Caídas en pacientes ancianos hospitalizados y uso de medicamentos con carga anticolinérgica y que aumentan el riesgo de caídas (FRIDS) en Colombia, un estudio de casos y controles

Abstract

Una caiguda és un esdeveniment definit en què una persona perd l'equilibri fins a donar al pis o algun terreny ferm que l'aturi, i és més prevalent a la població anciana (≥65 anys d'edat). Les caigudes són un problema important en pacients hospitalitzats ja que es considera un dels principals esdeveniments adversos reportat als hospitals, r. S'estima que entre un 2-17% dels pacients hospitalitzats poden presentar una caiguda durant la seva estada, on s'han identificat alguns factors de risc com edat avançada, episodi de delírium, dèficit cognitiu, dificultats per mobilització, acompanyament insuficient per part de familiars i personal de salut, així com els medicaments, aquests darrers pobrament descrits com a factors de risc en l'àmbit hospitalari. Per aquesta raó es planteja com a objectiu establir el risc associat amb caigudes en ancians hospitalitzats que rebin medicaments de risc (FRIDs) o medicaments amb càrrega anticolinèrgica a centres hospitalaris de Colòmbia, entre 2018 – 2020, a partir de revisió d'històries clíniques, registres hospitalaris de caigudes i dispensacions de medicaments. Els resultats obtinguts es poden observar en dos articles publicats a revistes indexades, el primer a Infermeria Clínica i el segon a Frontiers in Pharmacology.

El primer article publicat de la tesi es va centrar en la descripció dels casos de caigudes, la descripció clínica, les complicacions i l'ús de medicaments en aquesta població. En aquest estudi es van incloure 249 casos de caigudes amb pacients de 65 anys o més grans, en quatre centres hospitalaris, identificant un predomini masculí (63,9%) i edat mitjana de 77,5 anys. Els principals diagnòstics d'ingrés van ser pneumònia adquirida a comunitat i falla cardíaca. En avaluar les possibles raons de caigudes, es va identificar que intentar caminar o aturar-se en solitari sense acompanyament o durant la mobilització al bany van ser els principals motius registrats per a la caiguda, portant a traumatisme en gairebé la meitat dels casos (40,6% ). És important ressaltar que d‟aquests casos el 92% tenien polifarmàcia ≥5 medicaments, el 88% van rebre psicofàrmacs i 37,3% medicaments amb càrrega anticolinèrgica ≥ 3 punts (escala ARS).

El segon article està centrat en l‟establiment del risc associat a les caigudes amb l‟ús de medicaments FRIDS i amb càrrega anticolinèrgica (segons l‟escala ARS). Es va fer servir una metodologia de casos i controls, on es van comparar 250 casos de pacients hospitalitzats de 65 anys o més en quatre centres hospitalaris amb 1000 controls de pacients sense historial de caigudes, aparellats per mes d'atenció, sexe, edat i diagnòstic d'ingrés similar . Es va realitzar una anàlisi multivariada mitjançant regressió logística condicional per establir les Odds Ratio (OR) i els seus intervals de confiança. Es van identificar diferents variables associades de manera significativa amb les caigudes intrahospitalàries, entre les quals hi ha la polifarmàcia (≥5 medicaments) (IC95%: 1,1–3,4; aOR: 1,9), l'ús durant l'hospitalització de calcioantagonistes (IC95%: 1,01–1.3; aOR: 1,3), antiepilèptics (IC95%: 1,1–2,4; aOR: 1,6), antipsicòtics (IC95%: 1,07–2,3) ; aOR: 1,6), inhibidors del correceptor sodi-glusosa 2 (iSGLT2) (IC95%: 1,1–16,7; aOR: 4,4) i antiinflamatoris no esteroides AINEs (IC95%: 1,1–2 ,1; aOR: 1,6), els quals van augmentar la probabilitat de caigudes. L'anàlisi específica dels medicaments FRIDs va mostrar un augment significatiu del risc de caigudes per a aquells pacients que els utilitzaven (IC95%: 2,8 – 9,5; aOR: 5,1). A més, es va observar que els pacients amb puntuacions de càrrega anticolinèrgica de 2 (IC95%: 1,6–4,4; aOR:2,7). i 3 (IC95%: 1,6–3,3; aOR: 2,3). A l'escala ARS també van presentar un risc més gran de caigudes. Aquests resultats ressalten la importància de prioritzar criteris de prescripció segura en adults grans hospitalitzats.

