Vitalidad urbana en Santiago de Chile: Miradas desde la sustentabilidad social

dc.contributor.author
Madrid Solorza, Stephanie Alejandra
dc.date.accessioned
2025-05-02T18:04:57Z
dc.date.issued
2025-04-24
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/694355
dc.description.abstract
Un dels reptes actuals per a la planificació urbana prové del procés d'urbanització accelerat. Mentre que les investigacions sobre vitalitat urbana en països desenvolupats centren les seves anàlisis en els beneficis de les ciutats compactes sobre les ciutats disperses i en com bregar amb el buidatge de les ciutats, als països en desenvolupament, l'estudi de la vitalitat urbana s'enfoca al dèficit d'infraestructures i serveis en contextos d'agudització de la desigualtat i la pobresa. En termes socials, lluny d'assolir el 11è Objectiu de Desenvolupament Sostenible de “ciutats i assentaments humans inclusius, assegurances, resilients i sostenibles”, la persistent desigualtat s'ha cristal·litzat en territoris segregats, estigmatitzats, i privatitzats, que minen la possibilitat de garantir entorns viables per a la interacció. La notòria densificació, les transformacions del comerç, la pèrdua i la recuperació de la vida urbana després de les crisis socials i sanitàries, són part del complex context que emmarca aquest treball. La pregunta de recerca pretén indagar com influeix la vitalitat urbana en la promoció de la sustentabilitat social urbana. Després d'això, la finalitat és reflexionar sobre aquells grups de persones, activitats i interessos que enllacen les persones als seus territoris i les potencialitats que això pot portar a les seves vides quotidianes. Per tant, una major comprensió sobre el rol de la vitalitat urbana no només pot afavorir investigadors, sinó també planificadors, urbanistes i xarxes veïnals que considerin rellevant la cura dels vincles territorials. Aquesta tesi aborda com de satisfetes se senten les persones amb el seu barri, què els agrada i que no els agrada en sortir al carrer, a més de com experimenten temes com la seguretat, la sociabilitat, i sentir-se part del lloc on habiten. L'enfocament sobre les característiques de l'entorn construït i les activitats que es fan quotidianament permet visibilitzar com es construeixen ciutats i xarxes socials cuidadores. A través d'un enfocament mixt, durant el 2020 i el 2024, el procés de recerca ha combinat mètodes quantitatius i qualitatius. L'aproximació metodològica quantitativa s'ha realitzat sobre l'Àrea Metropolitana de Santiago i es va aprofundir qualitativament a les àrees amb més potencial per al desenvolupament de la vitalitat urbana: la comuna de Santiago. Les troballes sustenten la relació sinèrgica entre la vitalitat urbana i la sustentabilitat social, per la qual cosa és possible confirmar les hipòtesis de recerca, acotant que, en el cas de la seguretat, aquesta és un dels aspectes més importants que dóna forma a les dinàmiques i interaccions socials a Santiago de Xile, i que més que pensar en àrees vitals, convé pensar en moments de vitalitat, afegint el matís que suposen les múltiples interseccionalitats que entren en joc en experimentar la ciutat. En síntesi, les discussions plantegen la necessitat d'incorporar la idea de llindars per al desenvolupament de barris socialment sostenibles i promoure activitats per afavorir la cura col·lectiva. Aquesta tesi contribueix a una millor comprensió de la vitalitat urbana i la sustentabilitat social, tot destacant el benefici social que genera la presència de persones i activitats en diferents moments del dia, subratllant la rellevància de les activitats de permanència i l'apropiació de l'espai públic per enfortir la sustentabilitat social i contrarestar els sentiments de por i vulnerabilitat. Les conclusions tanquen amb reflexions útils per a investigadors, responsables polítics i urbanistes sobre el desafiament continu de les àrees vitals de Santiago per mantenir-se com a entorns de comunicació i interacció humana.
dc.description.abstract
Uno de los desafíos actuales para la planificación urbana proviene del acelerado proceso de urbanización. Mientras que las investigaciones sobre vitalidad urbana en países desarrollados centran sus análisis en los beneficios de las ciudades compactas sobre las ciudades dispersas y en cómo lidiar con el vaciamiento de las ciudades, en los países en desarrollo, el estudio de la vitalidad urbana se enfoca en el déficit de infraestructuras y servicios en contextos de agudización de la desigualdad y la pobreza. En términos sociales, lejos de alcanzar el 11º Objetivo de Desarrollo Sostenible de “ciudades y asentamientos humanos inclusivos, seguros, resilientes y sostenibles”, la persistente desigualdad se ha cristalizado en territorios segregados, estigmatizados, y privatizados, que minan la posibilidad de garantizar entornos viables para la interacción humana, la comunicación, la convivencia en diversidad y el desarrollo cultural. La notoria densificación, las transformaciones del comercio, la pérdida y recuperación de la vida urbana tras las crisis sociales y sanitarias, son parte del complejo contexto que enmarca este trabajo. La pregunta de investigación pretende indagar en cómo influye la vitalidad urbana en la promoción de la sustentabilidad social urbana. Tras esto, el fin es reflexionar sobre aquellos grupos de personas, actividades e intereses que enlazan a las personas a sus territorios y las potencialidades que puede traer esto a sus vidas cotidianas. Por tanto, una mayor comprensión sobre el rol de la vitalidad urbana no sólo puede favorecer a investigadores, sino también a planificadores, urbanistas, y redes vecinales que consideren relevante el cuidado de los vínculos territoriales. Esta tesis aborda cuán satisfechas se sienten las personas con su barrio, qué les agrada y que no les agrada al salir a la calle, además de cómo experimentan temas como la seguridad, la sociabilidad, y el sentirse parte del lugar en el que habitan. El enfoque sobre las características del entorno construido y las actividades que se realizan cotidianamente permite visibilizar cómo se construyen ciudades y redes sociales cuidadoras. A través