Avaluació de la Fractura de Maluc Comparant el Tractament amb Artroplàstia Total de Maluc enfront Hemiartroplàstia. Estudi aleatoritzat comparant l'artroplàstia total de maluc i l'hemiartroplàstia sobre els procediments secundaris i la qualitat de vida en pacients amb fractures desplaçades del coll femoral amb un seguiment a llarg termini

Abstract

Introducció A nivell mundial, les fractures de maluc són un problema mèdic, social i econòmic. Amb una incidència creixen sobre una població envellida i fràgil l’èxit del seu tractament representa un repte mèdic i quirúrgic . El tractament de les fractures desplaçades de fèmur presenten encara ara una incertesa sobre l'efecte que suposa un tractament amb una artroplàstia total de maluc en comparació amb la hemiartroplàstia. El desconeixement de l’evolució d’aquest pacient a mig (<2 anys) i a llarg termini (<8 anys) continua vigent.

Material i Mètodes: Es van assignar aleatòriament 118 pacients de 50 anys o més amb una fractura desplaçada del coll femoral per sotmetre's a una artroplàstia total de maluc o una hemiartroplàstia. Tots els pacients reclutats podien deambular sense ajuda abans de patir la fractura. Aquest estudi forma part de l’estudi internacional, multicèntric aleatoritzat HEALTH amb un total de 1495 pacients. L'assaig es va dur a terme en 80 centres de 10 països. El criteri principal va ser la necessitat d'un procediment secundari al maluc intervingut dins dels 24 mesos de seguiment. Els criteris secundaris incloïen la mortalitat, complicacions relacionades amb el maluc, qualitat de vida relacionada amb la salut i funció. Posteriorment els pacients es van seguir fins als 8 anys, per valorar les mateixes variables descrites prèviament.

Resultats La variable principal, procediments secundaris, es va produir en 12 dels 56 pacients (21.43%) assignats aleatòriament a l'artroplàstia total de maluc i en 5 dels 62 pacients (8,06%) assignats a la hemiartroplàstia (hazard ratio: 1,51; IC95% (1,18-8,17 )P = 0,039 durant els primers 2 anys de seguiment. Al final de l’estudi als 8 anys 14 dels 56 pacients (25%) assignats a l’artroplàstia total de maluc i en 8 de 62 pacients (12,9%). La inestabilitat o luxació del maluc es va produir en 11 pacients (19,64%) assignats a l'artroplàstia total de maluc i en 4 pacients (6,45%) assignats a la hemiartroplàstia al final del seguiment de 8 anys. La funció, mesurada amb el total de la puntuació WOMAC (Western Ontario and McMaster Universities Osteo arthritis Index), va mostrar una millora lleu a favor de l'artroplàstia total de maluc respecte a la hemiartroplàstia,en cap moment del seguiment va ser significativa. En cap moment del seguiment va retornar a la funció basal pre-fractura. La mortalitat va ser similar entre els dos grups (16,07% entre els pacients assignats a l'artroplàstia total de maluc i 11,29% entre els assignats a la hemiartroplàstia; P = 0,45). Al final del període de seguiment 8 anys, la mortalitat en el grup hemiartroplàstia va ser superior 61,29% enfront al 41,08% del grup artroplàstia total de maluc p=0,028. L’edat del grup hemiartroplastia era 3 anys superior al grup artroplastia total de maluc. Els procediments secundaris es concentraves als primers 3 anys de seguiment.

Conclusions Entre pacients que deambulaven de manera independent amb fractures desplaçades del coll femoral, la incidència de procediments secundaris va ser significativament major entre els pacients tractats amb artroplàstia total de maluc i que els tractats amb hemiartroplàstia. L'artroplàstia total de maluc va proporcionar una millora clínica poc important en la funció i la qualitat de vida durant els 24 mesos de seguiment ni al seguiment a llarg termini (8 anys). Cap dels pacients va presentar un retorn a l’estat basal previ a la fractura en cap moment del seguiment. (Finançat parcialment (&lt;2anys seguiment) per l’ Institut Canadencs d'Investigació en Salut; número d'identificació a ClinicalTrials.gov: NCT00556842/).

Introducción A nivel mundial, las fracturas de cadera son un problema médico, social y económico. Con una incidencia creciente sobre una población envejecida y frágil, el éxito de su tratamiento representa un desafío médico y quirúrgico. El tratamiento de las fracturas desplazadas de fémur aún presenta incertidumbre sobre el efecto que supone un tratamiento con una artroplastia total de cadera en comparación con la hemiartroplastia. El desconocimiento de la evolución de estos pacientes a medio (<2 años) y largo plazo (<8 años) continúa vigente.

Material y Métodos: Se asignaron aleatoriamente 118 pacientes de 50 años o más con una fractura desplazada del cuello femoral para someterse a una artroplastia total de cadera o una hemiartroplastia. Todos los pacientes reclutados podían deambular sin ayuda antes de sufrir la fractura. Este estudio forma parte del estudio internacional, multicéntrico y aleatorizado HEALTH con un total de 1.495 pacientes. El ensayo se llevó a cabo en 80 centros de 10 países. El criterio principal fue la necesidad de un procedimiento secundario en la cadera intervenida dentro de los 24 meses de seguimiento. Los criterios secundarios incluían la mortalidad, complicaciones relacionadas con la cadera, calidad de vida relacionada con la salud y función. Posteriormente, los pacientes fueron seguidos hasta los 8 años, para valorar las mismas variables descritas previamente.

