Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
[spa] La presente investigación tiene por objeto realizar un estudio en clave de igualdad, del reconocimiento constitucional de la titularidad de derechos fundamentales de las personas extranjeras en los países de recepción, y su impacto en la protección de los derechos fundamentales de las personas extranjeras específicamente en Chile. El estudio de un estatuto constitucional de las personas extranjeras se justifica en consideración a una serie de dificultades concretas que se manifiestan tanto en el diseño como en la implementación de la institucionalidad migratoria vigente en Chile y que redundan en un inferior estándar de protección de los derechos de las personas inmigrantes. Hasta febrero del año 2022, la normativa vigente en materia extranjería en el Estado chileno era el D.L. N.º 1.094 de 1975, normativa preconstitucional y preconvencional, fruto del conjunto de normas publicadas en la dictadura militar chilena, que difiere absolutamente de los estándares internacionales de derechos humanos hoy en día. Desde esa perspectiva, la hipótesis planteada pretende demostrar la eventual existencia de las causas de la falta de reconocimiento del inmigrante como sujeto titular de derechos fundamentales en Chile. El interrogante por esclarecer es ¿Existen en el ordenamiento constitucional chileno elementos suficientes para sostener la existencia de la titularidad de derechos de las personas extranjeras en igualdad de condiciones que las nacionales? Teniendo como referencia el sistema constitucional español y los márgenes que entrega el sistema universal de derechos humanos para cada sistema jurídico, así como la especificad de las normas y tribunales internacionales regionales en materia de derechos humanos. Para el desarrollo de esta investigación, se utilizará en primer lugar un estudio histórico/jurídico que permite entender la evolución del reconocimiento del extranjero como persona titular de derechos en la carta fundamental de Chile y cómo, a nivel legislativo, fue ignorado y vulnerado como sujeto de derecho hasta el año 2022. La necesidad la revisión histórica de los derechos, a lo largo de esta investigación, es uno de los requisitos necesarios para entender tanto el sentido actual de los derechos como las claves principales de su evolución jurídica. Este estudio es complementado con un análisis doctrinal y jurisprudencial de la regla de titularidad de la Constitución Política de la República de Chile, así como las instituciones bases de la Teoría Constitucional, como la reserva de ley, la interpretación constitucional o el contenido esencial de los derechos son desarrollados desde la óptica de las migraciones. Para comprender los marcos de la titularidad de derechos se revisará, a modo de ejemplo, el modelo constitucional español; a efectos de comparar las soluciones constitucionales, legislativas y jurisprudenciales efectuadas en ese Estado para construir una titularidad de los derechos de los inmigrantes. Esta revisión doctrinal y jurisprudencial del Tribunal Constitucional Español, radica en que dicho Estado es un país receptor de un gran porcentaje de población latina y específicamente chilena, dada su tradición y vinculación durante la época colonial, la guerra civil española y posteriormente en la dictadura militar de Chile de 1973. En segundo lugar, a través de un estudio del Derecho Internacional de los Derechos Humanos, serán analizados los distintos pactos, tratados internacionales y observaciones elaboradas por las organizaciones internacionales bajo el Sistema Universal de Derechos Humanos, y como la multiplicidad de normas internacionales configura una titularidad fragmentada de las personas migrantes, que a veces genera un estándar inferior de la protección de sus derechos. Posteriormente, a través de la jurisprudencia de los tribunales internacionales del Sistema Europeo de Protección de Derechos Humanos y el Sistema Interamericano de Derechos Humano, se busca comparar dos modelos regionales de protección de derechos, y como estos han construido la titularidad y el ejercicio de derechos de las personas extranjeras bajos sus sistemas. Finalmente se presentarán las conclusiones a esta investigación con el objeto de responder a la pregunta de si efectivamente existen en el ordenamiento constitucional chileno elementos suficientes para sostener la existencia de la titularidad de derechos de las personas extranjeras en igualdad de condiciones que las nacionales.
