Multi-disciplinary survey approaches for the study of long-term cultural landscapes: The example of Grevena in Western Macedonia (Greece)

Abstract

Aquesta tesi doctoral examina la interacció a llarg termini entre els assentaments humans, les pràctiques d’ús del sòl i el canvi ambiental a Grevena, Macedònia Occidental, Grècia, utilitzant un enfocament multidisciplinari en arqueologia del paisatge. Grevena, històricament poc explorada a causa d’una investigació sistemàtica limitada, obté nous coneixements mitjançant la integració de dades heretades del Grevena Project (1986–1994), en gran part inèdit. En reanalitzar aquestes dades d’arxiu amb un flux de treball basat en SIG i tècniques computacionals avançades, incloent-hi imatges multitemporals de teledetecció (per exemple, imatges d’UAV, fotografia aèria històrica), la investigació revela aspectes arqueològics desconeguts fins ara.Un estudi arqueològic exhaustiu va permetre localitzar de nou i analitzar sistemàticament els jaciments documentats pel Grevena Project, revelant un augment del 64% en els jaciments recuperats. L’estudi també va distingir tipus d’activitat (per exemple, assentaments, cementiris, masies) i va generar dades per modelar patrons d’ocupació a llarg termini. Mètodes geoarqueològics, com la cartografia geomorfològica i la datació per radiocarboni de terrasses al·luvials, van identificar quatre episodis al·luvials de l’Holocè vinculats a l’erosió climàtica i antròpica.Els resultats subratllen la infrarepresentació dels jaciments prehistòrics a causa de biaixos tafonòmics i un pic en els assentaments durant l’Edat del Bronze Final/Edat del Ferro Inicial, associat a noves jerarquies socials anteriors a la influència hel·lenística. Els patrons d’ocupació romana suggereixen una extensificació i intensificació agrícola amb masies de període únic en noves àrees. Aquest estudi proporciona la primera descripció detallada de l’activitat humana a Macedònia Occidental al llarg de la llarga durada, oferint un model nou de múltiples fonts i múltiples proxies per interpretar els conjunts arqueològics superficials. Subratlla la necessitat d’investigacions addicionals centrades en els jaciments per ampliar les seves innovacions metodològiques i contextuals.

Esta tesis doctoral examina la interacción a largo plazo entre los asentamientos humanos, las prácticas de uso del suelo y el cambio ambiental en Grevena, Macedonia Occidental, Grecia, utilizando un enfoque multidisciplinario en arqueología del paisaje. Grevena, históricamente poco explorada debido a una investigación sistemática limitada, adquiere nuevos conocimientos mediante la integración de datos heredados del Grevena Project (1986–1994), en gran parte inédito. Al reanalizar estos datos de archivo con un flujo de trabajo basado en SIG y técnicas computacionales avanzadas, incluidas imágenes multitemporales de teledetección (por ejemplo, imágenes de UAV, fotografía aérea histórica), la investigación revela aspectos arqueológicos previamente desconocidos.Un exhaustivo estudio arqueológico permitió reubicar y analizar sistemáticamente los sitios documentados por el Grevena Project, revelando un aumento del 64% en los sitios recuperados. El estudio también distinguió tipos de actividad (por ejemplo, asentamientos, cementerios, granjas) y generó datos para modelar patrones de ocupación a largo plazo. Métodos geoarqueológicos, como la cartografía geomorfológica y la datación por radiocarbono de terrazas aluviales, identificaron cuatro episodios aluviales del Holoceno vinculados a la erosión climática y antrópica.Los hallazgos destacan la subrepresentación de los sitios prehistóricos debido a sesgos tafonómicos y un pico en los asentamientos durante la Edad del Bronce Tardío/Edad del Hierro Temprano, asociado a nuevas jerarquías sociales anteriores a la influencia helenística. Los patrones de ocupación romana sugieren una intensificación y extensificación agrícola con granjas de un solo período en nuevas áreas. Este estudio proporciona la primera descripción detallada de la actividad humana en Macedonia Occidental a lo largo de la larga duración, ofreciendo un modelo novedoso de múltiples fuentes y múltiples proxies para interpretar los conjuntos arqueológicos superficiales. Subraya la necesidad de investigaciones adicionales centradas en los sitios para ampliar sus innovaciones metodológicas y contextuales.

This doctoral thesis examines the long-term interaction between human settlement, land-use practices, and environmental change in Grevena, Western Macedonia, Greece, utilising a multi-disciplinary approach in landscape archaeology. Grevena, historically underexplored due to limited systematic research, gains new insights through the integration of legacy data from the largely unpublished Grevena Project (1986–1994). By reanalysing these archival data with a GIS-based workflow and advanced computational techniques, including multi-temporal remote sensing (e.g., UAV imagery, historical aerial photography), the research uncovers previously unknown archaeological aspects. A comprehensive archaeological survey relocated and systematically analyzed sites documented by the Grevena Project, revealing a 64% increase in recovered sites. The study also distinguished activity types (e.g., settlements, cemeteries, farmsteads) and generated data to model long-term habitation patterns. Geoarchaeological methods, including geomorphological mapping and radiocarbon dating of alluvial terraces, identified four Holocene alluvial episodes linked to climatic and human-induced erosion. The findings highlight underrepresentation of prehistoric sites due to taphonomic biases and a peak in settlement during the Late Bronze Age/Early Iron Age, associated with new social hierarchies predating Hellenistic influence. Roman habitation patterns suggest agricultural intensification and extensification with single-period farmsteads in new areas. This study provides the first detailed account of human activity in Western Macedonia across the longue durée, offering a novel multi-source, multi-proxy model for interpreting surface archaeology assemblages. It underscores the need for further site-focused research to build on its methodological and contextual innovations.