Una caída es un evento definido en el cual una persona pierde el equilibrio hasta dar en el piso o algún terreno firme que lo detenga, siendo más prevalente en la población anciana (≥65 años de edad). Las caídas son un problema importante en pacientes hospitalizados ya que se considera uno de los principales eventos adversos reportado en los hospitales, r. Se estima que entre un 2 – 17% de los pacientes hospitalizados pueden presentar una caída durante su estancia, donde se han identificado algunos factores de riesgo como edad avanzada, episodio de delirium, déficit cognitivo, dificultades para movilización, acompañamiento insuficiente por parte de familiares y personal de salud, así como los medicamentos, estos últimos pobremente descritos como factores de riesgo en el ámbito hospitalario. Por esta razón se plantea como objetivo establecer el riesgo asociado con caídas en ancianos hospitalizados que reciban medicamentos de riesgo (FRIDs) o medicamentos con carga anticolinérgica en centros hospitalarios de Colombia, entre 2018 – 2020, a partir de revisión de historias clínicas, registros hospitalarios de caídas y dispensaciones de medicamentos. Los resultados obtenidos se pueden observar en dos artículos publicados en revistas indexadas, el primero en Enfermería Clínica y el segundo en Frontiers in Pharmacology.

El primer artículo publicado de la tesis se centró en la descripción de los casos de caídas, su descripción clínica, complicaciones y el uso de medicamentos en esta población. En este estudio se incluyeron 249 casos de caídas con pacientes de 65 años o mayores, en cuatro centros hospitalarios, identificando un predominio masculino (63,9%) y edad promedio de 77,5 años. Los principales diagnósticos de ingreso fueron neumonía adquirida en comunidad y falla cardiaca. Al evaluar las posibles razones de caídas, se identificó que el intentar caminar o pararse en solitario sin acompañamiento o durante la movilización al baño fueron los principales motivos registrados para la caída, llevando a traumatismo en casi la mitad de los casos (40,6%). Es importante resaltar que de estos casos el 92% tenían polifarmacia ≥5 medicamentos, el 88% recibieron psicofármacos y 37,3% medicamentos con carga anticolinérgica ≥ 3 puntos (escala ARS).

El segundo artículo está centrado en el establecimiento del riesgo asociado a las caídas con el uso de medicamentos FRIDS y con carga anticolinérgica (según la escala ARS). Se empleó una metodología de casos y controles, donde se compararon 250 casos de pacientes hospitalizados de 65 años o más en cuatro centros hospitalarios con 1000 controles de pacientes sin historial de caídas, emparejados por mes de atención, sexo, edad y diagnóstico de ingreso similar. Se realizó un análisis multivariado mediante regresión logística condicional para establecer las Odds Ratio (OR) y sus intervalos de confianza. Se identificaron diferentes variables asociadas de manera significativa con las caídas intrahospitalarias, entre las cuales se encuentran la polifarmacia (≥5 medicamentos) (IC95%: 1,1–3,4; aOR: 1,9), el uso durante la hospitalización de calcioantagonistas (IC95%: 1,01–1.3; aOR: 1,3), antiepilépticos (IC95%: 1,1–2,4; aOR: 1,6), antipsicóticos (IC95%: 1,07–2,3; aOR: 1,6), inhibidores del correceptor sodio-glusosa 2 (iSGLT2) (IC95%: 1,1–16,7; aOR: 4,4) y antiinflamatorios no esteroideos AINEs (IC95%: 1,1–2,1; aOR: 1,6), los cuales aumentaron la probabilidad de caídas. El análisis específico de los medicamentos FRIDs mostró un aumento significativo del riesgo de caídas para aquellos pacientes que los utilizaban (IC95%: 2,8 – 9,5; aOR: 5,1). Además, se observó que los pacientes con puntajes de carga anticolinérgica de 2 (IC95%: 1,6–4,4; aOR:2,7). y 3 (IC95%: 1,6–3,3; aOR: 2,3). En la escala ARS también presentaron un mayor riesgo de caídas. Estos resultados resaltan la importancia de priorizar criterios de prescripción segura en adultos mayores hospitalizados.

