Las compañías ferroviarias en Cataluña durante la Guerra Civil (1936-1939): de la colectivización a la nacionalización

Abstract

[spa] Durante la Guerra Civil española (1936-1939), un aspecto bastante desconocido es todavía el papel que jugó el ferrocarril en el conflicto. El estallido de la Guerra Civil cogió a las compañías ferroviarias en una grave crisis económica y financiera, que ya se venía arrastrando desde la finalización de la I Guerra Mundial. La Guerra Civil agravaría estos problemas, si bien ambos bandos tuvieron unas políticas ferroviarias totalmente distintas. Mientras que el bando rebelde supeditó todo al mando militar, priorizando los transportes militares y continuando con el mismo sistema de compañías privadas; el bando republicano optó por otro sistema totalmente distinto. De hecho se incautó de las compañías ferroviarias sustituyendo el modelo privado por un modelo colectivizador, aunque este cambio provocó una serie de problemas, donde destacaron las desavenencias entre las organizaciones obreras y el gobierno republicano, la carencia de carbón, un material móvil y motor sin poder ser reparado o la prioridad en la mejora de las condiciones de los ferroviarios en lugar de la producción. En clave ferroviaria, Cataluña se convirtió en un territorio clave para la República ya que fue el único lugar comunicado por vía terrestre con Francia, y por tanto vía de entrada de suministros para el bando republicano. Pero sin embargo, la mala gestión ferroviaria realizada por parte de los republicanos afectó negativamente a la eficiencia del ferrocarril en el esfuerzo de guerra republicano.

[cat] Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), un aspecte força desconegut encara és el paper que va jugar el ferrocarril al conflicte. L’esclat de la Guerra Civil va agafar a les companyies ferroviàries en una greu crisis econòmica i financera, que ja es venia arrossegant des de la finalització de la Iª Guerra Mundial. La Guerra Civil agreujaria aquests problemes, si bé ambdós bàndols van tenir unes polítiques ferroviàries totalment diferents. Mentre que el bàndol rebel va supeditar tot al comandament militar, prioritzant els transports militars i continuant amb el mateix sistema de companyies privades; el bàndol republicà va optar per un altre sistema totalment diferent. De fet, va incautar-se de les companyies ferroviàries substituint el model privat per un model col·lectivitzador, tot i que aquest canvi va provocar una sèrie de problemes, on van destacar les desavinences entre les organitzacions obreres i el govern republicà, la carència de carbó, un material mòbil i motor sense poder ser reparat o la prioritat en la millora de les condicions dels ferroviaris envers la producció. En clau ferroviària, Catalunya va esdevenir un territori primordial per la República ja que va ser l’únic lloc comunicat per via terrestre amb França, i per tant, va esdevenir la principal i única via d’entrada terrestre de subministres pel bàndol republicà. Però tot i aquesta importància geogràfica, la mala gestió realitzada per part dels republicans en matèria ferroviària va afectar negativament a la eficiència del ferrocarril en l’esforç de guerra republicà.