Anticuerpos antinucleares específicos y patrones capilaroscópicos como determinantes del patrón clínico y pronóstico en pacientes con esclerosis sistémica y úlceras digitales

Abstract

L’esclerosi sistèmica (ES) o esclerodèrmia és una malaltia autoimmune sistèmica caracteritzada per la presència d’una vasculopatia amb afectació cutània i orgànica de caràcter fibròtic. La presència d’autoanticossos dirigits a múltiples antígens intracel·lulars és un dels trets distintius de la malaltia, fins al punt que els anticossos anticentròmer (ACA), anti-topoisomerasa I (ATA) i anti-RNA polimerasa III (ARA) es van afegir als criteris classificatoris de la malaltia de l’American College of Rheumatology/European League against Rheumatism establerts el 2013. Aquests anticossos s’associen amb diferents manifestacions de l’ES, condicionant patrons de la malaltia que difereixen tant en la presentació com en el pronòstic. Els pacients també mostren característiques comunes en funció de les alteracions observades en la capil·laroscòpia. Les úlceres digitals són una complicació freqüent i suposen una disminució important en la qualitat de vida dels pacients amb ES que les desenvolupen. L’objectiu d’aquest treball va ser estudiar la prevalença, les associacions clíniques i la supervivència en pacients amb ES i úlceres digitals en funció del tipus d’autoanticòs classificatori detectat i del patró descrit en l’estudi capil·laroscòpic. Per a això, es van analitzar les dades d’una mostra de 2.232 pacients amb esclerosi sistèmica procedents del registre RESCLE (Registre d’ESCLErodermia espanyol). En el primer estudi es van analitzar les característiques dels pacients amb ES i úlceres digitals en funció de la presència d’anticossos ACA, ATA i ARA. En aquesta mostra de pacients es va observar una elevada prevalença d’ACA. Malgrat ser tradicionalment considerat un anticòs protector davant la malaltia pulmonar intersticial (EPI), es va observar una major prevalença d’aquesta afecció entre els pacients amb ACA que presentaven úlceres digitals en comparació amb aquells que no les presentaven. En els pacients amb ATA es va observar una associació entre les úlceres digitals i la crisi renal esclerodèrmica (CRE). En pacients amb ACA o ATA, els pacients amb úlceres digitals van mostrar més prevalença de calcinosi. En els tres subgrups de pacients (ATA, ACA i ARA), la presència d’úlceres digitals es va associar amb el desenvolupament de contractures articulars. A més, la història d’úlceres digitals en pacients amb ACA es va associar amb una pitjor supervivència. El segon estudi va analitzar les característiques dels pacients amb ES i úlceres digitals en funció de les alteracions detectades en la capil·laroscòpia i classificats segons si mostraven un patró d’ES tardà, d’ES no tardà o un patró normal o inespecífic. En pacients amb patró d’ES tardà en la capil·laroscòpia, la presència d’úlceres digitals va mostrar una associació significativa amb la CRE, mentre que, en el cas dels pacients amb patró d’ES no tardà, les úlceres digitals es van associar amb una major prevalença d’EPI. L’aparició d’EPI en pacients amb patró d’ES no tardà va resultar ser un factor predictor independent associat a la mortalitat. A més, la història d’úlceres digitals en pacients amb patró d’ES no tardà es va associar amb una pitjor supervivència, i la presència d’úlceres digitals es va identificar com un factor independent de mortalitat en el patró normal o indeterminat. Així, mitjançant mecanismes encara no del tot clars en què els patrons d’autoanticossos i els perfils capil·laroscòpics influeixen en pacients amb ES i úlceres digitals, s’objectiva que la presència d’úlceres digitals s’associa a un augment de manifestacions musculoesquelètiques, com les contractures i la calcinosi, amb diferències segons el tipus d’anticòs i el patró capil·laroscòpic. Així mateix, s’observen efectes en manifestacions sistèmiques, com la CRE i l’EPI, que també estan influenciades pel perfil d’autoanticossos i el patró capil·laroscòpic de cada pacient.