A fall is an event in which a person loses balance until they hit the ground or some firm ground that stops them, being more prevalent in the elderly population (>65 years of age), and being a major problem in those hospitalized patients since it is considered one of the main adverse events reported in hospitals, resulting in multiple complications, from minor traumas to severe injuries and death. It is estimated that between 2 - 17% of hospitalized patients may fall during their stay, where some risk factors have been identified such as advanced age, episode of delirium, cognitive deficit, difficulties with mobilization, insufficient support from family members. and health personnel, as well as medications, the latter poorly described as risk factors in the hospital setting. For this reason, the objective is to establish the risk associated with falls in hospitalized elderly who receive high-risk medications (FRIDs) or medications with an anticholinergic load in hospital centers in Colombia, 2018 - 2020. The results obtained can be observed in two articles published in indexed journals, the first in Enfermería Clínica and the second in Frontiers in Pharmacology.

The first paper of the thesis focused on the description of cases of falls, their clinical description, complications, and the use of medications in this population. This study included 249 cases with falls aged 65 years or older, in the four hospital centers, identifying a male predominance (63.9%) and an average age of 77.5 years. The main admission diagnoses were community-acquired pneumonia and heart failure. When evaluating falls, attempting to walk or stand-alone without accompaniment or while going to the bathroom were the main reasons recorded for the fall, leading to trauma in almost half of the cases (40.6%). It is important to highlight that of these cases, 92% had polypharmacy ≥5 medications, 88% received psychotropic drugs and 37.3% received medications with an anticholinergic load ≥ 3 points (ARS scale).

The second paper focuses on establishing the risk associated with falls with the use of FRIDS and anticholinergic medications. A case-control methodology was used, where 250 cases of hospitalized patients aged 65 years or older in four hospital centers were compared with 1000 controls of patients with no history of falls, matched by month of care, sex, age and admission diagnosis. A multivariate analysis was performed using conditional logistic regression to establish the Odds Ratio (OR) and their confidence intervals. Several variables were identified significantly associated with in-hospital falls, among which are polypharmacy (≥ 5 medications) (95% CI: 1.1 – 3.4; aOR: 1.9), the use during hospitalization of calcium antagonists (95% CI: 1.01 – 1.3; aOR: 1.3), antiepileptics (95% CI: 1.1 – 2.4; aOR: 1.6), antipsychotics (95% CI: 1.07 – 2.3; aOR: 1.6), SGLT2 inhibitors (95% CI: 1.1 – 16.7; aOR: 4.4) and NSAIDs (95% CI: 1.1 – 2.1; aOR: 1.6), which increased the probability of falls. The specific analysis of FRIDs medications showed a significant increase in the risk of falls for those patients who used them (95% CI: 2.8 – 9.5; aOR: 5.1). Furthermore, it was observed that patients with anticholinergic load scores of 2 (95% CI: 1.6 – 4.4; aOR:2.7) and 3 (95% CI: 1.6 – 3.3; aOR: 2.3) on the ARS scale also had a higher risk of falls. These results highlight the importance of prioritizing safe prescription criteria in hospitalized older adults, recognizing the risk associated with the use of certain groups of medications, allowing the design and implementation of preventive activities aimed at those patients with high-risk prescriptions.