de un enfoque mixto, durante 2020 y 2024, el proceso de investigación ha combinado métodos cuantitativos y cualitativos. La aproximación metodológica cuantitativa se ha realizado sobre el Área Metropolitana de Santiago y se profundizó cualitativamente en las áreas con mayor potencial para el desarrollo de la vitalidad urbana: la comuna de Santiago. Los hallazgos sustentan la relación sinérgica entre la vitalidad urbana y la sustentabilidad social, por lo que es posible confirmar las hipótesis de investigación, acotando que, en el caso de la seguridad, esta es uno de los aspectos más importantes que da forma a las dinámicas e interacciones sociales en Santiago de Chile, y que más que pensar en áreas vitales, conviene pensar en momentos de vitalidad, agregando el matiz que suponen las múltiples interseccionalidades que entran en juego al experimentar la ciudad. En síntesis, las discusiones plantean la necesidad de incorporar la idea de umbrales para el desarrollo de barrios socialmente sostenibles y promover actividades para favorecer el cuidado colectivo. Esta tesis contribuye a una mejor comprensión de la vitalidad urbana y la sustentabilidad social, destacando el beneficio social que genera la presencia de personas y actividades en diferentes momentos del día, subrayando la relevancia de las actividades de permanencia y la apropiación del espacio público para fortalecer la sustentabilidad social y contrarrestar los sentimientos de miedo y vulnerabilidad. Las conclusiones cierran con reflexiones útiles para investigadores, responsables políticos y urbanistas sobre el desafío continuo de las áreas vitales de Santiago para mantenerse como entornos de comunicación e interacción humana.
dc.description.abstract
One of the current challenges for urban planning is the accelerated process of urbanization. While research on urban vitality in developed countries focuses on the benefits of compact cities over sprawling ones and how to address urban depopulation, in developing countries, studies on urban vitality emphasize infrastructure and service deficits in contexts of deepening inequality and poverty. Socially, far from achieving the 11th Sustainable Development Goal of "inclusive, safe, resilient, and sustainable cities and human settlements," persistent inequality has materialized in segregated, stigmatized, and privatized territories, undermining the possibility of ensuring viable environments for human interaction, communication, coexistence in diversity, and cultural development. The significant densification of Santiago, transformations in commerce, and the loss and recovery of urban life following social and health crises frame this study. The research question seeks to explore how urban vitality influences the promotion of urban social sustainability. The goal is to reflect on the groups of people, activities, and interests that connect individuals to their territories and the potential benefits these connections can bring to their daily lives. Therefore, a greater understanding of the role of urban vitality in Santiago can benefit not only researchers but also planners, urbanists, and neighborhood networks concerned with strengthening territorial cohesion. This thesis examines how satisfied people feel with their neighborhood, what they like and dislike about their surroundings, and how they experience issues such as safety, sociability, and their sense of belonging to the places they inhabit. By focusing on the characteristics of the built environment and everyday activities, this study sheds light on how cities and social support networks are constructed. Using a mixed-methods approach, from 2020 to 2024, the research combined quantitative and qualitative methods, employing principal component analysis, ordinal regression models, multiple linear regression models, and photovoice analysis. The quantitative methodological approach was applied to the Santiago Metropolitan Area, with a qualitative focus on areas with the greatest potential for urban vitality development: the commune of Santiago. The findings provide support the research hypothesis of a synergistic relationship between urban vitality and social sustainability, noting that, in the case of security, this is one of the most important aspects that shapes social dynamics and interactions in Santiago de Chile. Rather than thinking about vital areas, it is better to think about moments of vitality within which multiple intersectionalities come into play and mediate how the city is experienced. In summary, the discussions raise the need to incorporate the idea of thresholds for the development of socially sustainable neighbourhoods and promote activities to foster collective care. This thesis contributes to a better understanding of urban vitality and social sustainability, emphasizing the social benefits generated by the presence of people and activities in public spaces at different times of the day, underlining the relevance of outdoor staying activities and the free appropriation of public space by citizens to strengthen social sustainability and counteract feelings of fear and vulnerability. The conclusions provide useful reflections for researchers, policymakers, and urban planners on the ongoing challenge for Santiago’s vital areas to remain spaces of communication and human interaction.
dc.format.extent
280 p.
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Vitalitat urbana
dc.subject
Urban vitality
dc.subject
Vitalidad urbana
dc.subject
城市活力
dc.subject.other
Ciències Socials
dc.title
Vitalidad urbana en Santiago de Chile: Miradas desde la sustentabilidad social
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2025-05-02T18:04:56Z
dc.subject.udc
71
dc.contributor.director
Marquet Sardà, Oriol
dc.contributor.director
Fuentes, Luis, 1975-
dc.contributor.director
Miralles-Guasch, Carme, 1961-
dc.contributor.tutor
Miralles-Guasch, Carme, 1961-
dc.embargo.terms
24 mesos
dc.date.embargoEnd
2027-04-24T02:00:00Z
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia


Documentos

Este documento contiene ficheros embargados hasta el dia 24-04-2027

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)