La esclerosis sistémica (ES) o esclerodermia es una enfermedad autoinmune sistémica caracterizada por la presencia de una vasculopatía con afección cutánea y orgánica de carácter fibrótico. La presencia de autoanticuerpos dirigidos a múltiples antígenos intracelulares es uno de los sellos distintivos de la enfermedad, hasta el punto de que los anticuerpos anti-centrómero (ACA), anti-Topoisomerasa I (ATA) y anti-RNA polimerasa III (ARA) se añadieron a los criterios clasificatorios de la enfermedad del American College of Rheumatology/European League against Rheumatism establecidos en 2013. Estos anticuerpos se asocian con distintas manifestaciones de ES, condicionando patrones de la enfermedad que difieren tanto en presentación como en pronóstico. Los pacientes también muestran características comunes en función de las alteraciones observadas en la capilaroscopia. Las úlceras digitales son una complicación frecuente y que supone una merma importante en la calidad de vida de los pacientes con ES que las desarrollan. El objetivo de este trabajo fue estudiar la prevalencia, las asociaciones clínicas y la supervivencia en pacientes con ES y úlceras digitales en función del tipo de autoanticuerpo clasificatorio detectado y del patrón descrito en el estudio capilaroscópico. Para ello se analizaron los datos de una muestra de 2232 pacientes de esclerosis sistémica procedentes del registro RESCLE (Registro de ESCLErodermia español). En el primer estudio se analizaron las características de los pacientes con ES y úlceras digitales en función de la presencia de anticuerpos ACA, ATA y ARA. En esta muestra de pacientes se observó una elevada prevalencia de ACA. Pese a ser tradicionalmente considerado un anticuerpo protector frente a la enfermedad pulmonar intersticial (EPI), se observó una mayor prevalencia de esta afección entre los pacientes con ACA que presentaban úlceras digitales en comparación con los que no las presentaban. En los pacientes con ATA se observó una asociación entre las úlceras digitales y la crisis renal esclerodérmica (CRE). En pacientes con ACA o ATA los pacientes con úlceras digitales mostraron más prevalencia de calcinosis. En los tres subgrupos de pacientes (ATA, ACA y ATA), la presencia de úlceras digitales se asoció con el desarrollo de contracturas articulares. Además, la historia de UD en pacientes con ACA se asoció a peor supervivencia El segundo estudio analizó las características de pacientes con ES y úlceras digitales en función de las alteraciones detectadas en la capilaroscopia y clasificados según mostraban un patrón de ES tardío, de ES no tardío o un patrón normal o inespecífico. En pacientes con patrón de ES tardío en la capilaroscopia, la presencia de UD mostró una asociación significativa con la CRE, mientras que, en el caso de los pacientes con patrón de ES no tardío, las UD se asociaron con una mayor prevalencia de EPI. La aparición de EPI en pacientes con patrón de ES no tardío resultó ser un factor predictor independiente asociado a la mortalidad. Además, la historia de UD en pacientes con patrón ES no tardío se asoció a peor supervivencia y la presencia de UD se identificó como factor independiente de mortalidad en patrón normal o indeterminado. Así, mediante mecanismos aún no del todo claros en los que los patrones de autoanticuerpos y los perfiles capilaroscópicos influyen en pacientes con ES y UD, objetivando que la presencia de UD se asocia a un aumento de manifestaciones musculoesqueléticas, como las contracturas y la calcinosis, con diferencias según el tipo de anticuerpo y el patrón capilaroscópico. Asimismo, se observan efectos en manifestaciones sistémicas, como la CRE y la EPI, que también están influenciadas por el perfil de autoanticuerpos y el patrón capilaroscópico de cada paciente.

Systemic sclerosis (SSc) or scleroderma is a systemic autoimmune disease characterized by the presence of a vasculopathy with cutaneous and organ involvement of a fibrotic nature. The presence of autoantibodies directed to multiple intracellular antigens is one of the hallmarks of the disease, to the extent that anti-centromere (ACA), anti-Topoisomerase I (ATA) and anti-RNA polymerase III (ARA) antibodies were added to the American College of Rheumatology/European League against Rheumatism SSc classification criteria established in 2013. These antibodies are related to different SSc manifestations, conditioning clinical patterns that differ in both presentation and prognosis. Patients also show common features depending on the alterations observed on capillaroscopy. Digital ulcers are a prevalent complication and impact negatively in the quality of life of patients with SSc who develop them. The aim of this work was to study the prevalence, clinical associations and survival in patients with SSc and digital ulcers, according to the subtype of classifying autoantibody detected and the pattern described in the capillaroscopic study. Data from a sample of 2232 patients with systemic sclerosis included in the RESCLE registry (Spanish ESCLErodermia Registry) were used for this purpose. The first study analyzed the characteristics of patients with SSc and digital ulcers according to the presence of ACA, ATA and ARA antibodies. A high prevalence of ACA antibodies was observed in this sample of patients. Despite being traditionally considered a protective antibody against interstitial lung disease (ILD), a higher prevalence of this condition was observed among ACA patients with digital ulcers compared to those without them. An association between digital ulcers and scleroderma renal crisis was observed among patients with ATA. Patients with ACA or ATA and digital ulcers showed a higher prevalence of calcinosis. The presence of digital ulcers showed association with the development of joint contractures in all three subsets of patients. Moreover, the history of DU in patients with ACA was associated with worse survival. The second study analyzed the characteristics of patients with SSc and digital ulcers according to the alterations detected on capillaroscopy and classified according to whether they showed a late SSc pattern, a non-late SSc pattern, or a normal or nonspecific pattern. In patients with late SSc pattern on capillaroscopy, the presence of DU showed a significant association with scleroderma renal crisis, whereas, in the case of patients with non-late SSc pattern, DU was associated with a higher prevalence of ILD. The occurrence of ILD in patients with non-late scleroderma pattern proved to be an independent predictor associated with mortality. The presence of DU is linked to a higher mortality rate, being identified as an independent mortality factor in the normal or nonspecific pattern. Thus, through mechanisms that are not yet fully understood, autoantibody patterns and capillaroscopic profiles influence patients with SSc and DU, revealing that the presence of DU is associated with an increase in musculoskeletal manifestations, such as contractures and calcinosis, with differences depending on the antibody type and capillaroscopic pattern. Similarly, effects are seen in systemic manifestations, such as SRC and ILD, which are also influenced by each patient’s autoantibody profile and capillaroscopic pattern.