[cat] La present investigació té com a objecte realitzar un estudi en clau d’igualtat sobre el reconeixement constitucional de la titularitat de drets fonamentals de les persones estrangeres als països de recepció, i el seu impacte en la protecció dels drets fonamentals de les persones estrangeres específicament a Xile. L’estudi d’un estatut constitucional de les persones estrangeres es justifica en consideració a una sèrie de dificultats concretes que es manifesten tant en el disseny com en la implementació de la institucionalitat migratòria vigent a Xile i que repercuteixen en un estàndard inferior de protecció dels drets de les persones immigrants. Fins al febrer de l’any 2022, la normativa vigent en matèria d’estrangeria a l’Estat xilè era el D.L. núm. 1.094 de 1975, una normativa preconstitucional i preconvencional, fruit del conjunt de normes publicades durant la dictadura militar xilena, que difereix absolutament dels estàndards internacionals de drets humans actuals. Des d’aquesta perspectiva, la hipòtesi plantejada pretén demostrar l’eventual existència de les causes de la manca de reconeixement de l’immigrant com a subjecte titular de drets fonamentals a Xile. La pregunta per esclarir és: existeixen, en l’ordenament constitucional xilè, elements suficients per sostenir l’existència de la titularitat de drets de les persones estrangeres en igualtat de condicions que les nacionals? Tenint com a referència el sistema constitucional espanyol i els marges que ofereix el sistema universal de drets humans per a cada sistema jurídic, així com l’especificitat de les normes i tribunals internacionals regionals en matèria de drets humans. Per al desenvolupament d’aquesta investigació, s’utilitzarà, en primer lloc, un estudi històric/jurídic que permeti entendre l’evolució del reconeixement de l’estranger com a persona titular de drets a la carta fonamental de Xile i com, a nivell legislatiu, va ser ignorat i vulnerat com a subjecte de dret fins a l’any 2022. La necessitat de la revisió històrica dels drets, al llarg d’aquesta investigació, és un dels requisits necessaris per entendre tant el sentit actual dels drets com les claus principals de la seva evolució jurídica. Aquest estudi es complementa amb una anàlisi doctrinal i jurisprudencial de la regla de titularitat de la Constitució Política de la República de Xile, així com les institucions bàsiques de la Teoria Constitucional, com la reserva de llei, la interpretació constitucional o el contingut essencial dels drets, que es desenvolupen des de la perspectiva de les migracions. Per comprendre els marcs de la titularitat de drets, es revisarà, a mode d’exemple, el model constitucional espanyol, amb la finalitat de comparar les solucions constitucionals, legislatives i jurisprudencials adoptades en aquest Estat per construir una titularitat dels drets dels immigrants. Aquesta revisió doctrinal i jurisprudencial del Tribunal Constitucional Espanyol es justifica pel fet que aquest Estat és receptor d’un gran percentatge de població llatina i, específicament, xilena, donada la seva tradició i vinculació durant l’època colonial, la guerra civil espanyola i, posteriorment, la dictadura militar de Xile de 1973. En segon lloc, a través d’un estudi del Dret Internacional dels Drets Humans, s’analitzaran els diferents pactes, tractats internacionals i observacions elaborades per les organitzacions internacionals sota el Sistema Universal de Drets Humans, i com la multiplicitat de normes internacionals configura una titularitat fragmentada de les persones migrants, que de vegades genera un estàndard inferior de protecció dels seus drets. Posteriorment, a través de la jurisprudència dels tribunals internacionals del Sistema Europeu de Protecció de Drets Humans i el Sistema Interamericà de Drets Humans, es buscarà comparar dos models regionals de protecció de drets i com aquests han construït la titularitat i l’exercici dels drets de les persones estrangeres dins els seus sistemes. Finalment, es presentaran les conclusions d’aquesta investigació amb l’objectiu de respondre a la pregunta de si efectivament existeixen, en l’ordenament constitucional xilè, elements suficients per sostenir l’existència de la titularitat de drets de les persones estrangeres en igualtat de condicions que les nacionals.
[eng] The present research aims to conduct an equality-focused study on the constitutional recognition of the entitlement to fundamental rights for foreign individuals in receiving countries and its impact on the protection of their fundamental rights, with a specific focus on Chile. The study of a constitutional framework for foreign nationals is justified by a series of concrete challenges evident in both the design and implementation of the current immigration framework in Chile, which result in a lower standard of protection for the rights of immigrants. Until February 2022, the legal framework governing immigration in Chile was Decree-Law No. 1,094 of 1975, a pre-constitutional and pre-conventional regulation enacted under the Chilean military dictatorship. This legal framework significantly diverged from contemporary international human rights standards. From this perspective, the hypothesis seeks to demonstrate the potential causes of the lack of recognition of immigrants as subjects entitled to fundamental rights in Chile. The central question to be addressed is: Does the Chilean constitutional framework contain sufficient elements to uphold the existence of foreign nationals' entitlement to rights on equal terms with nationals? This analysis will be conducted with reference to the Spanish constitutional system and the margins provided by the universal human rights system for each legal system, as well as the specificity of international and regional human rights norms and courts. To develop this research, a historical/legal study will first be undertaken to understand the evolution of recognizing foreign nationals as rights-bearing persons in Chile’s fundamental charter, and how, legislatively, they were ignored and violated as subjects of rights until 2022. The historical review of rights is an essential prerequisite for understanding both the current meaning of these rights and the primary keys to their legal evolution. This study will be complemented by a doctrinal and jurisprudential analysis of the constitutional rule on entitlement within the Chilean Political Constitution, addressing core constitutional theory principles, such as the principle of legal reservation, constitutional interpretation, and the essential content of rights, all analyzed through the lens of migration. To examine the frameworks of rights entitlement, the Spanish constitutional model will be reviewed as an example. This analysis will involve comparing the constitutional, legislative, and jurisprudential solutions adopted in Spain to construct the entitlement to rights for immigrants. The doctrinal and jurisprudential review of the Spanish Constitutional Court is pertinent because Spain is a recipient country for a significant percentage of Latin American and specifically Chilean migrants, due to its historical ties during the colonial period, the Spanish Civil War, and later during Chile’s 1973 military dictatorship. Secondly, through a study of International Human Rights Law, various international treaties, covenants, and observations by international organizations under the Universal Human Rights System will be analyzed. This analysis will explore how the multiplicity of international norms creates a fragmented framework for migrants’ rights, sometimes resulting in a lower standard of protection . Subsequently, the jurisprudence of international courts within the European Human Rights Protection System and the Inter-American Human Rights System will be compared. This comparison will examine how these two regional models have constructed the entitlement and exercise of rights for foreign nationals within their respective systems. Finally, the research will present its conclusions to address whether the Chilean constitutional framework contains sufficient elements to affirm the existence of foreign nationals' entitlement to rights on equal terms with nationals.
Dret constitucional; Derecho constitucional; Constitutional law; Drets humans; Derechos humanos; Human rights; Dret públic; Derecho público; Public law
342 - Constitutional law. Administrative law
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat de Dret [200]