Resultados La variable principal, procedimientos secundarios, se produjo en 12 de los 56 pacientes (21,43%) asignados aleatoriamente a la artroplastia total de cadera y en 5 de los 62 pacientes (8,06%) asignados a la hemiartroplastia (hazard ratio: 1,51; IC95% (1,18-8,17) P = 0,039 durante los primeros 2 años de seguimiento). Al final del estudio a los 8 años, 14 de los 56 pacientes (25%) asignados a la artroplastia total de cadera y 8 de 62 pacientes (12,9%) asignados a la hemiartroplastia presentaron procedimientos secundarios. La inestabilidad o luxación de la cadera se produjo en 11 pacientes (19,64%) asignados a la artroplastia total de cadera y en 4 pacientes (6,45%) asignados a la hemiartroplastia al final del seguimiento de 8 años. La función, medida con el total de la puntuación WOMAC (Western Ontario and McMaster Universities Osteoarthritis Index), mostró una ligera mejora a favor de la artroplastia total de cadera respecto a la hemiartroplastia, aunque en ningún momento del seguimiento fue significativa. En ningún momento del seguimiento se retornó a la función basal previa a la fractura. La mortalidad fue similar entre los dos grupos (16,07% entre los pacientes asignados a la artroplastia total de cadera y 11,29% entre los asignados a la hemiartroplastia; P = 0,45). Al final del período de seguimiento de 8 años, la mortalidad en el grupo de hemiartroplastia fue superior, 61,29% frente al 41,08% del grupo de artroplastia total de cadera (p=0,028). La edad del grupo de hemiartroplastia era 3 años superior al del grupo de artroplastia total de cadera. Los procedimientos secundarios se concentraron en los primeros 3 años de seguimiento.

Conclusiones Entre pacientes que deambulaban de manera independiente con fracturas desplazadas del cuello femoral, la incidencia de procedimientos secundarios fue significativamente mayor entre los pacientes tratados con artroplastia total de cadera en comparación con los tratados con hemiartroplastia. La artroplastia total de cadera proporcionó una mejora clínica poco importante en la función y la calidad de vida durante los 24 meses de seguimiento ni en el seguimiento a largo plazo (8 años). Ninguno de los pacientes presentó un retorno al estado basal previo a la fractura en ningún momento del seguimiento. (Financiado parcialmente (&lt;2 años de seguimiento) por el Instituto Canadiense de Investigación en Salud; número de identificación en ClinicalTrials.gov: NCT00556842/).

Introduction

Globally, hip fractures are a medical, social, and economic issue. With an increasing incidence in an aging and fragile population, the success of their treatment represents a medical and surgical challenge. The treatment of displaced femoral neck fractures still presents uncertainty regarding the effect of a total hip arthroplasty compared to a hemiarthroplasty. The long-term evolution of these patients (<2 years and <8 years) remains poorly understood. Materials and Methods

A total of 118 patients aged 50 years or older with a displaced femoral neck fracture were randomly assigned to undergo total hip arthroplasty or hemiarthroplasty. All recruited patients could ambulate independently before the fracture occurred. This study is part of the international, multicenter, randomized study (HEALTH) with a total of 1495 patients. The trial was conducted in 80 centers across 10 countries. The primary outcome was the need for a secondary hip procedure within 24 months of follow-up. Secondary outcomes included mortality, hip-related complications, health-related quality of life, and function. Patients were subsequently followed for up to 8 years to assess the same previously described variables. Results

The primary outcome, secondary procedures, occurred in 12 out of 56 patients (21.43%) randomly assigned to total hip arthroplasty and in 5 out of 62 patients (8.06%) assigned to hemiarthroplasty (hazard ratio: 1.51; 95% CI: 1.18–8.17; P = 0.039) during the first 2 years of follow-up. By the end of the study at 8 years, 14 out of 56 patients (25%) assigned to total hip arthroplasty and 8 out of 62 patients (12.9%) assigned to hemiarthroplasty had undergone secondary procedures. Hip instability or dislocation occurred in 11 patients (19.64%) assigned to total hip arthroplasty and in 4 patients (6.45%) assigned to hemiarthroplasty by the end of the 8-year follow-up. Function, as measured by the total WOMAC (Western Ontario and McMaster Universities Osteoarthritis Index) score, showed a slight improvement in favor of total hip arthroplasty compared to hemiarthroplasty, but it was never significant at any point during follow-up. None of the patients returned to their pre-fracture baseline function at any time. Mortality was similar between the two groups (16.07% in the total hip arthroplasty group vs. 11.29% in the hemiarthroplasty group; P = 0.45). At the end of the 8-year follow-up period, mortality in the hemiarthroplasty group was higher at 61.29% compared to 41.08% in the total hip arthroplasty group (P = 0.028). The hemiarthroplasty group had an average age 3 years older than the total hip arthroplasty group. Secondary procedures were concentrated within the first 3 years of follow-up. Conclusions

Among independently ambulating patients with displaced femoral neck fractures, the incidence of secondary procedures was significantly higher in patients treated with total hip arthroplasty compared to those treated with hemiarthroplasty. Total hip arthroplasty provided minimal clinical improvement in function and quality of life during the 24-month follow-up and in the long-term follow-up (8 years). None of the patients returned to their pre-fracture baseline state at any point during follow-up. (Partially funded (&lt;2 years of follow-up) by the Canadian Institutes of Health Research; ClinicalTrials.gov identifier: NCT00556842/).