Universitat Rovira i Virgili
"Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Economia i Empresa"
La direcció de tesi és una funció important que ha evolucionat constantment. Amb el temps, les responsabilitats dels directors de tesi han canviat considerablement, passant d'un model de màster-aprenentatge tradicional a un procés dinàmic que dona suport al desenvolupament de doctorands com a investigadors independents. Aquest canvi reflecteix també transformacions més àmplies en l'educació superior, com l'expansió de l'educació doctoral, l'augment de la interdisciplinarietat i les creixents demandes institucionals per a l'assegurament de la qualitat i l'eficiència. Com a resultat, aquests factors han augmentat la complexitat de la direcció de tesi i han posat de manifest la necessitat de comprendre millor com es preparen els directors de tesi per a aquest rol polifacètic. Per tant, és important examinar com estan preparats els directors de tesi per a la seva evolució de responsabilitats i quins factors influeixen en el seu desenvolupament professional. Aquesta tesi contribueix a aquesta comprensió examinant l'evolució del rol del director de tesi, els marcs institucionals que han donat suport a la creació de programes de formació per a directors de doctorat i l'impacte a llarg termini d'un programa de formació específic en les pràctiques dels directors. En abordar aquestes dimensions, la tesi proporciona informació valuosa sobre com els directors de doctorat poden ser millor recolzats per navegar pel panorama complex i canviant de l'educació doctoral. La tesi consta de tres estudis. El primer estudi analitza la construcció lingüística i cultural del rol del director de doctorat, analitzant 55 etiquetes de 47 llengües i 116 països. El segon estudi examina les forces institucionals que configuren els programes de formació a Austràlia, Escòcia i Espanya. El tercer estudi avalua l'impacte a llarg termini d'un programa específic de formació a Espanya, utilitzant el model de Kirkpatrick per avaluar millores en 15 pràctiques clau de supervisió.
La dirección de tesis de doctorado es una función clave que ha evolucionado con el tiempo. Las responsabilidades de los directores han cambiado, pasando de un modelo maestro-aprendiz a un proceso dinámico que apoya el desarrollo de los doctorandos como investigadores independientes. Este cambio refleja transformaciones en la educación superior, como la expansión de la educación doctoral, el aumento de la interdisciplinariedad y las crecientes demandas de calidad y eficiencia. Estos factores han incrementado la complejidad de la dirección de tesis y subrayan la necesidad de entender mejor cómo se prepara a los supervisores para esta función multifacética. Es fundamental examinar cómo se prepara a los directores de tesis y qué factores influyen en su desarrollo. Esta tesis contribuye a ese entendimiento, analizando la evolución del rol del director de tesis, los marcos institucionales que respaldan los programas de formación y el impacto a largo plazo de uno de estos programas en las prácticas de supervisión. Así, la tesis ofrece valiosas perspectivas sobre cómo apoyar mejor a los directores para que naveguen en el panorama cambiante de la educación doctoral. La tesis está compuesta por tres estudios. El primero examina la construcción lingüística y cultural del rol del director, analizando 55 etiquetas de 47 lenguas y 116 países, e identifica 18 funciones clave para la supervisión doctoral. El segundo estudio analiza las fuerzas institucionales que modelan los programas de formación en Australia, Escocia y España, utilizando la teoría institucional para explicar cómo las presiones coercitivas, miméticas y normativas influyen en su diseño. El tercer estudio evalúa el impacto a largo plazo de un programa de formación en España, utilizando el modelo de Kirkpatrick para medir mejoras en 15 prácticas clave de supervisión de tesis.
Doctoral supervision is an important function that has constantly evolved. Over time, the responsibilities of doctoral supervisors have changed considerably. This includes the transition from a traditional master-apprentice model to a dynamic process that supports the development of doctoral candidates into independent researchers. This shift also reflects wider changes in higher education, such as the expansion of doctoral education, increasing interdisciplinarity and growing institutional demands for quality assurance and efficiency. As a result, these factors have increased the complexity of supervision and highlighted the need to better understand how doctoral supervisors are prepared for this multifaceted role. It is therefore important to examine how doctoral supervisors are prepared for their evolving responsibilities and what factors influence their professional development. This thesis contributes to this understanding by examining the evolution of the supervisor's role, the institutional frameworks that have supported the creation of training programmes for doctoral supervisors, and the long-term impact of a specific training programme on supervisors' practices. By addressing these dimensions, the thesis provides valuable insights into how doctoral supervisors can be better supported to navigate the complex and changing landscape of doctoral education. In order to carry out these investigations, the thesis comprises three studies. The first study examines the linguistic and cultural construction of the role of the doctoral supervisor, analysing 55 labels from 47 languages and 116 countries. This study identifies 18 supervisory functions and provides new insights into the role of language and culture in defining supervisory practices. The second study analyses the institutional forces shaping the development of supervisor training programmes in Australia, Scotland and Spain. Institutional theory is used to show how coercive, mimetic and normative pressures influence the adoption and design of these programmes. The third study assesses the long-term impact of a specific supervisor training programme implemented over a decade in Spain. It uses Kirkpatrick's model to assess improvements in 15 key supervisory practices.
Formació de directors de tesi; Rol del director de tesi; Teoria institucional; Formación directores de tesis; Rol del director de tesis; Teoría institucional; Doctoral supervisor training; Doctoral supervisor rol; Institutional theory
3 - Social Sciences; 377 - Professional training; 378 - Higher education. Universities; 65 - Communication and transport industries. Accountancy. Advertising. Business management. Public relations. Mass communication
Ciències socials i jurídiques
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
