Un problema predominant rau en la fragmentació i la compartimentació de les assignatures que, potenciades per un vocabulari especialitzat, reforcen la desconnexió entre les disciplines dels programes educatius. A més, s'aïlla el cos del procés d'aprenentatge i margina el moviment i les experiències viscudes. Aquest enfocament no ofereix als estudiants oportunitats de relacionar-se de manera significativa amb el món real. En conseqüència, els estudiants lluiten per aplicar els temes apresos per abordar problemes reals i desenvolupar competències essencials com ara el pensament crític, la resolució de problemes i les habilitats de col·laboració. Tot i que han sorgit nous enfocaments educatius per promoure la integració de disciplines (per exemple, l'educació STEAM), encara no s'ha introduït un enfocament corporeïtzat i transdisciplinar, que ensenyi conceptes científics generals (no específics o independents del context). La tesi doctoral, composta per cinc publicacions, aborda els reptes del coneixement fragmentat i l’educació descorporeitzada i proposa un enfocament transdisciplinar i corporeïtzat als nivells d'educació primària, secundària i superior. Concretament, avalua el potencial educatiu d'experimentar els conceptes generals de la Teoria de Sistemes Dinàmics (TSD) per millorar la integració i la transferència de coneixements en tres nivells acadèmics. La hipòtesi postula que l’aprenentatge dels conceptes de la TSD augmentaria la comprensió dels fenòmens per part dels estudiants i milloraria la seva capacitat per transferir coneixements entre disciplines. Els estudis van utilitzar un disseny quasi-experimental a primària i secundària i van incloure un grup de control per a la intervenció universitària. Les dades es van recollir mitjançant qüestionaris, entrevistes i enquestes. Els resultats de les intervencions van mostrar que els alumnes podien aprendre conceptes i principis generals de la TSD mitjançant experiències viscudes, integrar i transferir coneixements entre diferents matèries acadèmiques, facilitar la comprensió de fenòmens diversos; i relacionar els processos apresos amb les vostres necessitats personals i socials. A més, l'alumnat es va mostrar satisfet amb la intervenció i van expressar la voluntat de seguir aprenent les aplicacions dels conceptes de la TSD als fenòmens. També van descriure que l'aprenentatge col·laboratiu els va ajudar a aprofundir els coneixements. El professorat va reconèixer el potencial de l’aprenentatge de conceptes generals a través d’experiències de moviment i van valorar l’enfocament com una estratègia prometedora per a una educació integrada i corporitzada. En general, la tesi advoca per adoptar un enfocament corporeïtzat i transdisciplinar per millorar la integració del coneixement i el compromís en diversos entorns educatius.

[spa] El panorama educativo se enfrenta a varios retos para defender la integración de los conocimientos y el desarrollo de las competencias esenciales en la sociedad moderna. Un problema predominante radica en la fragmentación y compartimentación de las asignaturas que, potenciadas por un vocabulario especializado, refuerzan la desconexión entre las disciplinas de los programas educativos. Además, se aísla el cuerpo del proceso de aprendizaje, marginando el movimiento y las experiencias vividas. Este enfoque no ofrece a los estudiantes oportunidades de relacionarse de forma significativa con el mundo real. En consecuencia, los estudiantes luchan por aplicar los temas aprendidos para abordar problemas reales y desarrollar competencias esenciales como el pensamiento crítico, la resolución de problemas y las habilidades de colaboración. Aunque han surgido nuevos enfoques educativos para promover la integración de disciplinas (por ejemplo, la educación STEAM), aún no se ha introducido un enfoque corporeizado y transdisciplinar, que enseñe conceptos científicos generales (no específicos o independientes del contexto). La tesis doctoral, compuesta por cinco publicaciones, aborda los retos del conocimiento fragmentado y la educación descorporeizada; y propone un enfoque transdisciplinar y corporeizado en los niveles de educación primaria, secundaria y superior. En concreto, evalúa el potencial educativo de experimentar los conceptos generales de la Teoría de Sistemas Dinámicos (TSD) para mejorar la integración y la transferencia de conocimientos en tres niveles académicos. La hipótesis postula que el aprendizaje de los conceptos de la TSD aumentaría la comprensión de los fenómenos por parte de los estudiantes y mejoraría su capacidad para transferir conocimientos entre disciplinas. Los estudios utilizaron un diseño cuasiexperimental en primaria y secundaria e incluyeron un grupo de control para la intervención universitaria. Los datos se recogieron mediante cuestionarios, entrevistas y encuestas. Los resultados de las intervenciones mostraron que los alumnos podían aprender conceptos y principios generales de la TSD a través de experiencias vividas, integrar y transferir conocimientos entre distintas materias académicas, facilitar la comprensión de fenómenos diversos; y relacionar los procesos aprendidos con sus necesidades personales y sociales. Además, el alumnado se mostró satisfecho con la intervención y expresaron su voluntad de seguir aprendiendo las aplicaciones de los conceptos de la TSD a los fenómenos. También describieron que el aprendizaje colaborativo les ayudó a profundizar en sus conocimientos. El profesorado reconoció el potencial del aprendizaje de conceptos generales a través de experiencias de movimiento y valoraron el enfoque como una estrategia prometedora para una educación integrada y corporizada. En general, la tesis aboga por la adopción de un enfoque corporeizado y transdisciplinar para mejorar la integración del conocimiento y el compromiso en diversos entornos educativos.