Impacto del perfil inflamatorio del donante en el receptor pulmonar

Abstract

La mort encefàlica és un procés que desencadena una resposta inflamatòria sistèmica que pot tenir efectes deleteris especialment en el pulmó. Es desconeix si aquesta inflamació sistèmica és diferent en donants en mort encefàlica (DME) respecte als donants en asistòlia controlada (DAC), i si aquest fet pot influir en l'aparició i severitat de la disfunció primària de l'empelt (DPE) en el trasplantament pulmonar (TP). Malgrat l'activitat de donació actual del nostre país, la DME s'ha mantingut en xifres similars en els últims anys i les llistes d'espera de trasplantament pulmonar continuen augmentant.Una de les estratègies per a augmentar el nombre de donants pulmonars és la implementació de programes de donació en asistòlia controlada. Realitzem un estudi prospectiu, observacional, multicèntric de cohorts niades en el qual es va avaluar la resposta inflamatòria sistèmica comparant els nivells plasmàtics de interleuquina 6 (IL-6), interleuquina 8 (IL-8), interleuquina 10 (IL-10) i factor de necrosi tumoral (TNF)-α en 40 DME i 40 DAC i els seus respectius receptors pulmonars. A més, analitzem la relació d'aquesta resposta inflamatòria amb l'aparició i gravetat de DPE i la mortalitat després del trasplantament. Es van recollir variables clíniques dels donants, de la intervenció quirúrgica d'extracció, així com mostres sanguínies abans de l'extracció i de la perfusió freda dels pulmons. Es van recollir variables clíniques dels receptors, de la intervenció quirúrgica d'implant, així com mostres sanguínies dels receptors abans de l'implant, abans de la reperfusió i 24,48 i 72h posteriors al TP. Es va registrar la incidència de DPE i la mortalitat a curt termini després del TP. Els nivells plasmàtics de totes les citoquines determinades van ser superiors en els DME respecte als observats en els DAC, aconseguint significació estadística per a IL-6, IL-10 i IL-8. No es van trobar diferències en els nivells de citoquines dels receptors d'ambdós grups. La incidència de DPE va ser superponible en els dos grups. Els donants d'aquells receptors que van desenvolupar DPE van presentar nivells plasmàtics de TNF-α significativament superiors. La taxa de mortalitat als 30 dies i als 3 mesos va ser molt baixa i similar als dos grups. Els resultats del present estudi permeten afirmar que els donants en mort encefàlica presenten un major grau d'inflamació sistèmica que els donants en asistòlia controlada. Els trasplantaments pulmonars de donants en asistòlia controlada són una opció segura.

La muerte encefálica es un proceso que desencadena una respuesta inflamatoria sistémica que puede tener efectos deletéreos especialmente en el pulmón. Se desconoce si dicha inflamación sistémica es diferente en donantes en muerte encefálica (DME) respecto a los donantes en asistolia controlada (DAC), y si este hecho puede influir en la aparición y severidad de la disfunción primaria del injerto (DPI) en el trasplante pulmonar (TP). A pesar de la actividad de donación actual de nuestro país, la DME se ha mantenido en cifras similares en los últimos años y las listas de espera de trasplante pulmonar siguen aumentando. Una de las estrategias para aumentar el número de donantes pulmonares es la implementación de programas de donación en asistolia controlada. Realizamos un estudio prospectivo, observacional, multicéntrico de cohortes anidadas en el que se evaluó la respuesta inflamatoria sistémica comparando los niveles plasmáticos de interleuquina 6 (IL-6), interleuquina 8 (IL-8), interleuquina 10 (IL-10) y factor de necrosis tumoral (TNF)-α en 40 DME y 40 DAC y sus respectivos receptores pulmonares. Además, analizamos la relación de dicha respuesta inflamatoria con la aparición y gravedad de DPI y la mortalidad tras el trasplante. Se recogieron variables clínicas de los donantes, de la intervención quirúrgica de extracción, así como muestras sanguíneas antes de la extracción y de la perfusión fría de los pulmones. Se recogieron variables clínicas de los receptores, de la intervención quirúrgica de implante, así como muestras sanguíneas de los receptores antes del implante, antes de la reperfusión y 24,48 y 72h posteriores al TP. Se registró la incidencia de DPI y la mortalidad a corto plazo tras TP. Los niveles plasmáticos de todas las citoquinas determinadas fueron superiores en los DME a los observados en los DAC y alcanzando significación estadística para IL-6, IL-10 e IL-8. No se hallaron diferencias en los niveles de citoquinas hallados de los receptores de ambos grupos. La incidencia de DPI fue superponible en los dos grupos. Los donantes de aquellos receptores que desarrollaron DPI presentaron niveles plasmáticos de TNF-α significativamente superiores. La tasa de mortalidad a 30 días y a los 3 meses fue muy baja y similar en ambos grupos. Los hallazgos del presente estudio permiten afirmar que los donantes en muerte encefálica presentan un mayor grado de inflamación sistémica que los donantes en asistolia controlada. Los trasplantes pulmonares de donantes en asistolia controlada son una opción segura.

Brain death is a process that triggers a systemic inflammatory response. It is unknown whether there are differences in the appearance of systemic inflammation in brain-dead lung donors (DBD) compared to donation after controlled circulatory death (cDCD) lung donors, but this could influence the development and severity of primary graft dysfunction (PGD) in lung recipients (LT). Despite the increasing deceased donation activity in our country, the number of DBD has remained stable in recent years, while the lung transplant waiting list continues to grow. One strategy to increase the number of lung donors is the implementation of donation after controlled circulatory death programs. A prospective, clinical, observational, multicenter nested cohort study was conducted in four Spanish transplant centers in which the inflammatory response (plasma levels of interleukin 6 (IL-6), interleukin 8 (IL-8), interleukin 10 (IL-10), and tumor necrosis factor (TNF)-α) was compared in 40 DBD and 40 cDCD donors and their respective recipients, Additionally, we examined the relationship of this inflammatory response with PGD and post-transplant mortality. Clinical variables of the donors, the lung retrieval surgery, as well as blood samples were collected before retrieval and before cold perfusion of the lungs. Clinical variables of the recipients, the implant surgery, as well as blood samples were collected from recipients before implantation, before unclamping, and at 24h, 48h, and 72 hours post-LT. PGD incidence and short-term post-LT mortality were recorded. Plasma levels of all measured cytokines were higher in DBD when compared to those from cDCD, reaching statistical significance for IL-6, IL-10, and IL-8. No differences were found in recipients’ cytokines based on donor type. The incidence of PGD was comparable in both groups. In recipients with PGD, the donors’ plasma levels of TNF-α were higher. The 30-day and 3-month mortality rates were very low and similar in both groups. We conclude that DBD presents greater systemic inflammation than cDCD. Lung transplants from cDCD donors are a safe option.