Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
L'any 1698 va veure la llum Lex euangelica contra Alcoranum, obra del trinitari valencià Onofre Micó. Aquest opusculum, el títol complet del qual era Lex euangelica contra Alcoranum, argumentis Sacrae Scripturae, pro concionibus quadragessimae mysteriis fidei, aliquibus, et sanctis, constituïa una composició circumscrita al gènere de la polèmica antiislàmica, que aspirava a convertir-se en un possible manual de referència per als deixebles de Joan de Mata que administraven els hospitals de la congregació a Alger. En el marc de les relacions interculturals entre Ibèria i el Magrib, el ministre del convent de Nostra Senyora del Remei de València publicava un tractat que recorria els llocs comuns de la controvèrsia "cristianisme versus islam". El tractat en qüestió pretenia ser un consol per als cristians captius a la capital corsària del Mediterrani, amb l'objectiu d'aixecar barreres davant la immensa onada de conversions a l'islam que s'havia produït al territori nord-africà des de la retirada de les armades espanyoles i otomanes del Mare Nostrum l'any 1580. L'objectiu d'aquesta tesi és presentar la primera edició filològica moderna d'aquest "antialcorán", precedida per un estudi que situa l'obra en el seu context històric, cultural i literari.
En el año 1698 veía la luz la Lex euangelica contra Alcoranum del trinitario valenciano Onofre Micó. Este opusculum, cuyo título completo era Lex euangelica contra Alcoranum, argumentis Sacrae Scripturae, pro concionibus quadragessimae mysteriis fidei, aliquibus, et sanctis, conformaba una composición, circunscrita al género de la polémica antiislámica, que aspiraba a erigirse como un posible manual de referencia para los discípulos de Juan de Mata que administraban los hospitales de la congregación en Argel. En el marco de las relaciones interculturales entre Iberia y el Magreb, el ministro del convento de Nuestra Señora del Remedio de Valencia publicaba un tratado que recorría los lugares comunes de la controversia “cristianismo uersus islam”. El tratado en cuestión pretendía ser consuelo para los cristianos cautivos en la capital corsaria del Mediterráneo, con el propósito de levantar diques frente a la inmensa marea de conversiones al islam que se había venido produciendo en el territorio norteafricano desde la retirada de las armadas españolas y otomanas del Mare Nostrum en 1580. El objetivo de esta tesis es presentar la primera edición filológica moderna de este “antialcorán”, precedido por un estudio que sitúa la obra en su contexto histórico, cultural y literario.
On 1698 AD Lex euangelica contra Alcoranum, written by the Valencian Trinitarian Onofre Micó, was published. This opusculum, the complete title of which was Lex euangelica contra Alcoranum, argumentis Sacrae Scripturae, pro concionibus quadragessimae mysteriis fidei, aliquibus, et sanctis, was part of the anti-Islamic polemical genre, and formed a composition intended to become a possible reference manual for the disciples of John of Matha, who administered the congregation's hospitals in Algiers. Within the framework of the intercultural relationships between Iberia and Maghreb, the minister of the convent of Nuestra Señora del Remedio de Valencia published a treatise that covered the topoi of the controversy regarding “Christianity versus Islam”. Moreover, this treatise aimed to act as a tool of solace for those Christians that were held captive in the corsair capital of the Mediterranean, in an effort to stop the massive wave of conversions to Islam that were taking place in North Africa since the retreat of the Spanish and Ottoman armadas from the Mare Nostrum in 1580. The goal of this thesis is to present a first modern philological edition of this “antialcorán”, preceded by a study that places the work within its historical, cultural and literary context.
Sermons; Sermones; Edició crítica; Critical edition; Edición crítica; Polèmica antiislàmica; Anti-Islamic polemic; Polémica antiislámica
82 - Literature
Ciències Humanes